Nascut el 1995 a Can Fabré de Múnter, una casa on tres generacions de la seva família havia apostat per la ramaderia porcina, Gerard Casas tenia números per continuar per aquesta via.
Va formar-se a Olot, on va fer el grau mitjà d’Agropecuària, i amb 18 anys començava a fer camí al costat del seu pare, Josep Casas. Però no es va quedar només amb el que havia après a casa o a l’escola agrària. “Vaig estar a Alemanya. El secret també és voltar.” Allà es va fixar molt en els dos aspectes sobre els quals pivota Ramaderia Casas: benestar animal i tecnologia. “El pare sempre m’ho ha inculcat. Si l’animal està bé, el producte final serà millor.” “Quan vaig entrar al negoci tenia un objectiu clar: fer-lo més viable, afegir-hi tecnologia per reduir costos i poder ser més productius”, explica ara Casas. D’una explotació de cicle tancat va passar a una de mares, duplicant el nombre de truges fins a les 120 actuals. L’engreix el fan a granges col· laboradores. Treballen amb genètica Danbred, “una raça molt prolífica amb les condicions a favor d’alimentació, instal·lacions i maneig. Busquem qualitat i quantitat. Ens adaptem al que ens demanen els escorxadors amb els quals treballem”. No en va són habituals al medaller dels Premis Porc d’Or. El suport tecnològic permet portar bé la granja amb dues persones, explica Casas. La nau de les mares, construïda de bell nou el 2016, compta amb maquinària electrònica a les parideres per dosificar el pinso que es pot controlar de manera remota. “El mateix sistema ens fa la corba d’alimentació de tota la finca”, explica el jove ramader. “Tenim càmeres a tota la granja per poder controlar els animals en tot moment. A pagès sempre estàs molt lligat, però d’aquesta manera ho tenim tot més controlat.”
L’explotació està envoltada d’11 hectàrees de cereal que aporten al seu proveïdor de pinso per convertir-lo en alimentació animal. La granja està pensada també per evitar al màxim l’entrada de patògens. Ningú aliè a l’explotació ha d’entrar-hi a fer res. Tot el proveïment alimentari o la sortida i entrada del bestiar es fa des de l’exterior. Tot per evitar contagis amb l’amenaça d’una PPA que no ha travessat els Pirineus i una PRRS que ja forma part del dia a dia del porcí. “És una lluita constant. Hi treballem a diari. Ens hi hem d’adaptar.” A la zona ramadera també hi ha un petit ramat d’ovelles, per a autoconsum, que mantenen l’herba a ratlla. Tornant al benestar animal, les gàbies ja compleixen les mides de la nova normativa i s’aplica “ventilació artificial, sobretot a l’estiu, per poder mantenir la temperatura òptima dels animals”. Una altra de les particularitats és la llum solar. “Ens interessa molt. Tenim un sistema al deslletament que agafa la llum solar i la multiplica.” En aquesta línia, l’altre gran repte és l’ambiental. Disposen de plaques solars per atendre les necessitats energètiques de la granja. Els purins els destinen a terres pròpies i les que tenen arrendades i declarades. Casas, però, no descarta acabar gestionant el purí a la granja i tractar-lo per obtenir-ne biogàs, per exemple. De la mateixa manera que és partidari de mesures ambientals i sanitàries amb les quals altres ramaders arrufen el nas, Casas també adverteix que si políticament “no mirem d’enfocar- ho d’una altra manera i ens ajuden més, la pagesia està en perill”. Diu que no es poden aplicar mesures “de forma experimental”, exemplificant- ho amb el guaret de la PAC 2023-27. “Estic 100% a favor de la rotació de cultius, però no té cap sentit deixar un camp parat.” Gerard Casas és inquiet i la seva implicació amb el negoci l’ha portat a associar-se amb un altre ramader per crear Muntona, una comercialitzadora de bestiar porcí. És a través d’aquesta firma que tracten amb els escorxadors o es proveeixen de bestiar viu.
{{ comment.text }}