Als volts de les 9 del matí, en un flash d’urgència a través de Twitter, Unnim deia que la informació d”El Periódico’ era falsa i que “podem negar, també, la suposada entrada del FROB al mes d’agost. A Unnim estem centrats en continuar endavant amb el pla que tenim aprovat”.
Segons ‘El Periódico’, Unnim podria salvar-se de la nacionalització si prospera un projecte de fusió amb Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria, que ara mateix es troba encallat. Catalunya Caixa viu una situació semblant.
Per a una entitat d’estalvi, nacionalitzar vol dir que hagi de tenir una injecció de capital públic per consolidar la seva solvència financera, i això implicarà, per tant, que hagi canviar els seus òrgans de direcció des del moment que l’Estat, a través del FROB, en passa a ser directament accionista. És una nacionalització parcial, i temporal segons cada entitat. En el cas d’Unnim, aquesta injecció de capital se situaria ara mateix en els 568 milions d’euros.
Tot i que el termini perquè des del Banc d’Espanya es decidís en quines entitats intervenir era al setembre, fa unes setmanes ja es va insinuar que aquesta data era el màxim, però que no es descartava que el calendari es comencés a moure abans.
Nota de premsa d’Unnim
“Arran de determinades informacions aparegudes sobre una hipotètica entrada del FROB en diferents caixes d’estalvis abans del període previst a tal efecte, cal afirmar que Unnim continua avançant en el desenvolupament del seu Projecte de Recapitalització, ja aprovat pel Banc d’Espanya, segons el calendari previst i aprovat pel supervisor.
D’aquesta manera, l’entitat manté les dues vies ja presentades al supervisor per a complir amb els requeriments de capital establerts en el Reial Decret Llei del Pla de Reforçament Financer.
Recordem que el pla previst per Unnim contempla, en primer terme, la possibilitat de dur a terme una aliança que permeti fer una operació de caràcter corporatiu, amb un grup financer, consistent en la creació d’un de nou, a través d’un SIP o d’una fusió, o afegir-se a un d’existent, amb l’objectiu de guanyar en dimensió i eficiència.
L’altra alternativa que planteja l’entitat consisteix en consolidar el seu projecte de bancarització, segons el qual Unnim crearà un banc al qual aportarà el negoci financer i la totalitat dels seus actius i passius. Aquesta entitat bancària permetria instrumentalitzar diferents opcions de capitalització incloent, entre d’altres, l’entrada al capital d’inversors privats i, si s’escau, del FROB, en els terminis previstos en el Reial Decret Llei.
En cas de triar com a definitiva aquesta opció, amb l’entrada del FROB al capital accionarial del banc d’Unnim, el calendari establert es manté segons els criteris que ja es van avançar en el seu moment, que estableixen com a horitzó temporal el mes de setembre.
D’altra banda, i en referència a la terminologia que s’ha fet servir en alguns mitjans arrel de les informacions publicades aquest matí, és convenient tenir present que l’entrada del FROB al capital accionarial de l’entitat serà una fórmula temporal, segons s’estableix en el propi Decret Llei.
Informació de l’ACN
ACN | La reestructuració financera s’avança i quatre caixes d’estalvis es nacionalitzaran a l’estiu. Segons informa aquest dimarts en portada el diari ‘El Periódico’, CatalunyaCaixa, Unnim -fruit de la fusió de Caixa Manlleu, Caixa Terrassa i Caixa Sabadell-, la Caja Mediterráneo-CAM i Nova Caixa Galícia són les quatre entitats que seran intervingudes i nacionalitzades pel govern espanyol per evitar la seva fallida econòmica.
El rotatiu barceloní assegura que el Banc d’Espanya ha decidit no esgotar el termini i injectarà capital del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) a partir del proper mes de juliol. En total, l’Estat podrà aportar en totes les operacions un màxim de 8.171 milions d’euros.
El termini legal per acollir-se a aquest fons de forma voluntària estava establert el 30 de setembre, però el Banc d’Espanya ha decidit avançar terminis. Segons la informació d’El Periódico, la CAM serà la primera caixa nacionalitzada de manera parcial i temporal, i el moment podria ser a principis de juliol. L’Estat entraria a Cataluna Caixa i a Unnim a l’agost i a Nova Caixa Galicia el setembre.
El motiu del calendari rau en el fet que cada conglomerat està en un moment diferent de la creació pròpia d’un banc al qual es transferiran actius, accions que han de ser posteriorment aprovades per l’assemblea. En aquest sentit, la CAM és la que està més endavant del procés.
Catalunya Caixa té ja banc propi, una entitat anomenada Catalunya Banc, i durant el mes de juliol espera traspassar-li el negoci. Unnim està en un punt similar, mentre que Nova Caixa Galicia és la que va més endarrerida.
Amb tot, el mapa no és encara definitiu, i per exemple Unnim encara no ha abandonat del tot la idea de sumar-se a la fusió de Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria. Si finalment el procés s’acabés consumant, el Banco de España tindria menys arguments per nacionalitzar la caixa catalana -que, cal reiterar, ja és fruit de la fusió de Caixa Manlleu, Caixa Terrassa i Caixa Sabadell.
Les nacionalitzacions, en cas que s’acabin produint, suposaran la injecció de 8.171 milions d’euros de diner públic (dels quals 1.718 per a Catalunya Caixa i 568 per a Unnim) a les malmeses entitats financeres.
La informació de la web d’El Periódico de Catalunya
PABLO ALLENDESALAZAR | El Banc d’Espanya no esgotarà els temps per nacionalitzar les caixes que no puguin aconseguir recursos privats per recapitalitzar-se. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancari (FROB) prepara la seva entrada en un mínim de quatre entitats al llarg de l’estiu, i no a finals de setembre, tot i que té de termini legal fins al 30 d’aquell mes, segons fonts de l’Administració.
L’organisme preveu que la CAM sigui la primera institució nacionalitzada de manera parcial i temporal. L’entrada del FROB es produirà al juliol, possiblement a començaments de mes. Per a Catalunya Caixa i Unnim, contempla aportar els recursos a l’agost, mentre que Nova Caixa Galicia els rebrà al setembre, si tot va segons el que s’ha planejat.
El procés és escalonat perquè cada caixa porta un ritme diferent en els tràmits necessaris per rebre les ajudes. Han de crear un banc, transferir-hi els seus actius financers amb l’aprovació d’una assemblea extraordinària, i obrir un període d’unes tres setmanes en què els seus creditors han de mostrar la seva conformitat amb l’operació.
SITUACIÓ / La més avançada és la CAM, que ja compta amb un banc (el de la seva fracassada fusió amb Cajastur) i amb el sí de l’assemblea. Catalunya Caixa ja ha constituït el seu banc (Catalunya Banc) i preveu traspassar-li el seu negoci al juliol. En una situació similar està Unnim, mentre que la gallega és la que està més endarrerida.
Els plans del Banc d’Espanya només es modificaran si es produeix una situació inesperada. Unnim, per exemple, encara manté oberta la porta a sumar-se a la fusió de Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria, tot i que les converses no acaben de fructificar. Les altres tres entitats anhelen incorporar inversors privats per reduir el pes de l’Estat en el seu capital, però saben que la nacionalització és inevitable.
D’on el Banc d’Espanya no espera sorpreses és de les proves de resistència a la banca europea del pròxim mes de juliol. L’any passat no les van superar cinc caixes –Catalunya Caixa, Banca Cívica, Unnim, Caja Sur i Caja Duero-España–, per a les quals es va revelar una necessitat de capital de 2.043 milions d’euros.
Però a la institució estimen que les proves d’aquest any donaran un resultat més positiu.
El supervisor també té una altra possible nacionalització «en quarantena», la de la castellanolleonesa Caja Duero-España, que negocia la seva fusió amb la malaguenya Unicaja. Si l’operació es trunca, cosa que moltes fonts del mercat consideren possible, l’entitat també rebria fons públics.
Si es confirmen les nacionalitzacions, l’Estat injectarà fins a 8.171 milions (2.800 milions per a CAM, 2.622 milions per a les gallegues, 1.718 milions per a Catalunya Caixa, 568 milions per a Unnim i 463 milions per a Duero-España). La quantitat final podria ser inferior, perquè les caixes han venut actius i podrien aconseguir inversors.
Però també superior, si alguna de les caixes que busquen capital privat, com Mare Nostrum, acaba demanant ajudes.
L’altre front obert és el salt a la borsa, procés que s’ha complicat per la crisi grega i la marxa enrere de Telefónica en la sortida a cotització d’Atento. Bankia, la fusió liderada per Caja Madrid, estudiava fer-ho a començaments de juliol, però també podria ajornar-ho fins a la tardor. Cívica pretén fer-ho al juliol i, per aconseguir-ho, ahir va reduir el seu consell de 20 a 15 membres i va nomenar com a consellers independents Ángel Corcostegui (exconseller delegat del Santander) i Pedro Pérez (exsecretari d’Estat d’Economia).
