La revolta pagesa comença a donar els seus fruits. O, si més no, els governs comencen a donar resposta a unes reclamacions històriques de la pagesia que fins ara semblaven irresolubles i després d’una setmana de mobilitzacions ja no ho semblen tant. Aquesta setmana era Unió de Pagesos qui havia convocat el sector a mobilitzacions amb la idea de bloquejar infraestructures estratègiques com el Port de Tarragona, Mercabarna o el pas fronterer de la Jonquera. A Osona i el Ripollès, les protestes van significar tornar a tallar l’Eix Transversal i la C-17, a Gurb, però també Coll d’Ares, en una protesta coordinada entre la pagesia ripollesa i la de la comarca del Vallespir. El tall a Gurb, que va començar dimarts a mig matí, es va allargar fins a les 12 de la nit. A Coll d’Ares s’hi van mantenir fins dimecres al vespre després d’una trucada del conseller David Mascort demanant una aturada als concentrats.
La trucada arribava un cop acabada la reunió discreta d’una representació de la Plataforma Pagesa (el nom que ha adoptat finalment la plataforma 6F) al teatre Kursaal de Manresa amb una representació del Departament d’Acció Climàtica, encapçalada per Mascort, i en la qual també hi havia el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson, i el secretari d’Alimentació, Carmel Mòdol. Era una taula de treball que obeïa al compromís adoptat dimecres de la setmana passada pel govern en la reunió de la taula de la pagesia que es va fer al Palau de la Generalitat, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Abans d’aquesta reunió, i en una compareixença posterior al consell executiu, Mascort anunciava que el govern ajornarà la posada en marxa de qualsevol nou tràmit que depengui de la Generalitat i sol·licitarà al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació posposar l’aplicació del Quadern Digital d’Explotació fins al 2026, tal com preveu Europa. El Departament d’Acció Climàtica ja va aconseguir una moratòria d’un any perquè no entrés en vigor el 2023, tal com tenia previst el Ministeri. I, en aquest sentit, es demanarà també flexibilitzar l’entrada de dades perquè només calgui fer-ho un cop a l’any i només amb la informació imprescindible, així com també simplificar processos de la PAC.
Unes mesures tèbies, a criteri d’alguns pagesos, però que van tornar a posar sobre la taula i concretar l’endemà a Manresa, on es van debatre aspectes relacionats amb la sequera, els ajuts de la PAC i la reducció de la burocràcia. “Estem expectants i amb uns terminis clars per veure si fan alguna cosa. Si no fan res, si no notem cap millora, tornarem a sortir i aquest cop serà definitiu”, explicava aquest dijous Núria Expósito, de Collsuspina, una de les portaveus de la Plataforma Pagesa participant a la reunió, que afegia que “tota la societat s’està jugant el futur del sector primari. Si perdem a qui sap fer néixer les llavors o sap treure un xai d’una ovella, ho haurem perdut tot”.
Segons el document difós per la plataforma entre el sector, es preveuen diverses mesures de flexibilització del decret de sequera a la ramaderia i l’agricultura, com garantir la supervivència dels animals en les explotacions de no engreix o un pla de xoc per resoldre els dèficits d’aigua a les granges. A l’agricultura es demana garantir la supervivència dels cultius llenyosos i permanents, així com assegurar un 20% de dotació als productors i comunitats de regants i invertir en la modernització de regadius. En l’àmbit de la burocràcia, segons el document dels pagesos (no així a la nota de premsa del govern), es posa el focus en la recuperació de les oficines comarcals com a servei de suport i acompanyament al pagès, principalment de petites i mitjanes explotacions, un dels cavalls de batalla del sector que havia denunciat en més d’una ocasió el sense sentit de repetir tràmits burocràtics.
Unió de Pagesos manté la convocatòria el proper dimecres a Madrid per manifestar-se davant el Ministeri en una tractorada amb la Unió d’Unions estatal.
{{ comment.text }}