La tardor passada al Mas Banús de Tavèrnoles van plantar colza en un espai amb més de cinc hectàrees de conreu. Però la planta no ha arribat a créixer perquè els conills de bosc del voltant s’han anat menjant les fulles i “no l’han deixat créixer”. Ho explica Carles Banús, també alcalde del poble, que assegura que ja fa dos o tres anys que “hi tenim problemes perquè ho trituren tot”, diu. Banús reconeix que el mal no és tan greu amb altres cereals com l’ordi, però sí amb la colza, que a més és un cereal que té molt bona sortida al mercat. Banús explica que, a més, la colza fa una “molt bona aportació de nitrogen a la terra i la deixa preparada per al següent conreu”. Ara, la colza ja s’ha donat per perduda en aquest espai i s’hi plantarà ordi. El canvi de cereal és una solució a una problemàtica que es debat entre els elements naturals i les pèrdues que poden suposar per als agricultors.
Els conills de bosc han proliferat arreu i són més difícils de controlar que els senglars, per exemple, ja que per aquests “es poden posar tanques o vailets al voltant del camp”, segons explica Josep Maria López, cap de la secció d’activitats cinegètiques del DARP. Això no es pot fer amb els conills i queda l’opció de fer batudes per caçar-los. Banús explica que se n’acaben “matant pocs en relació amb el gruix que en van naixent” i demana altres solucions a l’administració.
Vint-i-nou batudes en tres anys
En els darrers tres anys, el DARP ha autoritat 29 actuacions de forma excepcional per controlar la població de conill de bosc. Això vol dir que s’ha autoritzat la captura en viu o per part de caçadors a diferents punts d’Osona on s’ha alertat de l’allau de conills de bosc. En el cas d’Osona, on se n’han fet més és a les Masies de Voltregà (7), seguit de Balenyà (4) i Calldetenes (4). També n’hi ha hagut a Vic, Gurb, Seva, les Masies de Roda, Roda de Ter, Taradell, Tavèrnoles, Folgueroles o Santa Eugènia. La gran majoria, 21 de 29, han estat captures en viu. Això vol dir que els exemplars són traslladats a altres zones de la mateixa àrea de caça on no siguin susceptibles de causar danys a l’agricultura. Les dades facilitades pel DARP sumen 1.408 conills capturats en 19 de les 29 batudes, ja que de les 10 restants no hi ha dades.
El responsable de les activitats cinegètiques, Josep Maria López, explica que les zones on hi ha més problemes amb els conills és a Lleida, però sí que li consta que en els darrers anys s’han demanat des del territori “els permisos especials de caça”. López explica que a vegades “els caçadors es troben que no poden entrar al bosc perquè està brut o no es fa prevenció amb els talussos que envolten el camp”. També afegeix que hi ha “conreus als quals els conills no els fan cap mal” i en canvi d’altres que suposa més pèrdues com ara “si ataquen la vinya o els arbres fruiters que comencen a créixer”.
{{ comment.text }}