Després de set anys, Eduard Robles acaba d’acomiadar-se com a regidor d’ERC a l’Ajuntament de Manlleu. Una decisió que tenia presa des de Nadal, però que va fer efectiva a l’últim ple i que dijous repassava en una entrevista a EL 9 TV.
Hi ha influït, en part, la posició en què va quedar després que els republicans pactessin amb Junts el setembre del 2025: formava part de l’equip de govern, com els seus tres companys de files, però, a diferència d’ells, la falta de temps el va portar a no assumir cap cartera. Quedava en una mena de terra de ningú.
“Ni podia criticar l’acció de govern per coses que no acabava de compartir ni dur-ne a terme”, explica Robles. L’empenta definitiva per convèncer-se que havia arribat el moment de deixar –o com a mínim fer una pausa llarga– la política municipal.
La paraula crítica l’ha acompanyat també molt a ell els últims tres anys. Regidor d’Hisenda del 2019 al 2023, sobretot en el primer tram de l’actual mandat va rebre molt per part de l’aleshores equip de govern de Junts i PSC: “A ERC veníem d’un mal resultat electoral i, després de 20 anys d’alcaldia, era fàcil atacar-nos, però amb algunes coses es va ser injust. Econòmicament, durant la pandèmia vam prendre decisions valentes, com els ajuts extraordinaris. Tot i que en campanya ja havíem avisat que el següent mandat seria complex, arribat el moment se’ns va culpar a nosaltres de tots els mals.”
Robles tampoc està d’acord que Manlleu fos una ciutat adormida: “La urbanització dels Rentants, la finalització del polígon del Mas… Qualsevol que estigui en política municipal sap que projectes de gran calat no surten d’un dia per l’altre, sinó encadenant acció de diferents equips de govern.” Per això sí que fa autocrítica en termes de comunicació. “Ja era lema de l’època de Pere Prat allò de poca fressa i molta endreça”, apunta l’ara exregidor.
Justament pel fet d’haver estat l’ase dels cops, hi ha qui no va entendre la decisió d’ERC d’entrar a govern després que Junts trenqués amb el PSC i es quedés uns mesos en minoria. Robles admet, de fet, que dins mateix del grup hi havia opinions contraposades. Va guanyar la “responsabilitat”: “El més fàcil hauria estat continuar a l’oposició, fer un tots contra Junts, però Manlleu no es podia quedar sense avançar tenint en compte la realitat econòmica, social i urbanística de la ciutat.”
Dotze mesos després defensa el pacte, posant en valor que s’ha aportat “un petit gir a l’esquerra a les polítiques municipals”. Cita com a exemple els esforços per reobrir l’oficina local d’habitatge, més contacte amb les entitats i haver intentat canviar una mica la mirada sobre la contenció de la despesa.
Rebobinant encara més la cinta, del compendi dels set anys Robles està orgullós de les ajudes extraordinàries durant la pandèmia, amb el repte jurídic que van suposar; la tarifació social a l’escola bressol, o la implantació de la recollida de residus porta a porta, incloent-hi la novetat de la taxa variable segons com de bé es recicla.
A l’altre plat de la balança, li queda la recança de la falta de polítiques de joventut: “Els esdeveniments dels últims mesos ens demostren que a Manlleu fan molta falta. Per ideal, amb un equipament juvenil, però com a mínim amb educadors de carrer que detectin casos complexos abans d’arribar a situacions irrecuperables.”
Aquesta preocupació la lliga també amb com l’inquieten l’auge de l’extrema dreta i els discursos d’odi. “S’ha de tenir clar que, si arriben als governs i desfan polítiques, les persones que les necessiten no desapareixeran. Estaran pitjor, amb menys recursos. En ciutats com Manlleu això pot esdevenir una guerra civil”, sosté Robles.
