Vic
Guillem Rico
A l’escola “em van preparar per a un món que quan era gran ja no existia” i la voluntat del sector educatiu actual és que això de cara al futur no sigui així. La frase la deia David del Rosario, investigador en neurociència cognitiva i especialista en autocura mental i neuronal i un dels cinc ponents del debat “Educar. On som i cap a on podem anar”, que es va fer aquest dimarts per EL 9 TV impulsat per Jordi Pérez, davant la seva inquietud pel món educatiu. Pérez pretenia fer reflexionar el públic en un país amb un nivell de fracàs escolar del 17% i que està a la cua d’Europa en inversió en educació.
Del Rosario era conscient, i deia que ho va poder constatar en el debat, que “ara trobo mestres i professors que estan predisposats a educar en la llibertat de triar”. I en aquest sentit la directora de l’institut escola Josep Maria Xandri de Sant Pere, Marta Boixader, explicava la seva experiència amb un projecte educatiu transformador que van començar a aplicar al centre fa dos cursos. Per ella, cal tenir un bon projecte educatiu perquè tot l’equip entengui la mateixa manera de treballar i a partir d’aquí dotar els alumnes d’eines per “aprendre a pensar, a ser més emprenedors i afrontar problemes”, aspectes que es trobaran al llarg de la vida. Boixader deia que en el projecte els donen moltes opcions d’escollir perquè “quan esculls saps que deixes alguna cosa enrere, t’ajuda a veure si has triat bé o aprendre si no era el camí bo”. En aquest sentit parlava de “donar espai a l’error”.
Al llarg del debat parlaven de donar eines als infants per fer un aprenentatge vivencial. El psiquiatre i psicoterapeuta del Consultori Bayés Jordi del Río plantejava la idea que “hem de diferenciar educar de domar o domesticar”, perquè segons el seu parer ensenyar és “fomentar la creativitat” també a través del joc. De fet, com afegia Boixader, “abans anaves a les aules a aprendre una informació que només era als llibres”. I ara, en l’era digital, “la informació és a tot arreu” i per això “és important aquesta creativitat, per agafar la informació que necessiten”. Així, “la finalitat no és el contingut, és un procés a través de la creativitat per resoldre reptes”. Segons Del Río, ara “hem passat del coneixement oral a un món que es mou per imatges”, un coneixement que deia “simplificat en què la part emocional queda camuflada”, i en què tots consideren que s’ha de treballar. El filòsof Sergi Pérez apuntava que el fet educatiu ha d’incloure un diàleg, ja que durant molt temps “ens han volgut ensenyar què pensar; ara ensenyem com arribar a un pensament individualitzat i no deixat com fins ara”. En aquest sentit deia que “cal deixar espai als alumnes perquè d’ells sorgeixin respostes que construeixin el seu jo”.
Al llarg de les intervencions els ponents també van fer referència a l’entorn. Antoni Tort, pedagog i catedràtic de la UVic-UCC, deia que “hi ha moltes tradicions a modificar sobre què vol dir èxit o fracàs i per desgràcia depèn del capital social i cultural, la motxilla que porten de l’entorn” els alumnes. Tort afirmava que ell “desconfiaria del qui et ven el mètode perfecte”, ja que pot funcionar de maneres diferents segons l’entorn. Boixader afegia que es tracta d’un acte social en què “s’aprèn de l’altre i gràcies a l’altre” i això “ajudarà a fer una societat millor”.
Del Rosario era conscient, i deia que ho va poder constatar en el debat, que “ara trobo mestres i professors que estan predisposats a educar en la llibertat de triar”. I en aquest sentit la directora de l’institut escola Josep Maria Xandri de Sant Pere, Marta Boixader, explicava la seva experiència amb un projecte educatiu transformador que van començar a aplicar al centre fa dos cursos. Per ella, cal tenir un bon projecte educatiu perquè tot l’equip entengui la mateixa manera de treballar i a partir d’aquí dotar els alumnes d’eines per “aprendre a pensar, a ser més emprenedors i afrontar problemes”, aspectes que es trobaran al llarg de la vida. Boixader deia que en el projecte els donen moltes opcions d’escollir perquè “quan esculls saps que deixes alguna cosa enrere, t’ajuda a veure si has triat bé o aprendre si no era el camí bo”. En aquest sentit parlava de “donar espai a l’error”.
Al llarg del debat parlaven de donar eines als infants per fer un aprenentatge vivencial. El psiquiatre i psicoterapeuta del Consultori Bayés Jordi del Río plantejava la idea que “hem de diferenciar educar de domar o domesticar”, perquè segons el seu parer ensenyar és “fomentar la creativitat” també a través del joc. De fet, com afegia Boixader, “abans anaves a les aules a aprendre una informació que només era als llibres”. I ara, en l’era digital, “la informació és a tot arreu” i per això “és important aquesta creativitat, per agafar la informació que necessiten”. Així, “la finalitat no és el contingut, és un procés a través de la creativitat per resoldre reptes”. Segons Del Río, ara “hem passat del coneixement oral a un món que es mou per imatges”, un coneixement que deia “simplificat en què la part emocional queda camuflada”, i en què tots consideren que s’ha de treballar. El filòsof Sergi Pérez apuntava que el fet educatiu ha d’incloure un diàleg, ja que durant molt temps “ens han volgut ensenyar què pensar; ara ensenyem com arribar a un pensament individualitzat i no deixat com fins ara”. En aquest sentit deia que “cal deixar espai als alumnes perquè d’ells sorgeixin respostes que construeixin el seu jo”.
Al llarg de les intervencions els ponents també van fer referència a l’entorn. Antoni Tort, pedagog i catedràtic de la UVic-UCC, deia que “hi ha moltes tradicions a modificar sobre què vol dir èxit o fracàs i per desgràcia depèn del capital social i cultural, la motxilla que porten de l’entorn” els alumnes. Tort afirmava que ell “desconfiaria del qui et ven el mètode perfecte”, ja que pot funcionar de maneres diferents segons l’entorn. Boixader afegia que es tracta d’un acte social en què “s’aprèn de l’altre i gràcies a l’altre” i això “ajudarà a fer una societat millor”.
