El mas Soler de n’Hug, de Prats de Lluçanès, va ser l’escenari on ara fa un any es va materialitzar l’acord entre Esquerra i Junts per governar a la Generalitat. L’entesa arribava tres mesos després de les eleccions al Parlament celebrades el 14 de febrer, i amb uns estira-i-arronses entre les dues forces que s’han mantingut en aquest primer any de legislatura. En aquests 365 dies de mandat del govern presidit per Pere Aragonès la pandèmia encara ha marcat l’agenda dels polítics i la seva capacitat d’emprendre i materialitzar accions, però el motor de la tornada a la normalitat també ha començat a carburar.
A sobre la taula, el govern de la Generalitat hi té grans temes de país: l’encaix i la relació de Catalunya amb l’Estat espanyol, passant pel finançament i la gestió dels fons europeus, o acabant per fronts que s’han obert recentment com és la defensa de la llengua catalana en els centres educatius. A escala d’Osona, el Ripollès i el Moianès, la feina feta i els reptes que caldrà afrontar a curt termini també són importants. Un bon indicador per fer una valoració del primer any de govern són els pressupostos de la Generalitat destinats a aquestes tres comarques, i la realitat és que no en surten gaire ben parades: Osona és el territori on aquest any 2022 es destinen menys euros per habitant de tot Catalunya; al Ripollès la inversió més gran torna a ser a l’estació de Vall de Núria, i al Moianès no es van desglossar les inversions que s’hi farien. En el cas osonenc, per aquest 2022 s’hi pressupostaven obres com les millores a l’Hospital Universitari de Vic o l’ampliació del CAP de Tona –totes dues en execució–, o el nou institut de Gurb, encara a l’espera de ser una realitat.
L’acció del govern de la Generalitat també s’ha fet present a Osona i el Ripollès en l’àmbit de les infraestructures. Al gener, el conseller Puigneró va anunciar des de Prats de Lluçanès la construcció de la variant de Sagàs, l’últim tram de l’eix del Lluçanès que quedava per reformar, completar i millorar la connexió amb el Berguedà. A la mateixa C-62, però, un accident mortal provocat per un conductor que va donar positiu d’alcoholèmia també va posar de manifest que hi calen intervencions per millorar-ne la seguretat i reduir la velocitat de pas dels vehicles. Des de la Conselleria de Territori, el gran repte i objectiu que persegueix l’àrea que encapçala Jordi Puigneró és materialitzar el traspàs de la totalitat del servei de Rodalies a la Generalitat, una operació que inclouria la línia R3, que uneix Barcelona amb la Cerdanya a través d’Osona i el Ripollès. El conseller Puigneró ha marcat l’agost com a data límit per veure si hi ha aquesta voluntat per part de l’Estat espanyol.
Al febrer, la consellera Jordà va ser a Vic per confirmar que Gurb acolliria l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, una plataforma d’assaig i demostració en entorns reals de noves tecnologies energètiques. En la parcel·la de la sostenibilitat, el govern català també ha acompanyat el Centre Tecnològic Beta en projectes com el Fertimanure, una biorefineria que permet convertir el purí en cinc productes d’alt valor fertilitzant a través d’una instal·lació a la mateixa granja.
En el calaix de temes pendents de resoldre hi destaca la negociació entre la Generalitat i la Universitat de Vic per disposar d’un nou contracte programa que reculli el finançament del centre universitari. L’actual va caducar el 2018, i tot i que s’ha anat prorrogant des de la UVic es considera del tot insuficient perquè no té en compte l’escenari actual de la federació universitària amb Manresa o la incorporació de la facultat de disseny Elisava. Des de la capital d’Osona també es reclama la reactivació del projecte per establir a Vic un Centre de Tecnificació Esportiva (CTE). La iniciativa es va presentar el juny del 2020 amb la presència de l’aleshores consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras –tots dos de Junts–, però amb el nou mandat, el centre especialitzat en escalada, muntanya, hípica i triatló ha quedat frenat.
En el vessant de l’esport, del que s’ha parlat en els últims mesos és dels possibles Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu català de cara al 2030. Al Ripollès, la iniciativa ha generat contradiccions: des de l’oposició d’una part de la ciutadania que no creu que el projecte olímpic hagi de ser el detonant perquè arribin inversions a la comarca, fins a sectors econòmics i empresarials que hi veuen una oportunitat de creixement. On hi ha hagut més unanimitat és a reclamar que la gent del Ripollès pugui participar en la consulta per decidir si el Pirineu vol acollir o no la cita. L’argument –en què xoquen de nou Esquerra i Junts– és que al Ripollès no s’hi farien competicions.
El traspàs total del servei de Rodalies és un dels grans reptes de mandat
Pel que fa a la presència del president de la Generalitat a Osona, el Ripollès i el Moianès en aquest primer any de mandat, Pere Aragonès ha estat tres vegades en territori osonenc –Espinelves, Vic i Muntanyola–, una al Moianès –amb visita a l’Estany– i una més al Ripollès, quan va fer una visita institucional a Llanars. Quatre dels cinc municipis que ha visitat –tots excepte Vic– estan governats per Esquerra.
