Joan Arimany
El pont de Manlleu, recentment reformat, és conegut popularment amb el sobrenom de Can Molas. Es deu a la casa que es troba a la banda dreta de la seva part alta. En els darrers anys del segle XIX en aquest lloc hi havia un hostal on es va viure un fet tràgic. A causa del seu gran ressò a l’època va ser conegut com “el crim de Manlleu”. Les cròniques dels periòdics van recollir amb gran detall el succés, el judici posterior i, fins i tot, van procurar immortalitzar els darrers moments dels declarats culpables en una impactant fotografia.
El delicte va tenir lloc el 3 de desembre de 1894 quan la casa feia funcions d’hostal. Miquel Vilaplana i Josep Folià, aquest darrer conegut com el xato, s’hi van allotjar per passar-hi la nit. La mestressa de l’hostal els va atendre amablement sense tenir coneixement dels diversos antecedents penals dels seus hostes.
En el transcurs d’una jugada de cartes sense transcendència, Vilaplana i Folià van posar en pràctica la seva intenció oculta: el robatori. En un moment de distracció, el primer va colpejar la dona amb un tronc de fusta i el segon la va rematar tot apunyalant-la. Després del crim, i amb certa tranquil·litat, van recollir els pocs béns de valor i els diners que van trobar a l’estatge; amb el botí van emprendre camí cap a Barcelona.
L’endemà, després del jornal nocturn a la fàbrica, el fill de la desgraciada hostalera va retornar a casa seva i es va trobar amb la tràgica escena del cos sense vida de la seva mare enmig d’un bassal de sang.
La Guàrdia Civil, després de les primeres i diligents investigacions, va identificar Vilaplana i Folià com a presumptes autors d’aquell fet luctuós. El judici es va celebrar a Vic a finals de març de 1896 i es va ratificar la culpabilitat dels dos encausats. El 14 de maig de l’any següent, a les 8 del matí, se’ls va aplicar la sentència de mort a garrot. Els dos reus van rebre el càstig assignat per l’homicidi sobre un patíbul construït rere l’antiga presó vigatana.
