Juliol, vacances i turisme. Tres variables que, un cop combinades, a la comarca d’Osona ens porten cap a Rupit. L’objectiu d’aquest periodista és detectar si els estiuejants que transiten per aquest bonic poble del Collsacabra han vist condicionada la seva participació a la festa de la democràcia per culpa de la coincidència amb les seves vacances.
L’interès informatiu, però, se’m desvia just quan començo a caminar pels carrers empedrats: el soroll de les esquitxades de la piscina municipal em criden l’atenció, i la sorpresa creix quan detecto que just al costat hi ha el punt de votació del municipi.
A dins, els tres membres de la mesa seuen darrere les característiques urnes però amb vistes a l’àmplia obertura que connecta el col·legi electoral –l’espai polivalent Joan Font– i la instal·lació aquàtica. “Aquí vivim les eleccions amb biquini”, em deixa anar Martina Cabanas, conscient que, com diu ella, “busco titulars”. Calma. Cabanas i els companys de mesa –Sebastià Juanola i Natàlia Nuñez– no van amb vestit de bany, però alguns dels electors sí que voten amb xancletes i tovallola a l’espatlla. De fet, entre remullada i remullada, qui s’acosta en banyador i el tors a l’aire a veure com va la jornada és l’alcalde, Albert Marcé, que com tants altres rupitencs es fa passar la calor amb amics i família a la piscina.
Als membres de la mesa, la pregunta a fer és clara: passar la jornada electoral a tocar de la piscina és un plaer o una tortura? Coincideixen en la primera opció, i Juanola ho argumenta. D’una banda, “fa que hi hagi ambient” i de l’altra, quan la calor piqui fort “obrim a banda i banda i passa un aire espectacular”.
De fet, Juanola és un il·lustre a Rupit. Il·lustre pels seus èxits a escala mundial en tir amb arc, però també perquè “aquestes són les vuitenes eleccions que estic a mesa”. Que li hagi tocat tantes vegades sí que és tenir punteria. M’ho explica: a Rupit hi ha molts restaurants, i tot i que ell com a pagès “també em toca treballar els caps de setmana”, s’ho pot “muntar”. Per aquest motiu, “el secretari designava els que aniríem a les meses”. Això passava “fa vint o trenta anys”. Les últimes vegades, “ja ha sigut per sorteig pur”. Surto del col·legi electoral convençut que en aquestes eleccions els rupitencs s’han mullat. En sentit literal o figurat.
Als carrers, em toca desgranar el turista local –bàsicament el que pot votar– de l’internacional. Enmig de francesos, asiàtics i argentins trobo l’Àlex i la Glòria, de Manresa. “No anem a votar perquè estem desencantats”, expliquen. En aquesta línia s’expressen l’Alfred i la Loli, de Gironella. Hi afegeixen que tenen un col·legi electoral “a 300 metres de casa”, però que si hi fossin “tampoc hi aniríem”.
D’altra banda, la Tànit i en David, de Cambrils, s’han organitzat el dia “per arribar a casa abans de les 8” i poder votar. Tenen clar que si no hi van “pujarà qui realment no volem”. Qui també ha planificat el vot, en el seu cas per correu, són l’Alberto i la Clara, de Còrdova.
Escoltant unes i altres veus la conclusió sembla clara: les vacances no són una excusa, ni per votar ni per no fer-ho. Qui participa en les eleccions o qui decideix abstenir-se ho fa perquè n’està realment ben convençut.
