Quan va començar a caminar, el novembre de 2014, el que ara és el centre tecnològic BETA comptava amb cinc investigadors i tenia un pressupost aproximat de 200.000 euros, que provenia de subvencions que s’havien aconseguit amb molt d’esforç. Ara celebra el cinquè aniversari amb un equip de més de 40 persones treballant en múltiples projectes, i aquest any gestiona 1,3 milions d’euros. L’any vinent seran 2 milions, procedents de projectes en què ha competit a escala internacional. És la joia de la corona de la UVic-UCC i treballa en un camp de prioritat internacional i que té expectatives de creixement: la tecnologia relacionada amb el medi ambient.
Sergio Ponsà és el director del BETA (inicials que corresponen a Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia Ambiental i Alimentària) i ha pilotat el creixement d’aquell petit grup d’investigadors fins arribar al punt actual. “Ni en el millor dels somnis hauríem pensat a arribar fins aquest punt”, admet aquest enginyer químic i doctor en Ciències Ambientals, que ha despertat l’atenció d’altres centres de recerca per la seva brillant trajectòria, però que s’ha mantingut fidel a la UVic-UCC. El BETA s’ha centrat en tres àmbits principals: desenvolupament de tecnologies mediambientals i de sostenibilitat, disminució dels impactes ecològics i conservació de la biodiversitat, i sistemes agraris i agroindustrials.
No fan ciència bàsica, sinó concreta. “El BETA trenca la idea de la universitat com una torre d’ivori.” Al contrari, els projectes en què treballa són molt concrets, el de l’eliminació dels purins és un cas que a Osona s’entén especialment bé. “Volem apropar al territori les millors tecnologies, sempre que es pugui de la mà dels mateixos actors del territori.” El BETA té convenis de transferència de tecnologia amb 50 socis d’arreu del país, i participa en clústers industrials perquè “la millor manera d’identificar els reptes és estar a prop de les empreses i saber què necessiten”, diu Ponsà. Aquesta línia d’actuació els ha portat a fer una recerca “altament competitiva”: obtenir finançament europeu vol dir mesurar-se amb centres de recerca de tot el continent: ara mateix el BETA participa en 15 projectes europeus, dels quals en coordina 5. La competència manté un equilibri amb la cooperació, perquè en cada un dels projectes hi ha socis de diferents països.
El creixement quantitatiu no ha estat una finalitat, sinó una conseqüència: “El nostre objectiu no és créixer en quantitat, sinó consolidar un model de centre i una recerca de qualitat”. Quan aquesta ha donat resultats, falta encara que l’administració se la faci seva i la converteixi en normatives “alineades amb les tendències internacionals”. Les conclusions del BETA comencen a ser un referent. La Unió per la Mediterrània, que agrupa països de les dues ribes del mar, és un dels fòrums en què el BETA és més escoltat.
{{ comment.text }}