El telèfon d’emergències 112 ha donat resposta a 15.597 avisos emesos des d’Osona, el Ripollès i el Moianès entre el gener i el juny d’aquest 2022. Aquesta xifra suposa un increment del 13% respecte al mateix període de l’any passat, una circumstància atribuïble al fet que la ciutadania està cada cop més familiaritzada amb el servei i, sobretot, la reactivació econòmica i el retorn de la vida al carrer després de les restriccions covid.
En general, els municipis més poblats són els que registren més trucades al 112. Aquest guió, que segueix la lògica de més gent, més incidents, es compleix al peu de la lletra a Osona. Encapçalen el rànquing d’avisos des que va començar el 2022 Vic (4.368), Manlleu (1.578) i Torelló (687). Al Ripollès, destaquen Ripoll (861), Ribes de Freser (274) i Camprodon (170) –per davant de Campdevànol i Sant Joan, amb més població–, mentre que al Moianès sobresurten Moià (525), Castellterçol (194) i Calders (105).
Pel que fa al motiu de les trucades, primen les emergències per demanar assistència sanitària i les derivades d’accidents de trànsit i robatoris o altres problemes de seguretat. A més distància hi consten els avisos a causa d’incendis, fuites, la meteorologia o el civisme. Andreu Alfonso, subdirector del CAT112, diu que aquest mateix patró és el que es repeteix al conjunt de Catalunya. En funció de l’orografia o la demografia d’una determinada comarca hi poden haver “petites variacions, però no són significatives”. Això és el que explicaria, per exemple, que al Moianès hi destaquin les trucades fruit d’accidents de trànsit: “Per la xarxa de carreteres que té és possible que quan n’hi ha un rebem cinc, sis o set avisos. Aquesta variable, barrejada amb la poca densitat de població, distorsiona les dades.”
Assistència sanitària, trànsit i seguretat, les alertes més freqüents
Les trucades que es produeixen des de totes tres comarques van a parar al centre de referència del 112, que és a Reus, tot i que puntualment –si n’hi ha un pic– també és possible que despengi el telèfon un operador des de l’altra base del servei, a l’Hospitalet de Llobregat. Sigui com sigui, d’això la ciutadania ni tan sols se n’assabenta. Alfonso també apunta que el 112 està molt ben musculat tecnològicament, la qual cosa permet activar en pocs segons des de policies locals i Mossos d’Esquadra fins a Bombers o el SEM. A diferència d’altres serveis públics, una altra particularitat de les emergències és que a l’estiu no disminueix la feina. I és que si al llarg de l’any atenen entre 8.000 i 9.000 avisos diaris, la xifra puja a més de 10.000 de finals de juny a setembre: “Hi ha moltes més hores de llum, més gent fent activitats a l’exterior i més trànsit rodat per efecte de les vacances.” Sí que detalla, però, que bona part d’aquestes incidències d’estiu es concentren a la costa i l’àrea metropolitana de Barcelona i, per tant, en molta menys mesura en comarques d’interior o el Prepirineu.
Altres dades interessants són que el 95% de les trucades s’atenen abans dels 10 segons d’espera, i que en les que precisen d’activar efectius policials, sanitaris… la conversa amb l’operador no supera els dos minuts, el temps necessari per recollir el màxim de dades i afinar com intervenir. Ara mateix, a més a més, ja es geolocalitzen automàticament vuit de cada deu emergències que recepciona el 112. “Per la semblança amb el telèfon d’informació de la Generalitat, el 012, a vegades encara hi ha gent que es confon i ens truca a nosaltres, però afortunadament cada cop tenim més interioritzat que es tracta d’un servei d’urgència”, diu Alfonso. Amb el pas dels anys també s’han anat tornant “marginals” les bromes i trucades d’enganyifa.
