El Congrés BIT posa les bases per fer créixer la bioeconomia al sector primari

La bioeconomia ja és present, i de fet, escoltant alguns dels ponents del primer Congrés BIT, també és passat i la raó de ser del sector primari. Ara bé, perquè els embrions del present esdevinguin projectes solvents de futur cal el concurs d’empresa privada, centres de recerca i administració i, per sobre de tot, finançament. En aquesta línia, en la presentació del Pla d’Acció en Bioeconomia, dimecres, només de començar el congrés, Clara Solé, del gabinet tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, posava sobre la taula les oportunitats que brinden els fons Next Generation UE, però també el Feder i la nova PAC. El pla d’acció 2022-24 compta amb una quinzena d’accions transformadores per aquest període focalitzades en quatre cadenes: millora de la gestió forestal i aprofitament dels recursos dels boscos, valorització de les dejeccions ramaderes, aprofitament de subproductes de la cadena alimentària i els paisatges resilients. Un cop presentat el pla, el Congrés BIT, que s’ha fet entre dimecres i dijous a l’edifici del Sucre de Vic, desplegava una quarantena de ponències, taules rodones i tallers. La primera taula rodona reunia vuit representants de la cadena dels sectors agrícola i ramader per posar sobre la taula reptes i oportunitats en bioeconomia. Jaume Bernis, responsable del sector porcí de JARC i COAG, destacava la feina coral feta pels ramaders de porcí i vacum d’Alcarràs, després d’una inversió d’1,5 milions en una planta de compostatge per obtenir fertilitzant 100% orgànic per aconseguir un resultat “en la línia del que demana Europa”. Es tracta d’un projecte impulsat en la darrera dècada i en el qual “hi estem posant moltes ganes i diners. Que sàpiga la societat que la primera passa la fem els mateixos ramaders”. Al seu costat, Joan Cassany, director general de Promic, explicava com en aquesta companyia donen una segona vida als subproductes d’empreses alimentàries de l’àmbit de la brioixeria, les galetes i la llet. “Estem reciclant 3,5 vegades el blat que es conrea a Catalunya i això sense cap ajuda de l’administració”, deia Cassany. “Nosaltres gestionem 200.000 tones de subproductes. Si tenim en compte que aquest volum no va a l’abocador, la reducció de residus que aconseguim és extraordinària”, afegia. Cassany també posava sobre la taula les perspectives de futur de demanda d’aliment a escala mundial: “Sense un esforç d’aprofitament, tenim un futur difícil.”Per la seva banda, Emili Nebot, director de la cooperativa Agrocat, parlava del repte de “transformar les dejeccions en compost d’alt valor agrícola pel territori” per reduir el volum de fertilitzants que “portem de l’altra punta del món”. En l’àmbit agrari es van explicar experiències com la del celler Vallformosa. “De bioeconomia n’hem fet sempre”, deia la seva CEO, Marta Vidal, que explicava com dels subproductes del procés d’elaboració del cava, les brises i les mares, es destinen a les conserves, olis o vins dolços. Raquel Díaz, responsable de Coneixement i Sensibilització d’Espigoladors, presentava aquesta empresa d’inserció social que combat el malbaratament alimentari donant sortida a productes com fruita i verdura que pel seu aspecte o mida queden exclosos del mercat. “El 50% dels residus d’Europa són fruita i verdura”, alertava. A banda d’un obrador de conserves vegetals, porten usuaris als camps: “Generem coneixement, fem recerca i ho traslladem a la societat.” Experiències en la generació de bioplàstics a partir de subproductes o residus urbans, la valorització del sèrum lacti o la sostenibilitat de les plantes de biogàs han estat altres dels temes tractats en un congrés que tindrà continuïtat a finals de setembre a la Fira de Sant Miquel de Lleida. La bioeconomia, “una revolució” Vic El Congrés BIT s’inaugurava dimecres en un acte amb representants de les diferents administracions implicades en l’organització: el Departament d’Acció Climàtica, les diputacions de Barcelona i Lleida, el Consell de Cambres i l’Ajuntament de Vic. “La bioeconomia és la forma que tenim avui per generar negoci al territori a l’entorn del progrés”, segons David Mascot, secretari general d’Acció Climàtica. Per Carles Gibert, diputat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida, “la bioeconomia és una revolució”. “És un retorn a la ruralitat però aprofitant les revolucions digitals i tecnològiques”, afegia. Per la seva banda, Eva Menor, diputada de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, afirmava que “és més necessari que mai transformar les cadenes de valor per tal que tinguin més possibilitats de crear i tenir talent”.

El Congrés BIT posa les bases per fer créixer la bioeconomia al sector primari

Els docents d’Osona reclamen més recursos per a l’educació pública

20 anys de la grossa a Vic: les portadores de la sort

20 anys de la grossa a Vic: Vendre participacions en una perruqueria

El mestre que van afusellar per ensenyar

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès