És habitual veure grups de japonesos fotografiant i enregistrant tot allò que troben al seu voltant. El més corrent, però, és que ho facin a la Sagrada Família, a Barcelona, i no a una granja de vaques de Santa Eugènia de Berga.
La granja de vaques de llet Cal Rei va ser l’encarregada d’acollir, dijous passat, una vintena de membres de l’única cooperativa agrària del Japó, que venien de París, abans d’anar a Madrid i Portugal.
Cal Rei és una de les granges de vaques amb més experiència al món ramader. Els seus quatre socis entenen la feina com una recerca de l’equilibri entre l’entorn i la tecnologia, i busquen el màxim benestar per als seus animals, tenint en compte la cura pel medi ambient.
Un dels sistemes que ho demostra és la reutilització de les aigües brutes, que un cop filtrades serveixen per netejar la granja. Isidre Tañà, un dels socis de la granja, i l’encarregat de fer la visita guiada, va fer una demostració al grup de japonesos. Tot i que es tracta d’un sistema automatitzat, els directius de la cooperativa agrària nipona van poder veure com funciona. Cal Rei és una de les tres granges d’Osona que fa servir aquest sistema de neteja, importat de Califòrnia, i va ser una de les primeres granges que va tenir sales de munyir.
L’explotació ramadera de Santa Eugènia de Berga entén el treball des dels primers dies de vida del vedell fins a la vaca productora adulta, fins i tot els cultius de la finca tenen com a objectiu alimentar les vaques. Isidre i Alfons Tañà van explicar cada pas del procés al grup de japonesos: “La finca té 50 hectàrees, 30 són arrendades i les altres 20 són particulars per a farratge, només comprem blat de moro, soja i minerals per complementar l’alimentació de les vaques”.
En els últims anys, l’explotació ha invertit en l’última tecnologia per munyir. Es tracta d’uns robots que munyen automàticament les vaques, quan elles volen. Hi ha uns 40 robots a l’Estat espanyol, i els japonesos es van mostrar especialment interessats a veure com funcionen.
“L’ambient asserena l’animal, les vaques estan tranquil·les i relaxades, i els robots munyen les 24 hores del dia”, explicava Tañà als visitants. La màquina holandesa, Lely Astronaut, muny durant 10 mesos més de 150 vaques, ja que dos mesos abans de parir les vaques no es munyen i estan engegades en un tros de tres hectàrees, on també pareixen. Els vedells s’estan un dia amb la mare, i després passen a la granja, on els mascles s’engreixen per a carn i les femelles es converteixen en futures vaques.
Mentre que aquí la llet es paga a 0,33 euros el litre, al Japó es paga a 0,6. “Aquí, tan sols es pagués a 0,4 euros ja aniria molt bé”, deia Tañà. “Nosaltres som del nord del Japó, on es treballa especialment la llet de vaca. Les tècniques de cultivar el menjar són força semblants. El que he vist és que aquí aprofiten l’alçada per estalviar energia. Han d’abaratir els processos perquè la llet va més barata”, deia Tomokazu Yousuda, un dels visitants, que no entén la presència d’un toro a la granja, “al Japó no n’hi ha cap, és una pèrdua de temps”. I és que amb la inseminació artificial les vaques en tenen prou.
