Les ciutats mitjanes de Catalunya tenen menys desigualtat que Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ho diu l’estudi “Wage Income Inequality in Catalonian Second-Rank cities”, que han fet tres investigadors de la UVic-UCC i que s’ha publicat a la revista ‘The Annals of Regional Science’. D’entre les 41 ciutats estudiades, Vic està en el grup amb un índex més alt de segregació dels immigrants i Manlleu dos dígits per sota.
L’estudi elaborat pels professors i investigadors Rafa Madariaga, Joan Carles Martori i Ramon Oller relaciona el nivell de renda salarial amb la desigualtat (vegeu article a la dreta) i amb la segregació: és a dir, la separació que hi ha dins les ciutats de diferents col·lectius. Els autors analitzen la segregació per mitjà de l’índex d’agrupació espacial, que mesura si un col·lectiu es troba localitzat en una zona determinada del municipi, de manera que aquesta pugui esdevenir un enclavament (gueto). L’índex varia entre 0 (no segregació) i 1 (màxima segregació). L’estudi analitza la segregació de les rendes més elevades (el 10% amb renda salarial més gran) de les rendes més baixes (el 10% amb renda més petita) i de la població immigrant. Els resultats mostren que entre 2001 i 2011 la segregació de rendes elevades ha baixat, però la segregació de rendes baixes i de la població immigrant han augmentat. Aquesta última dada, per al conjunt de les ciutats mitjanes s’ha triplicat, passant de 0,05 a 0,15. Vic se situa, amb Salt, Lloret, Figueres i Tortosa, com una de les ciutats amb major segregació de la població immigrant el 2011, amb un índex de 0,23, molt per sobre la mitjana. Manlleu, amb un índex de 0,21, mostra menor segregació de la població immigrant, tot i que l’índex ha crescut més, ja que el 2001 presentava un valor de 0,08.
També s’ha obtingut una relació directa entre la segregació de les rendes baixes i de la població immigrant. Madariaga explica que “si els pobres i immigrants estan molt segregats acaben no tenint referents i poden no apreciar la importància de l’esforç i de l’educació. No saben que hi ha camins per millorar i poden no valorar la importància de l’escola. Si un nen pobre comparteix escola amb un nen amb un pare enginyer, pot veure-hi un referent. Si no té aquesta opció, se’n queda al marge”. Alhora, si els rics es mantenen en ambients de rics hi ha menys empatia amb els pobres i “s’acaba percebent més l’entorn social proper que no pas afavorir mesures redistributives”. Al seu parer, quan se separen els grups en funció de la renda i l’origen hi ha efectes “a llarg termini i més negatius del que podem percebre”. En el cas de Vic es nota la diferència entres seccions censals “de l’altra banda del riu”.
Una implicació de l’estudi és que les ciutats mitjanes tenen menys desigualtat, encara que tinguin menys renda salarial. Fomentar l’activitat econòmica i el creixement d’aquestes ciutats és una manera de compensar l’augment de la desigualtat i la segregació que hi ha a totes les grans ciutats del món. Aquest equip de recerca ja havia fet un estudi a Osona entre els anys 1995 i 2002 on s’havia detectat que la desigualtat salarial pujava més a Vic que a Manlleu.
Menys desigualtat a les ciutats mitjanes davant Barcelona i l’àrea metropolitana
Un primer resultat d’aquest estudi és que hi ha una gran diferència entre la desigualtat que es detecta a les grans ciutats-capitals i a les ciutats mitjanes. A les ciutats mitjanes és més baixa. El grup de ciutats mitjanes presentava l’any 2011 un índex de Gini del 0,30, mentre que aquesta mesura a l’àrea metropolitana de Barcelona era de 0,32 (un 6,6% més gran) i al municipi de Barcelona, de 0,33, (un 10% més). Per tenir una idea, l’índex de Gini de Nova York i Los Angeles el 2017 era de 0,41. Si comparem amb països, per exemple la Xina té un índex de 0,47 i Mèxic, de 0,48. L’any 2011, Vic se situava en un valor similar a la mitjana i Manlleu, per sota, amb un valor 0,29.
L’estudi s’ha fet estimant la renda salarial als 41 municipis mitjans de Catalunya i calculant índexs de desigualtat. S’ha fet servir l’índex de Gini, una mesura habitual de la desigualtat que es mou entre 0 (igualtat) i 1 (màxima desigualtat) i que permet fer comparacions amb altres àmbits. Aquestes 41 ciutats mitjanes es mouen entre 20.000 i 220.000 habitants i representen el 30% de la població total de Catalunya. “En els models economètrics que fem servir per analitzar els factors que expliquen la desigualtat (no la segregació), la mida de la ciutat, que es mesura per la població, no surt significativa”, explica Madariaga, cosa que sí passa en les grans ciutats. Un cop estimada la renda salarial i la desigualtat, s’han analitzat els factors que ho poden explicar i que estan relacionats amb la desigualtat. L’estudi tindrà continuïtat.
La renda salarial va baixar un 6,43% de mitjanna en 10 anys
La mitjana de la renda salarial a les 41 ciutats ha baixat un 6,43% en un període de 10 anys, situant-se en una renda de 26.400 euros. La que més s’acosta a la mitjana és Manlleu, amb un 6,44%. A Vic, la baixada ha estat del 4,70%, per sota la mitjana, igual que, per exemple, ciutats properes com Mollet o Granollers, que se situen respectivament en 3,68% i 5,52%. Aquestes dades, segons expliquen els autors de l’estudi, responen al que es va anomenar la deflació salarial, una mesura de política econòmica que sense estar anunciada directament es va implementar perquè “l’ajustament a la crisi vingués principalment per una reducció dels salaris”.
En el rànquing de ciutats amb més o menys desigualtats socials destaquen per la part que hi ha menys nivell de desigualtat Salt, Palafrugell, Amposta, Blanes i Sant Feliu de Guíxols. Les que presenten una desigualtat més gran són Sitges, el Masnou, Cambrils, Castellar del Vallès i Premià de Mar. A més de la renda salarial s’explica la desigualtat analitzant el nivell d’atur, la proporció d’immigrants, el percentatge de població amb baix nivell d’estudis i el percentatge amb estudis universitaris. Els tres primers factors contribueixen a reduir la desigualtat mentre que l’altre l’augmenta.
Cal tenir present que l’estudi només analitza la renda salarial, els ingressos que obté la població assalariada, i no recull rendes de la propietat (accions, empreses, beneficis, propietats) ni pensions o subsidis. L’augment de l’atur va reduir el volum de renda salarial durant la gran recessió.
{{ comment.text }}