Com llegeix que vostès doblessin els vots al seu rival a les darreres municipals?
Ho atribueixo al suport que ens han dipositat de nou els votants, fruit de la tasca que hem realitzat durant tots aquests anys. Sobretot se’ns ha tingut en compte la gestió en mesures d’estalvi aplicades per l’Ajuntament. Tinc la percepció que els veïns agraeixen l’esforç que estem realitzant.
Malgrat la victòria hi va haver un traspàs de vots del seu partit cap a JxCat…
És cert. Però també ho és que veníem d’una confiança de dos mandats, que sempre comporta un desgast. Això també es va reflectir en les eleccions. És molt possible que els mateixos problemes econòmics hagin restat per una altra banda.
Com valora que el PSC presentés una llista fantasma a les municipals i el resultat que va obtenir?
No és la primera vegada que ho fan. Crec que la llei hauria de canviar per evitar que es reproduïssin comportaments d’aquesta mena.
La gent d’Ogassa coneixia el candidat que van presentar els socialistes?
Desconeixem qui era, ni tampoc sabem tan sols d’on és. No l’he vist mai.
Tot i pertànyer a una llista vinculada a ERC, va veure amb bons ulls el seu suport via abstenció a la investidura de Pedro Sánchez?
Aquesta era una situació que calia desencallar d’una vegada. No podíem arriscar-nos a tornar a passar per un escenari electoral per tercera vegada. De fet ja vam veure el resultat del segon pas per les urnes, i l’ascens de la ultradreta que això va suposar.
“Les mines ens donen un valor afegit a l’hora de promocionar-nos turísticament”
Què suposa el deute del municipi –3.074 euros per cada un dels 228 habitants que té– en la seva governabilitat en el dia a dia?
Ens representa deixar de fer moltes actuacions que ens caldria tirar endavant. Tenim moltes mancances, coses que cal fer però que l’ofec econòmic no ens permet. Això erosiona l’Ajuntament en el sentit d’estar lligats de peus i mans. Però cal tirar endavant, sobreviure i pagar el deute que tenim, per tal que els futurs governants d’Ogassa trobin un consistori sanejat i en condicions de progressar.
Sovint els responsables de serveis econòmics xifren en un tant per cent baix el marge de maniobra que tenen amb el pressupost municipal un cop pagades les despeses ordinàries i de personal. De quina quantitat estaríem parlant en el cas d’Ogassa?
No sabria dir-ho. Però les despeses corrents són molt elevades, perquè tenim dos nuclis habitats. Això suposa una xarxa més àmplia d’enllumenat públic, més quilòmetres de carretera… Tenim un municipi extens que comporta que tinguem més obligacions econòmiques que un poble més petit i concentrat.
Fent una lectura simplista es podria dir que el que les mines van suposar en positiu per Ogassa s’ha acabat tornant un regal enverinat en el present pel seu tancament i la venda de les cases?
No ho definiria exactament així. Sí que és cert que en tancar les mines, quan jo tenia 3 anys, va haver-hi una davallada en el poble. Moltes famílies que hi vivien van haver de marxar, i els establiments comercials ho van patir. Però en el futur vam ressorgir amb un enfocament dirigit al turisme. I en aquest sentit les mines ens donen un valor afegit a l’hora de promocionar-lo. Per això treballem en el Museu que ens permet explicar què era Ogassa i en el que s’ha convertit.
De fet el Museu Miner és una referència cultural en permanent evolució…
Per nosaltres es tracta d’un element molt important, perquè l’estem articulant gràcies a la feina d’un grup de voluntaris, tant pel que fa a les tasques de museïtzació com a les visites guiades que es realitzen. Es tracta d’una implicació que ajuda a promocionar el poble. I nosaltres hi donem suport per tal que se’ns conegui no només al Ripollès i a Catalunya sinó més enllà.
Dues dècades després de l’estrena de la Ruta del Ferro i el Carbó, què ha suposat per Ogassa?
Ens comporta una major afluència de persones. A l’hivern aquest impacte és molt menor, però a partir de Setmana Santa, i malgrat el pendent que cal superar a partir de Toralles, sí que constatem l’arribada de visitants que fan una volta pel poble. I això dona vida al municipi.
Geogràficament es pot considerar Ogassa com el centre absolut del Ripollès. Com pot treure més profit el municipi d’aquesta situació?
Si bé és veritat que estem enclavats al mig de la comarca, tenim el problema que no som un lloc de pas. Qui ve a Ogassa és perquè hi vol venir, perquè la carretera no porta a altres indrets. No tenim la sort d’altres municipis que estan a peu de la ruta que porta a les pistes d’esquí de Vallter, Núria o La Molina. Encara que estem enllaçats per pista amb Ribes i amb la Vall de Camprodon, aquests no són vials per ser considerats com a carreteres.
Teniu l’esperança que en el futur puguin convertir-se precisament en carreteres convencionals?
Personalment crec que difícilment ho seran mai.
Durant alguns anys el Santuari Gaia va estar ubicat al municipi. Creu que es va entendre prou bé la seva tasca?
Es va tractar d’una novetat, en el sentit que moltes de les accions que promovien són les que normalment coneixes a través de la premsa o la televisió, i no te’n fas una idea fins que no les vius de primera mà. Van estar un temps entre nosaltres, i van ser uns veïns més. Més tard i per raons d’espai van estar buscant una ubicació més gran. La seva intenció era seguir a Ogassa, però no van trobar-hi el que necessitaven.
“En el paper d’alcalde, facis el que facis no ho fas mai bé per a tothom”
S’ha seguit mantenint algun contacte amb els fundadors després de la seva instal·lació a Salarsa?
No. No n’hi ha hagut.
Fa uns anys que el director de cinema Cristophe Farnarier va reflectir a la pel·lícula La primavera la vida d’una dona de Serra Cavallera. Es pot considerar que aquella visió és atribuïble a la realitat femenina d’Ogassa i de moltes altres zones rurals del Pirineu al segle XXI?
El paper de la dona en un ambient rural és diferent del que té a la ciutat. Hi ha més tasques a banda de les pròpies de la llar, que també requereixen que s’hi involucrin. En tot cas la pel·lícula reflecteix el que és la dona en un lloc rural d’avui dia.
Quins són els objectius de Josep Tremps per aquest mandat?
El de seguir mantenint econòmicament l’Ajuntament, i pal·liar-ne al màxim possible el deute. Tenim diverses obres en ment, però ja veurem si es poden realitzar.
Més enllà d’aquests quatre anys, té previst continuar a l’Ajuntament?
Ja ho veurem en el seu moment. M’agradaria que algú de la llista n’agafés el relleu. Un cop acabat el mandat hauran estat 12 anys com a alcalde i 4 més com a regidor. I tampoc crec que ens haguem d’eternitzar en els càrrecs.
Com li agradaria que el recordessin els seus veïns?
Això ho deixo al seu criteri. En el paper d’alcalde, facis el que facis no ho fas mai bé per a tothom. Cal ser-ne conscient. Hi ha decisions molt dures que afecten alguns veïns, però sempre cal mirar el bé del poble.
