Jordi Juanola: “He volgut explicar el meu món, el que m’ha fet com soc”

Com és la vida d’un pastor del Pirineu i el seu ramat d’ovelles? És la pregunta que el ramader Jordi Juanola, conegut com a Toti, intenta respondre en el seu primer llibre, ‘4 estacions i 1 ramat’ (Símbol Editors).

En ell, el ripollès recull les vivències i reflexions sobre un model d’explotació que lluita per la seva supervivència. La vida i la mort, l”’amenaça” del llop i les tradicions ancestrals són alguns dels temes que també hi apareixen.

Amb 18.000 seguidors a la xarxa ‘X’, el ramader explica el perquè del llibre: “He volgut explicar el meu món, tot el que m’ha fet com soc, el pare, les muntanyes, les tempestes i tota la gent que érem a Coll d’Ares durant la Revolta Pagesa de fa un any”.

“Som un món molt petit, però encara hi som, som un món real”. Jordi Juanola, conegut per Toti, fa anys que reivindica un ofici i una manera d’entendre la vida aprofitant l’altaveu de les xarxes socials.

L’editorial Símbol Editors fa anys li va proposar plasmar-ho en un llibre i finalment ha sortit a la llum. “L’he escrit a estones, talaiant el ramat i al costat de la xera del foc, és una història senzilla, modesta, però alhora autèntica”, afegeix.

La llengua i el lèxic de la Vall de Camprodon i el Pirineu també hi són molt presents perquè forma part de la seva identitat. “No ho podia fer d’una altra manera”, constata. El ramader lamenta que “sempre són tercers els que parlen del món rural i dels pastors”.

Per això, ho ha volgut fer en primera persona -“des de la mateixa terra”- i amb “l’orgull” de presentar-se com a pagès, un sentiment que comparteixen les noves generacions del camp i que trenca amb els “complexos d’inferioritat” de l’anterior generació.

El lector farà un viatge per les quatre estacions, coneixent els canvis del paisatge, les dificultats en el dia a dia, la cruesa de la natura, l’amor i sacrifici pel bestiar i l’ajuda imprescindible dels seus gossos guardians, les ‘collies’. “Sense elles no podríem fer res”, admet amb un somriure.

El llibre també parla de la “roda” que no deixa de girar des de fa generacions i de com la vida i la mort són “una mateixa cosa”. Segons el ramader, “quan al bosc es mor un animal, aquella mort també és vida i no és el final de res i el xai -que s’acaba portant a l’escorxador- també és el que manté viu el ramat i el que ens manté vius a nosaltres, ho vivim sempre amb naturalitat”.

El dia a dia del ramat també passa per no abaixar la guàrdia amb els depredadors. Toti explica els perills de la guilla i dels voltors i fins i tot l’experiència d’haver-se topat, cara a cara, amb un llop fa molts anys.

“A vegades m’ha semblat que hi és, però veure’l no l’he vist mai més. Però m’ha servit perquè ara actuo com si sempre hi fos”, explica, per evitar possibles atacs. “Si menystens els perills, llavors és quan arriben els problemes”, afegeix.

Al llibre també apareixen alguns conjurs i llegendes, elements que també formen part del seu univers. “Venim d’un món molt antic i és el mateix fil, el fil conductor de la història i el d’aquestes muntanyes, de tot el que ens n’hem impregnat”, diu el ramader. A tall d’exemple explica que les cases encara es protegeixen amb les carlines, les flors del sol.

“Sempre estem en crisi”

El pas de les quatre estacions també esmenta les mobilitzacions de Revolta Pagesa ara fa un any. “Mai havia vist tanta gent, hi érem tots”, recorda. Un 2024 marcat també per la sequera continuada i la llengua blava. El que podria semblar un any “negre” per a alguns, Toti ho explica amb resignació: “Nosaltres estem en crisi sempre, d’anys bons no n’hi ha: hi ha anys dolents, anys molt dolents i anys per anar tirant”. La culpa, subratlla, són les “mil crisis estructurals que s’arrosseguen” i un sistema i unes administracions que no hi posen solució.

Malgrat totes les dificultats, els ramaders com ell continuen tirant endavant. I ho fan amb “la tribu”, com el pastor ripollès anomena tota la gent que l’envolta -i que també apareixen al llibre- perquè s’ajuden amb tot allò que poden.

Un sentiment de col·lectivitat, diu, on tampoc pot faltar el consumidor per poder “tancar el cercle” i fer l’activitat rendible. “El món urbà i el rural es necessiten, i sobretot el consumidor conscienciat”, remarca. El model de ramaderia tradicional de la zona -a Rocabruna només queden tres explotacions- depèn també de l’escorxador local, carnisseries i restaurants, tot en una mateixa vall.

“Fem el que sempre s’ha fet i és una de les coses que et fa sentir orgullós, perquè es veu que hi ha un projecte de veritat”, conclou.

‘4 estacions i 1 ramat. Un any en la vida d’un pastor’, amb il·lustracions d’Enric Boix, ja es pot trobar a les llibreries des d’aquest dimecres.