“Hauríem d’invertir la tendència i aconseguir que el que ara és una excepció es convertís en la norma; al capdavall, venim d’aquí”. És el que diu la infermera Puri Garcia, del CAP de Torelló, que els últims tres mesos ha coordinat un grup de suport a la lactància en què una vintena de mares, amb els seus fills, s’han trobat setmanalment per compartir la seva experiència amb l’alletament natural.
Una opció que en els últims temps s’ha vist relegada davant l’alternativa dels biberons però que continua essent, malgrat tot, “la millor i més recomanable” per alimentar els nens en els primers mesos de vida, diu Garcia.
La infermera insisteix que, malgrat els esforços i avanços que s’han fet, “no hi ha cap llet preparada que tingui la qualitat de la llet materna”, que entre altres coses és, també, un agent protector contra malalties tant per al nen com per a la mateixa mare.
Està demostrat que la llet materna protegeix davant de malalties comunes i de futur, com la diabetis o l’otitis, “fins a problemes d’obesitat en el nadó”, en la mesura que donant el pit es regula molt millor el flux de l’alimentació.
Aquests són alguns dels temes que es repassen en aquestes sessions, que van néixer a petició de les mateixes mares “perquè en alguns casos hi havia fins i tot problemes, per desconeixement, de com s’ha de fer l’alletament”.
Des que va engegar al maig, el grup s’ha reunit setmanalment els dimarts, de 3 a 5 de la tarda. La setmana passada es va fer l’última trobada del curs, i el grup, que és obert, reprendrà l’activitat al setembre.
Per a les trobades no hi ha cap pauta prefixada, sinó que d’una setmana per l’altra se suggereixen temes que també es comparteixen a través de la pàgina LactaGes, que tenen oberta al Facebook amb accés restringit.
“Es van donar nocions, per començar, sobre la fisiologia de l’alletament i per aclarir els dubtes pràctics que hi podia haver”, explica Garcia.
Segons ella, “cal més reconeixement social” per a les mares que opten per alletar els fills, perquè “hi ha una pressió de l’entorn, començant a vegades per la mateixa família, que ho dificulta”.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho recomana de manera expressa, almenys, per als sis primers mesos de vida.
