La pitjor sequera en 500 anys ha assolat aquest estiu tot Europa. Hem vist imatges impensables fins fa poc. A Londres va mutar el verd tradicional de la gespa de Hyde Park per l’ocre dels brots secs. Hem vist rius i llacs sense gairebé aigua a França, Alemanya, Itàlia i també a Hongria. La sequera ha arribat fins i tot a països com Noruega, que fins ara no sabien què era l’escassetat d’aigua.
Fins ara, les sequeres eren un fenomen periòdic que afectava la conca mediterrània i el continent africà. Ara, la sequera s’ha globalitzat fruit del canvi climàtic. La pateixen fins i tot els agricultors americans d’estats sense problemes d’aigua com Rhode Island, al nord-est del país. I la Xina també passa set. L’antic Imperi del Mig viu una onada de calor històrica i ens hem de remuntar a l’any 1961 per trobar rastres d’una sequera d’aquesta magnitud.
La manca de precipitacions i l’escalfament del planeta suposen un repte estratègic per a una nova gestió més sostenible i resilient dels recursos naturals
El riu Yangtze, el més llarg d’Àsia, està gairebé sec en alguns punts. Aquest clima extrem no només té un impacte sobre les poblacions sinó també sobre matèries primeres. L’arròs, el liti i l’alumini en són les principals víctimes. Per això, diferents departaments meteorològics de les províncies de Hubei i Hunan estan fent servir els anomenats “caçadors de núvols”, avions que disparen al cel coets que llancen productes químics que provoquen les precipitacions. En concret, el que es dispara són substàncies condensadores com varetes de iodur de plata que sembren núvols i provoquen les pluges.
Gestionar l’emergència
La manca de precipitacions i l’escalfament del planeta ens ha situat en una nova etapa, una circumstància que ja estem vivint i que es va agreujant. Aquest és un dels efectes de l’emergència climàtica. I què passa a casa nostra? La conca mediterrània és una de les zones més afectades pel canvi climàtic. Totes les previsions apunten que l’augment de temperatura en aquesta zona serà un 20% superior al de la mitjana de la resta del planeta. Això suposarà un repte estratègic que obliga a una nova gestió, més sostenible i resilient, dels recursos naturals, com l’aigua.
L’índex de precipitació estàndard que utilitza el Meteocat per avaluar el dèficit de precipitació dibuixa un panorama de sequera excepcional, amb les dades dels darrers dotze mesos. Les reserves d’aigua dels embassaments de les conques del Ter i del Llobregat, que proveeixen la regió de Barcelona, continuen baixant i se situaven al 40% de la capacitat a l’agost, mentre que l’any passat fregaven el 80% al mateix mes. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha activat la prealerta per sequera a l’àrea metropolitana de Barcelona i podrien començar a decretar restriccions si les reserves continuen descendint. La declaració de prealerta permet, entre altres disposicions, una intensificació de l’extracció d’aigua subterrània a través de 200 pous municipals.
Agbar aconsegueix regenerar anualment més de 4 milions de m3 d’aigua
D’altra banda, es troben en estat d’alerta per sequera hidrològica les unitats de l’Empordà, Banyoles, la Serralada Transversal, Prades-Llaberia, la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà, l’Anoia Gaià i l’aqüífer del Carme Capellades. Aquestes unitats engloben un total de 279 municipis. L’ACA ha determinat diverses mesures que afecten el consum amb l’objectiu de minimitzar els efectes dels episodis de sequera i alentir el descens de les reserves.
La gestió de l’aigua és determinant per garantir el futur de la vida tal com la coneixem avui dia. Aconseguir la seguretat hídrica a l’àrea mediterrània, una de les regions amb més escassetat d’aigua al món, és sens dubte un gran desafiament per garantir el consum ciutadà, per a l’activitat econòmica i per a la preservació del medi natural.
L’emergència climàtica, la capacitat limitada dels rius i els aqüífers, juntament amb l’augment de la demanda d’aigua, retraten escenaris de dèficit hídric que demanen respostes urgents. Hem de fer-hi front amb totes les opcions a l’abast i contribuir a l’acompliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), en un procés clau per al futur: la reutilització dels recursos hídrics. Tornar a utilitzar l’aigua, un cop tractada, és la manera més sostenible d’aconseguir una economia circular, en què no es perd res i es dona una segona vida. La companyia Agbar és capdavantera en la regeneració d’aigua gràcies a la conversió de les tradicionals depuradores en ecofactories, veritables fàbriques de reaprofitament de recursos, començant pel més valuós per la vida: l’aigua.
Reutilitzar l’aigua per preservar els recursos
La manera més sostenible i resilient per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic (l’Agència Catalana de l’Aigua estima en un 22% la disminució de la disponibilitat d’aigua al litoral català el 2050) és apostar per la regeneració de l’aigua per poder-la reutilitzar. Regenerar és sotmetre l’aigua depurada a un nou tractament perquè es pugui reutilitzar. Així es redueix la pressió sobre les fonts naturals i es preserva l’estat ecològic dels rius i aqüífers, fet que permet la regeneració dels ecosistemes i la biodiversitat que s’hi allotgen. L’aigua regenerada fa possible una gestió eficaç, sostenible i mediambientalment responsable. Un cop regenerada, es pot retornar en condicions òptimes al medi per començar de nou el cicle amb la captació i potabilització o bé subministrar-la directament per a diferents usos: reg de zones verdes, neteja de la via pública i clavegueram, producció agrícola i processos industrials, entre d’altres.
Agbar aconsegueix regenerar anualment a Catalunya més de 4 milions de m3 d’aigua, que equivalen a més de 1.500 piscines olímpiques. L’ús de fonts alternatives d’aigua per protegir els recursos hídrics convencionals i per ajudar la natura és un dels compromisos que formen part de l’estratègia contra l’emergència hídrica que duu a terme la companyia, així com la capacitat d’adaptació per augmentar la resiliència dels sistemes davant dels fenòmens extrems. A més, Agbar desplega solucions innovadores per a la transformació digital del servei. En aquesta nova etapa, el sector públic i el privat han d’anar de la mà, perquè el canvi climàtic requereix unir esforços per afrontar l’emergència.
La ciutadania té un paper imprescindible per contribuir a pal·liar l’escassetat hídrica amb un consum responsable
La ciutadania té un paper imprescindible en aquesta lluita i pot contribuir a pal·liar l’escassetat hídrica si es fa un consum responsable amb petites accions d’estalvi d’aigua a casa, ja sigui a la dutxa, al jardí o per rentar, entre d’altres.
Agbar té l’objectiu de ser un motor per a la transformació social, ecològica i digital, amb la finalitat d’impulsar l’ocupació verda, la transició justa i cuidar de la salut ambiental i de les persones. I, en aquest camí, l’aposta ferma per preservar els recursos naturals i reduir la pressió sobre els recursos hídrics és imprescindible. El nostre planeta ho necessita.
{{ comment.text }}