Les víctimes de violència és un dels col·lectius que més preocupa el Consorci de Benestar Social del Ripollès (CBSR) i és que la seva directora, Elisabeth Ortega, va explicar que s’havien produït 119 casos de violència fins a l’octubre d’enguany i en la majoria de casos aquesta es produïa d’homes cap a dones. A més, d’aquests casos de violència n’hi hauria 47 de nous i “no precisament lleus”. De fet, s’hi ha comptabilitzat el crim de Ripoll del passat dia de Tots Sants a l’avinguda Ripollès, en què presumptament el jove de 19 anys Gerard Pasamontes va matar a ganivetades la seva mare, Maria Isabel Carpio.
Ortega va detallar algunes dades al ple del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’aquest dimarts, que va donar el vistiplau, per unanimitat, al pressupost de l’ens social per a l’exercici 2022. Enguany, els comptes del CBSR pugen fins als 2.247.828 euros, una xifra que suposa un increment del 8,5% (177.304 euros) respecte als números de 2021. Els ajuntaments han estat qui han sufragat en gran part l’increment de costos i hi aporten el 32,6% dels ingressos amb 734.009 euros (63.303 més que el 2021, un 9,4% més). Això suposa que cada habitant hi aporta 7,07 euros més (89,60).
La demanda també s’ha disparat, passant de 1.593 nuclis atesos el 2020 a 2.062 enguany. Cada professional de l’ens atén uns 224 nuclis familiars, que representa un increment de 38 nuclis atesos respecte a l’any anterior i “a partir de 150 ja creiem que no oferim la millor qualitat del servei”. El Consorci també ha doblat les ajudes destinades a necessitats bàsiques respecte al 2020. Ara hi ha molta més demanda d’atenció domiciliària i “s’han incrementat les hores” per ajudar sobretot la gent gran, que té “més problemes d’autonomia i de dependència”. “Tenim molta llista d’espera”, apuntava Ortega.
El president del Consell, Ramon Roqué, va afirmar que ara la gent comença a trobar feina i “la situació hauria de canviar”. A més, va afegir que cal vigilar de prop aquells que se’ls ofereix feina i no treballen, “perquè hi ha empreses que busquen treballadors i no en troben”. Ortega va apuntar que una família que entra a la roda dels serveis socials “costa molt que en surti, perquè la pèrdua de capacitat econòmica va acompanyada d’una pèrdua d’autoestima”. L’alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Santjaume, també va culpar el factor habitatge per entendre la problemàtica, ja que “més de la meitat del sou que poden cobrar pot anar-se’n només en el lloguer”.
