Xavier Bardolet
Aprovat l’Estatut de 1979, un grup de parlamentaris catalans de Madrid va pujar a la Pica d’Estats per hissar la senyera. Els hi van acompanyar, entre altres, dos corresponsals d’Osona de Mundo Diario, Salvador Sala i Ramon Besa, que en van passar la crònica des de l’únic telèfon que hi havia al poble d’Àreu. “Mentre un escrivia l’altre ja anava dictant”, recorda Sala. Ell, de Torelló i de fa temps a TV3, i Besa, de Perafita i de fa temps a El País, s’havien trobat a l’institut de Vic i també en la vocació del periodisme, que els va portar a iniciar junts els primers anys d’aventura. Aquella en va ser una.
I per què dos corresponsals d’Osona enviats especials a la Pica d’Estats? “Una de les meves aficions és la pesca de la truita i a casa estiuejàvem per allà; ho coneixíem. I per a la gent de la redacció, Vic era alt Pirineu, o sigui que segur que ens queia a la vora”, explica. Periodisme de carrer portat a l’extrem, va ser. El que ell reivindica i defensa per a un ofici que lluita per no quedar ofegat entre la voràgine de Twitter “i la potent eina també de desinformació que és internet”.
Salvador Sala va entrar a l’ofici des del Torelló, amb l’equip liderat per Martí Castells que en els primers anys de la transició va agafar la històrica capçalera per rescatar-la del franquisme. “Eren anys que, a diferència d’ara, caminàvem de cara a la llum, superada la dictadura i amb la novetat de la democràcia”, diu. I va ser en aquest
“Tinc el record d’anar amunt i avall pel Lluçanès recollint resultats electorals i partits de futbol que van convertir aquella primera redacció en un veritable equip”
context que va arribar la invitació d’EL 9 NOU per sumar-se al nou projecte comarcal. “Vaig assistir a reunions fundacionals, vaig agafar la corresponsalia de Torelló i hi vaig estar vinculat fins que vaig marxar a la mili”. Eren els anys de carrera a Bellaterra, vivint a fora i amb contactes a Barcelona als quals ja va quedar connectat des de llavors.
“Pensa que en aquella època, pensar en feina era pensar en diaris. No hi havia massa res més, o sigui que tenir una corresponsalia era una manera d’estar en contacte amb un mitjà i amb la professió”. Abans de fer aquest salt, però, Salvador Sala recorda “moments que deixen empremta” viscuts a EL 9 NOU, com la recollida de resultats electorals de les municipals pel Lluçanès “anant en cotxe amunt i avall per portar-los a la redacció”, o els partits de futbol “que van convertir aquella redacció incipient en un veritable equip”.
40 anys després, Sala situa EL 9 NOU com un mitjà que recull “el veritable sentiment de pertinença a una comunitat” i l’oportunitat de continuar fent periodisme de carrer. “Que és d’on sempre han sortit les notícies, les històries i, al capdavall, la mateixa vida”.
