La renda mitjana creix, però amb desigualtat entre els municipis

Malgrat la bona marxa dels indicadors macroeconòmics de l’Estat espanyol, la percepció a peu de carrer és que viure és cada cop més car i que a mesura que passa el temps cau la capacitat d’estalvi de les persones. Així, tot i que el tombant dels anys 2014 i 2015 es considera el de sortida de la crisi econòmica de principis de segle, l’anàlisi de la renda mitjana revela any rere any com els ciutadans no generem i rebem riquesa de manera equitativa. A la cara de la moneda hi ha la població amb més recursos, que és també la que normalment veu incrementats els seus ingressos; mentre que a la creu mai augmenta el poder adquisitiu de les persones amb rendes més baixes. En funció de quin col·lectiu predomina a cada municipi, els d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès poden ordenar-se en una taula que manté a la part alta el Brull (23.957 euros), Campelles (21.698) o Gurb (20.831) i, a la baixa, Manlleu (13.020), Balenyà (13.869) i Montesquiu (14.255). Radiografiant els números, el titular de la desigualtat és molt clar, ja que entre els 23.957 euros de la mitjana més alta i els 13.020 de la més baixa hi ha un salt de gairebé 11.000 euros. Una realitat que després té derivades en habitatge, hàbits de consum i major o menor dependència de serveis públics. “Una persona amb alt poder adquisitiu segurament fa servir el cotxe per anar a treballar, no el tren”, exemplifica la demògrafa Neus Ribó, “potser té mútua de salut, porta els fills a una escola diferent del lloc on viu... Tot això acaba condicionant les polítiques dels ajuntaments, que tenen el deure de respondre a les necessitats dels ciutadans”. Des del Brull, l’alcalde, Pere Medina (Independents), entén el fons de la reflexió, però també remarca que “les mitjanes són enganyoses, i encara més quan es calculen amb un univers petit com els nostres 300 habitants. Els que coneixem bé el municipi sabem que és heterogeni i que darrere de les xifres hi ha realitats molt diverses”. Ampliant el focus dels pobles i ciutats al global de les comarques, Osona i el Ripollès van en sintonia amb la mitjana catalana. Se situen en 13a i 11a posició d’un rànquing de 42 que té al capdavant el Barcelonès, el Garraf i l’Aran i que tanquen per la cua el Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià. El Lluçanès no consta encara a l’estadística perquè les últimes dades disponibles són del 2022, quan la comarca no estava oficialment reconeguda. Ribó apunta que l’ordre el torna a determinar el perfil predominant a cada territori: “A Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern o barris concrets de Barcelona hi ha gent que directament no té salari, sinó que viu de les explotacions de rendiment del seu negoci i del capital immobiliari”. Comarques de Catalunya més deprimides i d’on ha marxat la gent jove reflecteixen, en canvi, ingressos més baixos i una elevada presència de pensionistes en pobles petits. Això també s’adiu amb la realitat del Bisaura o el Lluçanès.

La renda mitjana creix, però amb desigualtat entre els municipis

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dilluns, 14 de setembre?

Cremen dos contenidors industrials a Torelló

El Ripoll es queda sense la Supercopa

CCOO denuncia repressió sindical per l’acomiadament de dos treballadors d’IQAP Masterbatch Group

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

“Escollir l’Amor” en el dol

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Roben material dels Bombers de Vic

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva