El Ripollès és la cinquena comarca on el català s’usa més com a llengua habitual. Ho determinen les dades sobre llengua del darrer Baròmetre de la comunicació i la cultura, que col·loca Osona en el 18è lloc del rànquing de les 41 comarques catalanes.
En el cas del Ripollès, l’estudi determina que unes 18.000 persones (76%) tenen el català com a llengua habitual mentre que en el cas d’Osona són unes 87.000 persones (68%).
Les dades analitzades des de la fundació Fundacc i l’Institut d’Estudis Catalans fixen que en el cas del Ripollès el català el parla pràcticament el doble de gent que en la mitjana de totes les comarques catalanes.
Osona se situa un 72% més per sobre de la mitjana del país. En el cas de Catalunya, un 56% de la població té com a llengua inicial el castellà, un 35% el català i el 7% altres llengües.
Natxo Sorolla, un dels autors de l’estudi, diu que el mapa mostra dues realitats diferents. D’una banda, “una àrea central de Catalunya”, on s’inclou Osona i el Ripollès, que va des de les Terres de l’Ebre fins al Pirineu, on la presència del català és superior a la mitjana del país.
D’una altra banda, les àrees més poblades costaneres, i que han rebut més immigració en les darreres dècades, es troben “per sota de la mitjana”.
El fet d’utilitzar el català com a llengua habitual, determinen els autors de l’estudi, no es tradueix “directament” en una major vitalitat de la llengua. La presència de la llengua dóna compte dels reptes davant els quals s’ha trobat la llengua en cada comarca.
Hi ha àrees que des dels anys 60 han fet front a fluxos molt importants de parlants d’altres llengües, i les taxes d’integració d’aquesta població són molt importants, com seria el cas d’Osona i el Ripollès.
Natxo Sorolla admet, però, que “els estímuls socials” per aprendre el català no són els mateixos per aprendre el català per un estranger en territoris com Osona o el Ripollès, on el català és una llengua habitual, que a les zones on no supera la mitjana.
