El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El mar Mediterrani està canviant, no únicament amb l’augment de la temperatura que està experimentant, sinó també amb la sobreexplotació que hi ha a les poblacions pesqueres, el que al mateix temps té una gran repercussió amb la disponibilitat d’àcids grassos d’omega-3 naturals. Aquestes són les conclusions que s’extreuen de l’estudi “La insostenibilitat del subministrament d’omega- 3 del marisc a la Mediterrània sota el canvi climàtic”, liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIS) i finançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), on alerten que aquest fet pot comportar impactes directes a la salut de les persones i de l’ecosistema marí. L’estudi s’ha realitzat a la costa nord de Catalunya, especialment a la província de Girona, on existeix una gran indústria pesquera local i un alt consum de marisc i on predominen diferents tipus de pesca, com és l’arrossegament, la pesca d’encerclament o la pesca més tradicional. En aquesta recerca s’ha analitzat el perfil lipídic de més de 2.800 exemplars de diverses espècies, i els resultats indiquen que hi ha hagut una forta caiguda de la presència d’aquest element en els peixos, passant de les 15 tones anuals l’any 2000 a només 6 tones el 2023, el que comporta un descens de més del 60%. Segons aquestes dades, les espècies que s’han vist més afectades són les d’aigües fredes o temperades, ja sigui la sardina, l’anxova o el lluç, entre altres, que històricament s’han vist minvades per la sobrepesca, han vist com l’augment de la temperatura del mar ha alterat de manera significativa el funcionament dels ecosistemes i dificulta la recuperació de la població d’aquestes. En canvi, l’augment de captures de les espècies pròpies d’ambients més càlids, com per exemple la gamba blanca, que s’han vist afavorides per l’escalfament, no es reflecteix en el pes de la seva aportació d’omega, que tot i passar del 3% del total l’any 2000 al 27% el 2023, el balanç continua sent negatiu. Segons Josep Lloret, investigador de l’ICM-CSIC i coordinador de l’estudi, tot i que el volum de la pesca ha variat, el problema és també “la composició de les captures. Les espècies que prosperen amb el canvi climàtic no poden substituir el valor nutricional de les que estan en retrocés”. Les dades analitzades indiquen que els peixos pelàgics, ja siguin la sardina o l’anxova, van ser els principals proveïdors d’omega-3 local amb el 89% del total. Quant als peixos com el lluç o el rap, coneguts com a peixos demersals, van representar el 10% i els cefalòpodes i crustacis, és a dir, gambes i pops, només l’1% restant. Les conseqüències de la falta d’omega-3 al mar Mediterrani pot comportar un gran increment del “risc de malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer i problemes neurològics”, segons les valoracions d’Ángel Izquierdo i Joan San, metges que van col·laborar en l’estudi. L’equip d’especialistes recomanen que s’ha d’aprofitar millor els subproductes rics en omega-3 i també prioritzar el consum directe de peix en lloc de destinar-lo a olis per a l’aqüicultura, entre altres productes. D’aquesta manera, els investigadors recorden que és necessari reforçar la pesca local com a font clau de salut i seguretat alimentària. Nova política europea Durant els últims mesos, s’han realitzat un seguit de reunions amb el Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea, on s’ha arribat a un seguit d’acords. El més important és la reducció d’un 66% de l’esforç pesquer de l’arrossegament en aigües catalanes i espanyoles, el que tindrà al mateix temps una gran repercussió en l’impacte socioeconòmic per al sector pesquer. Es tracta d’una reducció significativa respecte a les intencions inicials, que era del 79%, és a dir, els 130 dies actuals no són viables per a molts pescadors. Des de l’organisme europeu, han arribat a aquest principi d’acord i afirmen que aquestes mesures són pal·liatives, tot i que es poden reconduir si els pescadors realitzen altres formats de pesca i fan servir uns materials més adients als actuals. Segons el comissari europeu de Pesca, Costas Kadis, si un vaixell utilitza xarxes de 15 mil·límetres de diàmetre en un seguit de condicions, pot arribar a tenir més d’un 50% de dies de pesca. Aquest és només un exemple, tot i que si els pescadors s’adapten a les noves mesures podran pescar “els mateixos dies o quasi els mateixos dies que pesquen normalment”.

El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

“No aconseguir un ODS significa parlar de la vida de milions de persones”

Habitatges amb aïllaments ineficients: pobresa energètica tot l’any

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic