El colesterol a Osona, a la baixa durant les darreres dues dècades

Durant pràcticament els darrers 20 anys, la consciència de la població osonenca –i en general del món– ha anat a més en termes de millorar els hàbits de salut i evitar problemes com la hipercolesterolèmia, un problema recurrent avui en dia. A aquesta conclusió han arribat els sanitaris Joan Deniel, Jordi Prat i Pere Roura després d’analitzar l’evolució dels nivells de colesterol en sang a la comarca des de l’any 2001 fins al 2018. “Hi ha diferents factors que hi han pres part, però el principal és que la hipercolesterolèmia s’ha convertit en una prioritat clara per l’atenció primària, que ara ja ataca els casos més greus des d’un començament”, afirma Jordi Prat, metge del servei de Laboratori Clínic de l’Hospital Universitari de Vic.
Tot i que el vessant mèdic ha jugat una part fonamental en aquesta caiguda de nivells de colesterol en sang, Prat també ho atribueix al fet que “la població també té més coneixement sobre el tema i això fa que es cuidi més, i canviï els seus hàbits de vida cap a uns de més saludables”. I és que, en essència, el colesterol alt és un perill, ja que “suposa un factor de risc molt elevat per patir cardiopaties”, com afirma Pere Roura, metge epidemiòleg.
Els resultats obtinguts en l’estudi, tot i ser positius, van arribar amb un cert grau de sorpresa entre els autors. “La nostra hipòtesi era que aniria en augment, ja que en els darrers estudis que havíem fet així havia evolucionat”, afirma Joan Deniel, metge del CAP de Manlleu i cap d’estudis de la Unitat Docent d’Atenció Familiar i Comunitària de la Catalunya Central, “però finalment vam veure que ha baixat en tots i cada un dels grups d’edat analitzats, passant de tenir vora d’un 18% de pacients amb hipercolesterolèmia a tenir-ne entre un 9% i un 13%”, diu. Malgrat això, tots tres doctors coincideixen a l’hora de llançar un missatge de precaució. “Hem baixat els nivells, però encara hem detectat que el 48% de la població ha registrat uns nivells alts de colesterol, així que encara no està tot fet i cal insistir en aquest aspecte”, afirma Prat.
Aquest estudi, en el qual també han participat M. Àngels Casas i Víctor Farré, va ser guardonat el novembre passat amb el premi al millor treball inèdit pel Col·legi de Metges de Barcelona, en els XXXVIII Premis Sanitat Osona, fet que “ens fa molta il·lusió, ja que és tot un reconeixement”, afirma Deniel, “i també estem molt contents que s’hagi pogut publicar en una revista com Atención Primaria Práctica, ja que si un treball no està publicat és com si no existís, i si a més ho fa en una revista que aplica coneixements a la pràctica, servirà de suport a molts investigadors i sanitaris”, conclou Roura.