El cens d’Alpens, de memòria

A La Fonda d’Alpens, un dels centres neuràlgics d’aquest poble del Lluçanès juntament amb el Casino, una desena de clients acaben d’esmorzar cap a quarts d’11 del matí. Des de darrere la barra, Joan Enric Brià va organitzant les taules que han reservat el dinar. En aquesta jornada, haurà de preparar-ne tres més que s’endurà el secretari de l’Ajuntament cap a l’escola La Forja, el lloc de votació a Alpens. “Sempre fem l’esmorzar i el dinar per a les persones que estan a la mesa electoral. De fet, ara està acabant d’esmorzar la presidenta”, em diu assenyalant una noia al darrere meu, que mentre s’acaba el cafè amb llet tria el que voldrà per dinar. Escull canelons de verdura i llenguado, i tot seguit marxem junts cap al centre de votació. En el camí, Anna Traveria em comença a donar respostes sobre l’elevada participació que es repeteix en les votacions que es fan a Alpens: en els darrers comicis municipals o al Parlament s’ha superat sempre el 90% de participació, i en les eleccions generals de l’abril va ser amb un 93% el poble amb més participació de la comarca d’Osona. En les d’aquest diumenge, la xifra va ser del 84,6%. “Ara visc a Roda de Ter, però la meva família és del poble i jo hi continuo empadronada i amb un important vincle. És la primera vegada que em toca estar a una mesa, i de moment no se m’està fent pesat perquè van venint els veïns i sempre expliquen coses”, diu Traveria, que com les seves companyes de mesa s’estrena en el càrrec. Just a la porta de l’escola, ella s’atura a parlar amb un familiar i jo avanço la meva entrada al punt de votació. La cara de les dues vocals que ocupen la taula fa evident la meva condició de foraster. Poc després entenc la rapidesa de la tècnica per detectar qui no és del poble. Anna Traveria, Júlia Prat i Carme Bragulat saben el nom de qui ve a votar només aparèixer a la sala, molt abans que el subjecte arribi a treure el document corresponent per validar el tràmit. Tenen el cens electoral a la memòria i no els cal consultar res per saber qui tenen al davant. L’alarma s’encén quan arriba en Calet. “Coneixem a tothom, però n’hi ha que els hi diem pel sobrenom i en aquests casos sí que li hem de demanar com es diu realment perquè ni ho recordem”, expressen. Entre vot i vot, la conversa deriva de la política al món boletaire. Bragulat no es creu la informació d’un votant, que explica que un altre veí va trobar pinetells aquesta mateixa setmana. La discussió acaba ben ràpid quan el protagonista de la troballa apareix a la sala per votar i en dona tots els detalls. S’emplacen al vespre, quan gairebé tot el poble té la tradició de seguir l’escrutini en directe. Marxo passades les 12 del migdia. Les dades apunten a una nova participació ben elevada: d’un cens de 208 persones ja n’han votat 83. “Madrid és molt lluny i ja s’hi poden quedar, però ens hem de fer sentir”, em diu una votant. Votar, a Alpens, és alguna cosa més que posar una paper en una urna. A la consciència i responsabilitat política, que és evident, s’hi afegeix el component social d’anar a l’escola i trobar-se amb els veïns i veïnes i conversar de tot una mica.

El cens d’Alpens, de memòria

“Fes-me el que vulguis!”

Croma surt de l’oblit

Cent anys exactes d’uns estudis pioners sobre la inversió tèrmica a la plana de Vic

Els parquets | Productivitat borrosa

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Les mil cares d’una mort sobtada

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa