El 40% de les granges d’Osona no tenen les mesures mínimes per evitar malalites com la pesta porcina africana

Més de 350 persones van ser a la jornada sobre “Reptes actuals del sector porcí: pesta porcina, bioseguretat i prescripció veterinària”, que es va fer dijous a Vic. La sessió va suposar una dosi de realitat sobre els riscos que es corren i la possibilitat que la pesta porcina africana, amb un brot detectat a Bèlgica, entri a Catalunya. A més, es va posar de manifest que encara hi ha granges sense la mínima puntuació per considerar-se biosegures. Què pot passar si arriba la pesta porcina africana (PPA) a Catalunya i l’Estat? Serà una catàstrofe. Sense voler ser catastrofista ni pessimista, la jornada sobre bioseguretat que es va fer dijous a Vic organitzada pel DARP i diferents associacions del sector porcí va posar sobre la taula el que representaria, econòmicament parlant. I seria important. Es van posar xifres. Ara mateix Catalunya exporta un 67% de la seva producció a la Unió Europea i a països tercers. Espanya exporta 8 milions de porcs. El rendiment és de 1.240 milions d’euros. En cas que es detecti un brot de PPA, l’exportació a països tercers queda “tallada de cop”. Aquí cal afegir-hi, segons va explicar Miguel Ángel Higuera, director d’Anprogapor, el que es perdrà per la baixada del preu del porc. A Bèlgica en una setmana estan perdent entre 25 i 30 euros per porc. Això pot suposar a Espanya 1.500 milions a l’any. “De veritat, no es poden gastar diners amb bioseguretat. Se’n podrien gastar fins a 1.500 milions cada any, que seria el que es perdria”, va dir de forma contundent. Perquè és quan es valoren aquestes xifres que es veu l’abast de la catàstrofe. En cas, això sí, que pel que sigui la PPA arribés a Espanya. Abans, però, s’haurà de “fortificar”, deia Higuera mostrant una fotografia d’un castell amb murs i torres altes. Perquè la PPA té més conseqüències: matar tots els animals i no tornar a començar fins al cap d’uns mesos. En altres ocasions l’efecte quedava en el país. Actualment, no. Espanya és la primera productora de porcs de la Unió Europea de bracet amb Alemanya. I no para de créixer. En relació amb el 2017, i durant el primer mig any d’aquest 2018, les exportacions han crescut un 6% a la UE i un 6% a països tercers i s’han sacrificat un 11% més d’animals que el 2017. Qui més exporta de l’Estat és Catalunya, ho fa en un 59% del total. I d’unes xifres a unes altres. El subdirector general de ramaderia del DARP, Joaquim Xifra, va explicar que l’excel·lència en bioseguretat de les granges se situa al número 100 de la seva puntuació interna. Però el 65 és “el mínim imprescindible” i, de fet, és el punt a partir del qual es deixen entrar garrins d’altres països des de dilluns passat. Si es compleix aquest mínim, es fa una nova revisió i es permet l’entrada. Si no es compleix, no poden entrar garrins. Aquesta és una de les primeres mesures aplicades pel DARP des d’on, segons ha explicat la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaume, “no s’ha deixat de treballar en la millora de la bioseguretat en els últims anys”. L’administració pot pressionar, però a qui correspon tenir la granja en ordre és al ramader. Al cap i la fi, si la PPA s’expandeix perdran tots els animals. En aquest sentit, a Osona, on hi ha 765 granges, 453 superen la puntuació dels 65 punts mentre que 304 estan per sota. N’hi ha 8 que no ho superen, però “té a veure amb granges que estan en procés de tancament”, segons Xifra. Això vol dir que prop d’un 40% ara mateix no podrien entrar garrins provinents d’altres països, tot i que la majoria de les afectades són d’engreix. Aquesta fotografia és també la que hi ha a Catalunya, amb més de 5.800 granges. Al Ripollès, de les 21 granges amb porcs que hi ha, 7 superen aquesta puntuació i 14 no. I si aquesta és la part dels deures que ha de fer cadascú a casa seva, hi ha una part més poc controlable que és la de l’augment constant dels porcs senglars. Ells són els que han portat la malaltia, que de la Xina va arribar a Romania i d’aquí, saltant 1.500 quilòmetres, a dos senglars de Bèlgica. Les teories sobre com hi arriba són moltes. Una, repetida com a anècdota, és que “un camioner romanès que es porta l’embotit de casa seva on encara el produeixen a casa i on hi ha la malaltia menja pel camí i les restes se les mengen els senglars”. És una teoria, però el que se sap segur és que el moviment d’animals comporta més risc i que cal ser molt curós amb la desinfecció dels camions. Durant el debat i des del públic es va llançar la idea d’unir-se entre tots i pactar no entrar més garrins. Una idea que els ponents van comprar, perquè “entre entrades i sortides en realitat fem balanç 0 però uns surten d’una comunitat autònoma i altres d’una altra. Es fa difícil”. Ara bé, “que llavors l’avarícia no encegui i es facin trampes que ens coneixem tots”, va dir Higuera. La jornada, amb més de 350 assistents, es va completar amb xerrades sobre la medicació i la neteja i desinfecció de camions. ESPAIS PROTEGITS I DIFERENCIATS, BÀSICS PER A LA BIOSEGURETAT EL 9 NOU ha visitat la granja Els Camps de Sora, que té més de 65 punts pel que fa a la bioseguretat. Es tracta d’una explotació de 1.100 mares que no té porcs d’engreix i que està adaptada per evitar contagis, com s’explica en el gràfic fotogràfic de la pàgina següent. I és que el seu responsable, Manel Nogué, recorda haver tingut la pesta porcina africana quan era jove, “cap a l’any 77 o 78”, i el patiment dels animals. “La primera que la va tenir va ser la truja número 13, que era el nom que tenia. Recordo que se’ls posaven les orelles blaves, es quedaven asseguts i amb una mira com dient: d’aquesta no me’n sortiré”, explica. La seva granja, ara, disposa fins i tot d’un camió de trasllat “només intern” i els camions de fora es queden a un perímetre de seguretat. També les truges surten per una banda i els garrins per una altra. JOSÉ MANUEL SÁNCHEZ-vICAÍNO: "EN COMPTES DE PATIR, CAL PASSAR A L'ACCIÓ" José Manuel Sánchez-Vizcaíno és catedràtic de Sanitat Animal de la UCM i director del laboratori de referència de l’OIE, l’organització mundial de sanitat animal, per la pesta porcina africana. És la persona que sap més d’una malaltia amb un virus encara desconegut, que no es transmet fàcilment però que és molt resistent i “a més, s’ha subestimat a Europa”. Sánchez-Vizcaíno va ser clar en la xerrada, que va tancar la jornada sobre bioseguretat a Vic aquest dijous. “Sens dubte totes les mesures de bioseguretat s’havien d’haver fet abans, però ho superarem, en cas que arribi la PPA a Catalunya”. El ponent va insistir en la necessitat de l’autoprotecció de cada granja, però també va plantejar diverses vegades al públic si podrien treballar tots junts. I en aquest treballar junts, va dir, caldria “deixar de comprar animals vius a fora. Perquè això és jugar a la loteria”. I va repetir: “No estem morts, però en comptes de només patir cal passar a l’acció”. Centrant-se en el coneixement del virus de la PPA, Sánchez-Vizcaíno va dir que és “el virus més gran que tenim, el més complex i el que menys bé coneixem. La seva estructura molecular no és coneguda. Pot entrar de forma sigil·losa a la granja i va canviant permanentment. A més, n’hi ha tipus que són asimptomàtics”. Amb tot plegat, el desànim s’anava notant a la sala. Sánchez-Vizcaíno, però, va recordar que aquest brot es podia preveure perquè la PPA és present a Europa des del 2007 i ara apareix a 10 països, gairebé tots de l’Est. La gran densitat de porcs senglars és un problema, “s’hauria d’estimular-ne el consum entre la població”, va dir, mentre explicava que ja el 2014 es van fer informes parlant de les infeccions a la Xina i el 2015 i el 2017 se’n van fer a Europa mateix. Per això, assegura que la solució passa per fer un pla de contenció amb tothom a dins. “Anar junts, aprendre a detectar-la” i aplicar un pla que podria passar per una compartimentació de les granges afectades amb la implicació de l’administració i els privats que permetria continuar treballant els no afectats. Ara, qualsevol brot que es troba significa matar els animals de les granges afectades i les del voltant. D’altra banda, va donar esperança perquè després de 40 anys de recerca s’ha aconseguit trobar una possible vacuna que s’administra de forma oral i s’ha provat amb els porcs senglars. Tot i el full de ruta, els ànims entre els assistents complien tota l’escala del realisme al pessimisme.

El 40% de les granges d’Osona no tenen les mesures mínimes per evitar malalites com la pesta porcina africana

T’ensenyem la nova comissaria de la Policia Local de Manlleu

La banca mòbil, al poble menys poblat d’Osona

Nova protesta al ple de Torelló per la taxa i el funcionament dels contenidors xipats

Sant Sadurní, el poble més petit d’Osona, rep una oficina bancària mòbil

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Arresten el conductor que va provocar l'accident mortal a l'Eix on van morir una dona embarassada i la seva parella

Junts trenca amb el PSC i es queda governant en minoria a Manlleu

Detenen dos joves per atracar una joieria a Torelló

Roben a l’aparcament dels treballadors de l’Hospital de Vic

La comunitat musulmana de Manlleu organitza un iftar especial per donar a conèixer el ramadà

Accident entre una furgoneta i un cotxe a Vic a l'antiga carretera de Prats

Mor l'empresari de Taradell Aman Barfull

La plaça de la Catedral de Vic, escenari d'un anunci de televisió

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Desarticulat un grup criminal que cultivava marihuana en una nau de Manlleu