El bisbe de Vic assegura que la seva etapa a Solsona serà “transitòria”

Romà Casanova, bisbe de Vic, gestionarà temporalment el bisbat de Solsona després que Xavier Novell anunciés dilluns que renuncia al càrrec per “motius personals”. Aquesta situació, que es podria allargar mig any, implica que Casanova serà el màxim responsable de tots dues diòcesis, sense deixar la de Vic ni assumir indefinidament la de Solsona.

L’encàrrec, l’hi va fer la Santa Seu divendres, tres dies abans que es fes pública la renúncia de Novell, i dilluns –en el moment de conèixer-se la notícia– ja era a Solsona a petició del Papa, amb l’objectiu de fer costat als feligresos i l’equip de qui ha estat al capdavant de la diòcesi els últims 11 anys. Casanova diu que van rebre la renúncia “amb dolor i perplexitat, perquè no sabíem què havia passat, però malgrat tot vam intercanviar paraules d’ànim i hi ha molt bona gent i amb moltes ganes de treballar”.
A partir d’ara, té previst desplaçar-se a Solsona els dimecres i divendres, continuar a Vic els dilluns, dimarts i dijous i compaginar la presència a una i altra diòcesi en dies assenyalats i de celebració. Tot i que el seu nomenament com a administrador apostòlic l’ha dictat la Santa Seu, ell considera que respon a la proximitat dels dos bisbats i al fet que comparteixen idiosincràsia i algunes iniciatives, entre les quals el full diocesà, els pelegrinatges a Lourdes o propostes enfocades al jovent i la formació. A més a més, Casanova mantindrà l’equip amb qui treballava Novell –incloent-hi el vicari general, Marc Majà– i assegura que aquest ha de ser només un “període transitori”, de vetllar per la diòcesi a l’espera del nou prelat i “sense emprendre canvis ni grans accions”.

El Bisbat de Vic aplega unes 250 parròquies i 120 preveres, mentre que a Solsona en són 170 i una cinquantena. Segons una nota difosa per la diòcesi, la renúncia de Novell respon a “raons estrictament personals”, en conformitat amb el que es contempla al Codi de Dret Canònic. Casanova no vol entrar a valorar-ne els motius i demana respecte per una decisió que “ha pres ell lliurement”.