L’endeutament dels ajuntaments d’Osona es va reduir en tres quartes parts entre el 2010 i el 2020, una tendència a la baixa que tampoc s’ha capgirat en l’escenari post pandèmia. Tal com recull la taula, la variació dels últims anys s’ha notat poc a escala comarcal, i encara menys al Ripollès.
Radiografiar l’escenari amb precisió exigiria tancar el zoom municipi a municipi, perquè cadascun té la seva dada i idiosincràsia, però com a mínim hi ha un enunciat que funciona en termes generals: la flexibilització dels usos del romanent de tresoreria que va aprovar el govern en el context de la covid s’ha demostrat una gran aliada dels ajuntaments. I és que durant els últims tres anys han pogut tirar de guardiola –els seus propis estalvis– a l’hora de materialitzar inversions.
Es tracta d’un canvi substancial respecte a la pantalla anterior, quan el romanent només es podia destinar a amortitzar crèdit i a les anomenades inversions financerament sostenibles: projectes que complissin un seguit de paràmetres –com ara reduir les factures d’energia– i que no incrementessin la despesa ordinària dels consistoris.
Els números facilitats pel Ministeri d’Hisenda suggereixen que els ajuntaments han sabut fer ús d’aquesta palanca i que alhora s’ha activat certa cautela en context de crisi, ja que majoritàriament s’han acotat les inversions al romanent i a subvencions, sense incórrer en nous préstecs que haurien estat molt desfavorables a causa de les pujades de l’euríbor, l’índex al qual estan referenciats la majoria de crèdits.
No és, per tant, que no s’hagin fet coses, sinó que s’han pogut pagar de manera diferent. Amb cèntims de la guardiola. Els estalvis que havien anat atresorant les arques municipals any rere any des del 2012, quan va entrar en vigor la regla de la despesa: una nova llei (LOEPSF) que establia, d’una banda, que els ingressos i les despeses municipals havien d’estar equilibrats i, de l’altra, que fixava un augment màxim de la despesa a cada exercici pressupostari segons l’efectuada en l’anterior i la variació del PIB.
Això va derivar en contenció, uns superàvits que tal com recollia la mateixa norma quedaven restringits al retorn de crèdits o a les inversions financerament sostenibles.
Calldetenes i Ogassa, els que més
Calldetenes i Ogassa es mantenen com els dos ajuntaments d’Osona i el Ripollès amb major endeutament. En el primer cas, s’ha fet un important exercici de reducció durant els últims tres mandats, però part de les finances continuen sempre condicionades a temes judicials, com ara les quotes pendents de cobrar del Torrental o el litigi amb Sant Julià per la Font d’en Titus.
L’alcalde, Miquel Riera (Junts), destaca, amb tot, el percentatge actual del 62%, “en la línia dels últims anys i sense superar els límits que marca la llei”. També avisa que la xifra creixerà: “No ens espanta. És el que tenim previst i estudiat per pagar les obres del carrer Gran”.
Ogassa havia superat al seu dia un endeutament del 300% fruit de l’operació urbanística per comprar els terrenys del poble a l’antiga companyia minera. “Tornàvem fins i tot els rebuts de la llum”, recorda Albert Solà (IpO-ERC-AM). La bona notícia és que s’ha fet un gran salt endavant via pla d’ajustament pressupostari, venda de patrimoni i un crèdit ICO: “Hem pagat 800.000 euros en cosa de vuit anys”, destaca l’alcalde, “ens en queden 642.000 en un context de superàvits municipals, però ara per ara tampoc tenim intenció d’amortitzar-los, perquè els tipus d’interès del crèdit són molt baixos”.
Al que estan dedicant els diners és a posar el poble al dia. Amb la venda de les cases, per exemple, han reobert el bar de la cooperativa: “Que és més que això, perquè hi venen pa i productes de primera necessitat. Era imprescindible tant pels veïns i veïnes de tot l’any com pels de les segones residències”.
El panorama actual pinta molt millor que el del tombant dels noranta als 2000, però Solà també admet que l’endeutament sí que els continua condicionant en inversions: “Havíem aconseguit una subvenció de 120.000 euros per arreglar dos pisos, però en total les obres pugen a 210.000 i, com que des de l’Ajuntament no podem assumir la diferència, haurem de renunciar al projecte”.
Pel que fa a municipis grans, destaca Manlleu, que ha doblat el percentatge d’endeutament municipal en dos anys. Des del nou equip de govern que integren Junts i PSC, Núria Roura (Junts), regidora de Règim Intern i Govern Obert, es limita a dir que s’estan prenent mesures per reduir-lo, ja que els “tipus d’interès són molt alts”, i que la voluntat és acabar dedicant els diners que s’alliberin a “altres polítiques municipals”.
Alerta amb les distorsions
I també és interessant el cas de Perafita, que –com li va passar a Balenyà el 2021, a causa de l’avançament dels diners per a l’institut-escola i la remodelació de l’antiga carretera– presenta un deute disparat respecte a èpoques passades. L’alcalde, Joan Compta (Junts), aclareix que el consistori ha hagut d’aportar diners a les obres del mirador, Cal Prats o l’asfaltatge dels carrer Sant Miquel i de la Tria, però que la situació es normalitzarà quan recuperin els diners ja compromesos amb administracions supramunicipals com la Diputació de Barcelona.
