Al desembre de l’any 1998, sis anys després de la cimera de Rio de Janerio es va crear a Catalunya al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). L’organisme va néixer arran de l’impuls del llavors president de Gas Natural, Pere Duran Farell i d’un grup de persones aplegades a l’entorn dels debats Catalunya és Demà. Varen creure en la necessitat que una plataforma de persones independents assessorés el Govern que tinguessin una visió a llarg termini, independent i transversal que superés la perspectiva de quatre anys de legislatura. Ho explica Arnau Queralt i Bassa, (Granollers, 1975) actual director del CADS. A partir d’aquí “hem treballat i s’ha arribat a la gran oportunitat que és aquest full de ruta compartit: l’Agenda 2030”.
L’any 1998 les energies renovables, la pèrdua de biodiversitat, la transició cap a l’economia verda o el canvi climàtic no estaven “ni de bon tros” a l’agenda política com ho estan ara, ni tampoc a la major part de les agendes de les organitzacions empresarials. De fet reconeix que “si s’hagués actuat en aquell moment, potser ara no hauríem d’estar tant preocupats”.
La missió dels CADS és assessorar el Govern en la integració del desenvolupament sostenible en totes les seves polítiques, plans i programes. A partir d’aquesta missió, el CADS té encarregades diverses funcions:
· Seguir específicament les polítiques energètiques, de canvi climàtic, d’economia verda o circular i l’aigua.
· Posar a l’abast del món polític el coneixement científic que es produeix a Catalunya i a nivell internacional en l’àmbit de la sostenibilitat. “Ens convertim en punt de trobada entre els mons científic, el de la presa de decisions, i alhora també, el món social”, diu Queralt, que considera que moltes vegades el coneixement científic, generat amb molt rigor, no arriba a qui pren les decisions.
· Acompanyar el Govern en la decisió de les polítiques d’educació per a la sostenibilitat.
· Des del 2017 el CADS té l’encàrrec específic d’acompanyar el Govern en l’Agenda 2030 a Catalunya. La funció inclou l’elaboració, seguiment, avaluació i actualització del Pla Nacional per a la Implementació de l’Agenda 2030 i de l’Aliança Catalunya 2030. Aquest últim és un espai de treball conjunt entre el món científic, el social i les institucions públiques.
· Incorporació i seguiment dels indicadors dels ODS tant Eurostat (l’agència estadística europea) com de Nacions Unides, amb l’estadística oficial de Catalunya.
El CADS és un òrgan col·legiat; el regeixen persones que el govern nomena però que actuen de forma independent. Té un màxim de setze membres (actualment en té tretze).
El CADS forma part de la Xarxa Europea de Consells Assessors en Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible (EEAC) i la presideix des del 2015. La xarxa la formen divuit consells assessors de parlaments i governs tant estatals com regionals (Flandes i Catalunya) i la funció es assessorar, amb l’expertesa conjunta, generant coneixement i fer un seguiment de les polítiques climàtiques de la Unió Europea. La xarxa ha estat molt activa en la creació del Consell Europeu de Canvi Climàtic. La EEAC es va crear l’any 1993, després de la cimena de Rio de Janeiro.
El paper de la pandèmia en la tasca del CADS i en l’assoliment de fites
La pandèmia de la Covid-19 ha facilitat la tasca del CADS. Principalment perquè les noves tecnologies han permès treballar més intensament a Catalunya i, al mateix temps, reforçar totes les col·laboracions i participacions que ja feien en xarxes europees i internacionals: “perquè ha estat més fàcil trobar punts a l’agenda per a poder-nos reunir, molta més presència pública i molta més capacitat de fer seminaris i jornades per difondre coneixement”. En aquest sentit Queralt remarca que s’han pogut fer presentacions que els han permès tenir-hi 700 persones, una fita “impossible” si s’hagués fet de manera presencial.
Amb la Covid-19 però s’ha vist com un petit virus “pot afectar la nostra salut, bloquejar l’economia i trencar tot el nostre sistema de relacions socials”. El virus que genera la Covid “i d’altres que poden venir estan molt vinculats a un desequilibri mediambiental” i, en un món global i permanentment en moviment “agafa molta força el concepte de salut planetària”, remarca.
Al seu entendre, s’ha de fer una gran inversió en polítiques ambientals i de biodiversitat: “tenim la certesa que a l’Àrtic hi ha molts virus congelats que ara poder aflorar com a conseqüència de l’escalfament global”. Durant el confinament es van reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle perquè es va aturar l’economia i es va reduir el transport. “Es va reduir dràsticament la contaminació a les ciutats. Aquest és un element del que tenim constància que afecta la nostra salut i la salut del fetus”, però després del confinament les emissions i els nivells de contaminació van tornar a pujar. Sempre “havíem dit que no podiem parar l’activitat econòmica per reduir les emissions, i es va fer”, tanmateix “hem après que podem fer un canvi, però no l’hem fet”.
Pel que fa a l’assoliment de les fites i objectius que estipula l’Agenda 2030, Queralt assegura que abans de la pandèmia s’havien fet alguns passos endavant. Un exemple és la reducció de la pobresa extrema al món. Durant vint anys estadísticament “havíem aconseguit reduir la pobresa extrema i havíem fet avenços en l’escolarització infantil. Molts d’aquests guanys, la Covid ens els va fer perdre de cop”. Nacions Unides estima que en termes de reducció de la pobresa extrema mundial “s’ha tornat vint anys enrere”. En educació, l’any 2020 fins a 500 milions d’infants havien deixat d’estar escolaritzats. En molts països la vacunació no ha arribat als nivells d’aquí i moltes escoles continuen tancades.
Un altre aspecte que destaca el director del CADS és que amb la crisi econòmica produïda per la Covid s’ha incrementat el treball infantil per ajudar els pares. També s’ha vist un increment de casaments forçats de nenes per una qüestió de subsistència familiar. A més, en alguns països “i aquí també s’ha vist” un increment de la violència masclista en l’àmbit familiar. Finalment recorda que durant el confinament es va detectar certa recuperació de la biodiversitat “però va ser momentània”.
Fes viables els objectius o ‘buscar’ altres planetes
Pel CADS l’Agenda 2030 “és una urgència”, en paraules del seu director, Arnau Queralt: “o canviem radicalment el nostre model de producció i consum (i això és complexíssim) o el planeta té un problema gravíssim”.
L’informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) publicat l’agost passat assegura que el canvi climàtic és un fet i que el seu origen és antròpic, per tant, “o actuem o els canvis que es preveuen al clima són greus i irreversibles”.
No obstant des del CADS es reconeix l’enorme complexitat de fer front comú en termes de lluita contra el canvi climàtic: “no hi ha cap autoritat mundial que pugui obligar ningú a fer reduccions d’emissions”. Però remarca que abans de l’estiu d’aquest any la Unió Europea va aprovar el paquet Fit For 55, que compromet a reduir les seves emissions en un 55% de cara al 2030, en relació al 1990.
Les reduccions implicaran canvis molt importants en la indústria, en com es construeix o en el desplegament de les renovables.
El paquet s’ha de desenvolupar amb unes estratègies que hauran de ser validades pels 27 estats membres i “no sempre és fàcil”. “Aquests objectius o els fem viables o busquem altres planetes”, subratlla.
Al document de l’Agenda 2030 hi figura la frase no deixem ningú enrera; i aquest és un dels temes que preocupen: “Podem participar tots de forma igualitària d’aquesta decisió cap a la sostenibilitat? Què farem amb aquells que no puguin finançar-se? Hi ha molta gent que o se’ls compensa o ajuda o serà difícil”. De fet, ja es fa una previsió de milers de milions d’euros per a poder ajudar a compensar els impactes socials i econòmics de la transició.
Actualment el CADS està treballant en la difusió de l’informe Un litoral al límit que recull dades i mostra una fotografia de la complexa situació del litoral català davant del canvi climàtic. A partir d’aquest informe “cridarem a repensar el litoral” explica Queralt. La intenció és que aquest informe tingui impacte “en la presa de decisions a tots els nivells, tant des del Govern de Catalunya com també del món local”.
Un altre treball té relació amb la demografia; com l’evolució demogràfica pot condicionar l’evolució futura de la població de Catalunya, un fet que pot condicionar les polítiques laborals i també les de suport a les famílies.
Finalment, també es treballa en el càlcul dels indicadors dels ODS a Catalunya, cosa que permet fer un seguiment dels objectius i definir com s’està d’aprop d’assolir-los, o no. El CADS també prestarà suport tècnic i logístic al Govern per tal d’actualitzar el Pla Nacional de l’Agenda 2030.
Tots els països estan en vies de desenvolupament
Des del CADS es considera que “tots” els ODS afecten directament el nostre país. L’ODS 2, de títol Fam 0 és genèric, però abasta també l’agricultura sostenible i alimentació saludable, i a Catalunya “tenim problemes” assegura Arnau Queralt. A Catalunya hi ha famílies que no poden tenir una alimentació saludable “veiem com s’està incrementant l’obesitat infantil”. Moltes persones no es poden permetre comprar productes ecològics “molta gent, al final va per preu”.
La pobresa és un altre cas “claríssim” per Queralt, que constata que a Catalunya no hi ha pobresa extrema segons els criteris de Nacions Unides, però el 26% de la població catalana està en risc de pobresa o d’exclusió social, un percentatge que al 2019 era del 23%. “És molt greu”, subratlla.
Pel què fa a la igualtat de gènere, reconeix que “no som una societat en la qual els drets de les dones estiguin plenament reconeguts”. Durant la Covid-19 un 40% de dones van deixar la feina per tenir cura de terceres persones, mentre que d’homes ho van fer només un 4%.
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) l’any 2020 hi havia a Catalunya un 35,5% d’infants que estaven en risc de pobresa o d’exclusió social. El 2015 un 23,8% de les llars amb infants menors de 14 anys estaven en situació de pobresa energètica.
Des del CADS es fa un incís especial en el fet que l’Agenda 2030, a diferència de les agendes anteriors, “ve a dir que tots els països estem en vies de desenvolupament”. Així el document de Nacions Unides “és com un mirall que ens fa veure on no estem” i tot el que passi no depèn només dels governs, sinó també de les empreses”, assegura.
En la infografia de sota es quantifiquen els compromisos del govern català amb l’Agenda 2030, un total de 920, 810 dels quals per Catalunya i la resta pel món.
{{ comment.text }}