L’any 2006 hi havia 6.431 empreses, nombre que va anar creixent fins l’any 2007. El 2008 ja es va notar la baixada i aquest nombre es va situar en 6.291, mentre que el 2009 ja s’ha estat per sota dels 6.000.
Així ho explica l’informe territorial de la província de Barcelona que ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Tot i aquesta davallada d’empreses, Osona no és la que més ha notat la crisi de les comarques de Barcelona. Ni per la pèrdua d’empreses ni per la pèrdua de nombre d’ocupats que es va reduir força, un 5,2% respecte al 2008, mentre que el 2008 havia estat del 2,7% menys respecte al 2007.
El nombre d’ocupats per empresa el 2009 a Osona és del 7,3%, lluny de la dada per al conjunt de la província de Barcelona que és del 10,3% i de Catalunya que és del 9,6%. Això vol dir que hi ha una certa desindustrialització.
Els sectors productius que més van patir la crisi pel que fa al nombre d’ocupats van ser, en primer lloc, el de la construcció (15,1% seguit del de la indústria (9,4%), i en canvi el sector primari tot i que va baixar va ser en menor mesura (1,7%).
Dins del sector industrial la pitjor conjuntura la van presentar les manufactures de tecnologia mitjana. Pel que fa al sector serveis, es veu una diferència molt clara entre els serveis basats en el coneixement i els més tradicionals. Aquests darrers han reduït el nombre d’ocupats en un 3,1%, i en canvi el primer va créixer amb un 3,1%.
És significatiu el subconjunt de sectors de tecnologia punta, que són els que estan més estretament lligats a la recerca i les noves tecnologies en informació i comunicació ja que Osona és la comarca amb un creixement més elevat de les persones que hi treballaven (un 60%). Tot i així, a serveis tradicionals s’hi dediquen un 65,4% dels ocupats mentre que el 35,6% restant ho és als serveis basats en el coneixement.
D’altra banda, els indicadors de benestar i qualitat de vida a Osona en relació amb la província i a Catalunya estan una mica per sota en alguns aspectes com la taxa específica d’escolarització als 17 anys, els llits hospitalaris per cada 10.000 habitants, les llars amb banda ampla per a connexió a internet i els fons bibliogràfics per 100 habitants.
En canvi està per sobre la mitjana en recollida selectiva de residus municipals i en places de residència per a gent gran per 1.000 habitants de 65 anys i més.
