Hi ha carters tan arrelats al barri on treballen que porten les cartes al lloc que toca encara que l’adreça estigui malament. Fins i tot hi ha remitents que, una mica temeràriament, a l’hora d’escriure una carta ni tan sols hi posen l’adreça perquè saben que el carter coneix el destinatari. Però no sempre funciona, perquè els carters fan vacances o poden estar de baixa, i els substituts no tenen per què conèixer tan directament el veïnat.
El nucli de Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló, n’és un exemple. I hi ha un carrer, el Girona, on les cases de la part més alta no tenen el número visible, i els carters que no es coneixen els veïns “es fan un embolic a l’hora de repartir el correu”. Ho va comentar a l’últim ple de l’Ajuntament la regidora Marta Amargant, de CiU, que és una de les afectades. “De número en tenim, però a la part del darrere, i no es veu”, explica. I més d’una vegada s’han trobat que el carter substitut els deixa totes les cartes en una única casa, “i després fem de carters entre nosaltres”.
La situació no passaria d’anècdota si no fos que, des de l’abril passat, Borgonyà és Patrimoni Cultural d’Interès Nacional. Qualsevol intervenció en el seu patrimoni, que inclou les seves cases i, per tant, el format i col·locació dels números que les identifiquen a les façanes, no es pot fer sense un informe previ de la Generalitat.
L’alcalde, Joan Sadurní, va dir al ple que el tema “s’ha de consultar” i plantejar una solució conjunta per a tot el grup de cases. De moment, però, ni uns ni altres han fet cap pas. A fer-ho més fàcil hi pot ajudar que l’Ajuntament té en marxa, a través de la Diputació, la redacció del Pla Especial del Conjunt Històric de Borgonyà, un instrument que li pot permetre recuperar la competència per donar llicències d’obres per a intervencions menors, com seria el cas.
