El Consell d’Osona vol que s’allargui la prima per evitar el tancament de les plantes de purins

El 31 de desembre de 2024 venç el contracte a partir del qual la planta de purins de les Masies de Voltregà rep la prima del govern central per cogeneració d’energia elèctrica. Sense aquesta prima, el sistema deixa de ser viable econòmicament. Davant aquest escenari, el Consell Comarcal d’Osona ja treballa per evitar una altra aturada de les plantes com la que va haver-hi entre els anys 2014 i 2017, quan es van suprimir les primes i es va aturar l’activitat. El Consell aposta per allargar la vida de les dues plantes que hi ha a Osona, tot i que en el cas de Sant Martí Sescorts tenen més marge perquè, en començar a operar més tard, no deixarà de rebre la prima fins al 31 de desembre de 2028. No obstant, l’objectiu del Consell i de la Taula per la gestió sostenible de la ramaderia d’Osona és que la continuïtat de les plantes estigui subjecta a la seva descarbonització. És a dir, anar reduint gradualment el volum de gas natural que es crema per assecar el purí i generar energia elèctrica (d’aquí la prima) i anar-lo substituint per biogàs provinent de la digestió anaeròbia dels purins. L’equació, però, no és senzilla perquè hi intervenen moltes parts. La primera, l’empresa propietària de les dues plantes, Sonae Capital, que a través de l’ADAP (Associació d’Empreses per al Desimpacte Ambiental dels Purins) hauria fet una proposta al Ministeri per reduir el gas natural en un 25% i substituir-lo per biogàs. L’altre, el Ministeri per la Transició Ecològica, ja que la cogeneració queda fora de l’estratègia per reduir l’ús dels combustibles fòssils. La part més afectada és la dels ramaders que depenen d’aquestes dues plantes, ja que tenen declarat al pla de dejeccions que s’hi tracta una part del seu purí. El volum és baix (entre un 4% i un 7% del purí que es genera a Osona al llarg de l’any), però tal com explica Ricard Carreras, veterinari del Centre BETA de la UVic-UCC i coordinador de la Taula per la gestió sostenible de la ramaderia d’Osona, en aquestes plantes també s’hi tracten excedents d’imprevistos de les granges. Finalment, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, responsable de la gestió dels purins a Catalunya, que treballa en un pla per fomentar la generació i ús del biogàs i ha d’ajudar també a trobar l’encaix legal a la instal·lació de plantes de biogàs al costat de les de tractament de purins.Davant aquest escenari, i coincidint amb una pregunta que feia dimarts al Senat el senador vigatà Josep Maria Reniu (ERC) al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, una delegació del Consell Comarcal d’Osona, encapçalada pel seu president, Joan Carles Rodríguez (ERC), es va desplaçar a Madrid i van poder traslladar la seva inquietud al ministre. “Les plantes de purins s’han de reconvertir, aquest és l’objectiu, però demanem que s’allarguin les primes perquè no ens volem trobar com el 2014”, diu Rodríguez. “El biogàs és una oportunitat per revaloritzar residus ramaders. I no només el biogàs. Un cop s’ha fet el digestat, disposem de volums de nitrogen, fòsfor o potassi que es poden utilitzar en la fertilització i que es podran exportar”, recorda Rodríguez. És en aquesta línia que el Departament d’Acció Climàtica ha resolt recentment concedir tres ajuts per un valor total de 600.000 euros per desenvolupar projectes que promouen la innovació en el tractament i la gestió de residus, impulsats pel Centre BETA en col·laboració amb una vintena d’organitzacions més. A més, entre Osona i la plana de Lleida, on hi ha quatre plantes més de cogeneració, s’està treballant conjuntament per captar fons del programa europeu Next Generation per contribuir a aquesta transició. “El ministre Planas va entendre la nostra preocupació i es va comprometre a ajudar-no per coordinar-nos amb el Ministeri de Transició Ecològica”, explica Rodríguez, tot recordant que la situació depèn de Madrid perquè la conselleria d’Acció Climàtica “ha fet els deures amb el Pla de Biogàs”.Des del punt de vista tècnica, Carreras defensa que “està bé que s’allarguin les primes perquè les plantes suposen una solució per a casos complexos”. Ara bé, també afegeix que “la descarbonització ha de ser una condició sine qua non per continuar operant”. Davant la proposta de descarbonitzar les plantes inicialment un 25%, Carreras creu que cal ser més ambiciosos. “Ja està bé defensar les primes però hem d’exigir un percentatge de descarbonització més alt”. Serà la manera, entén Carreras, que el Ministeri vegi la proposta amb bons ulls. El coordinador de la Taula per la gestió sostenible de la ramaderia és partidari de fixar l’objectiu del 50% el 2030 i el 100% el 2035. “Hem d’anar cap a la descarbonització. És sostenible a nivell tècnic i més ara que s’està encarint el preu del gas natural. Així potenciem l’aposta pel biogàs i el biometà.” Bernis, Rodríguez, Feliu i Reniu, amb els senadors Sara Bailac i Xavier Castellana Planas: "La transformació al biogàs és la millor alternativa" El senador vigatà d’ERC, Josep Maria Reniu, va traslladar dimarts al Senat una pregunta al ministre d’Agricultura, Luis Planas, sobre la continuïtat de les primes a les plantes de purins d’Osona i Lleida (a la d’Alcarràs també venç la prima el 2024). “Si des del govern de l’Estat no són capaços de mantenir i assumir un clar compromís per prorrogar, com a mínim, les primes que estan rebent les plantes i que les fan viables, tindrem un problema no només amb les plantes sinó amb la gestió dels purins”. Per Planas, “és un tema vinculat a la cogeneració, a la utilització del gas natural, i no fa falta assenyalar-li que en el context actual i amb els preus actuals del gas això no és una alternativa viable. I crec que la millor via seria, com han fet altres plantes, la transformació al biogàs. És la millor alternativa possible”. El ministre també va recordar que la gestió dels purins és una competència de la Generalitat. Després de la sessió el ministre es va reunir amb Reniu i la delegació catalana que l’acompanyava: el president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez; la vicepresidenta, Margarida Feliu, i el responsable del porcí de JARC i regidor d’ERC a Alcarràs, Jaume Bernis. Un mapa per definir ubicacions El plantejament amb què es treballa des d’Osona per alimentar gradualment amb biogàs les plantes de tractament de purins de les Masies de Voltregà i Sant Martí Sescorts és el d’ubicar-hi al costat les instal·lacions per fer la digestió anaeròbia. Ara bé, això pot topar amb la normativa autonòmica, estatal i comunitària de limitació de construccions a determinades distàncies de les granges o altres elements com zones urbanes, nuclis aïllats o punts de recollida d’aigua. El més restrictiu és el Reial decret 206/2020 del sector porcí, que situa a un màxim de 500 metres d’una granja de porcí les plantes de tractament de dejeccions amb granges de porcí. Ricard Carreras defineix aquesta reglamentació com “un coll d’ampolla” i explica que per fer front “a la complexitat legislativa” des del Centre BETA estan desenvolupant una eina. Es tractaria d’un mapa amb capes on es puguin visualitzar les limitacions i “que doni resposta a les necessitats del territori de cercar ubicacions per la gestió de les dejeccions ramaderes i els residus orgànics”.

El Consell d’Osona vol que s’allargui la prima per evitar el tancament de les plantes de purins

L’atur baixa fins els 6.850 desocupats a Osona

Manifestació de Sant Tomàs per reclamar més finançament pel sector de la discapacitat intel·lectual

Joan Boluda, el visionari “en procés de jubilar-me”

Les campanades i un concert de Cap d’Any a la plaça Major, principal novetat del Nadal a Vic

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

Operatiu antidroga de Viladrau: tres detinguts i l'haixix amagat en pneumàtics

La Guàrdia Civil confisca unes 1.500 joguines falses a Vic

A 215 per hora a l'Eix Transversal

Transformen un casal d’avis de Vic en una cafeteria oberta a tothom

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”