El juny de 1989, l’empresa manlleuenca Diftersa va vessar accidentalment 100 litres de detergent concentrat que van anar a parar al canal i van omplir d’escuma el riu. No era el primer cop que aquesta fàbrica de cosmètics i xampús patia un episodi similar i això va donar peu a convocar al cap d’uns dies una concentració de protesta davant de les portes de l’empresa, a la qual se li va concedir irònicament el primer diploma Guarra del Ter.
Aquest va ser el primer acte organitzat pel Grup de Defensa del Ter (GDT), denominació que va prendre definitivament el moviment ecologista que portava uns mesos gestant-se en defensa de la qualitat de l’aigua dels rius i del compliment de la normativa mediambiental. Eren anys que els abocaments incontrolats de la indústria de la conca –escorxadors, papereres, tèxtils, pelleries, químiques i granges– contaminaven les aigües superficials i freàtiques de les quals havien d’acabar bevent les poblacions més properes i l’àrea metropolitana de Barcelona. El Pla de sanejament aprovat per la Generalitat el 1984 que carregava un sobrecost a la factura de l’aigua era paper mullat i des de llavors la defensa del compliment de la legislació vigent s’ha convertit en el principal camp de batalla del GDT.
El cas Puigneró, que el 1997 va convertir l’empresari tèxtil de Sant Bartomeu del Grau en la primera persona que ingressava a presó per un delicte mediambiental, va ser “una de les nostres grans denúncies i processos”, recorda l’actual presidenta de l’entitat, Ginesta Mary. El procés arrencava de 1991, quan van exercir d’acusació popular en la causa oberta per la fiscalia de delictes ecològics, que el mateix grup havia instigat per la contaminació de les rieres del Sorreigs i de la Tuta.
Un altre dels fronts judicials que van reeixir va ser el del cas Covit, l’empresa que va contaminar un dels aqüífers que subministrava aigua de boca a Torelló. Aquest procés, que es va allargar 15 anys, “sense el GDT no hauria tingut recorregut”, recorda Mary, i va acabar amb una multa d’1,15 milions d’euros i una nova pena de presó que no va comportar l’ingrés dels condemnats.
D’aquí en va sortir la plataforma Volem l’Aigua, Clara, Neta i Nostra, un dels camps en els quals treballa actualment l’entitat. La progressiva millora de la salut del riu i l’aparició d’altres problemes mediambientals han derivat l’evolució del col·lectiu fora del seu àmbit originari. La contaminació dels aqüífers, l’excés de la cabana porcina o els problemes de qualitat de l’aire derivats de la contaminació que arriba de l’àrea metropolitana de Barcelona centren les intervencions actuals i entre les comissions de treball en què s’estructura ara l’entitat també n’hi ha de qualitat de l’aire, de camins, de fonts i de model ramader. “Hem contaminat els aqüífers amb purins i dissolvents i els hem hagut d’abandonar”, denunciaven en un comunicat que es va llegir fa uns dies en una caminada vora Ter que es va organitzar per celebrar els 30 anys de l’entitat.
Distingit amb el premi Medi Ambient de la Generalitat amb motiu del seu 25è aniversari, el GDT s’ha mantingut fins ara gràcies als ingressos que generen els 40 euros de quota anual dels seus socis. Actualment són uns 500, després que “n’hem recuperat una mica dels que havíem perdut” arran de la crisi.
“Queda molt camí per recórrer”. Entrevista a Ginesta Mary, presidenta del Grup de Defensa del Ter
Ginesta Mary, presidenta del GDT, davant del riu | Albert Llimós
Ginesta Mary és doctora en Ciències Ambientals i el novembre de 2017 es va convertir en la primera presidenta del GDT.
La salut del riu és ara molt millor que fa 30 anys. Sense el GDT hauria estat possible?
Queda molt camí per recórrer. Hi ha força entitats que tenim aquesta edat, llavors va ser un boom. Si no hagués estat pel moviment ecologista no tindríem el Ter com el tenim però queda feina a fer.
La sequera i la sobreexplotació de l’aigua són ara les grans preocupacions al riu?
Sempre diem que hi ha tres potes, qualitat, quantitat i gestió. El riu Ter té aquests tres problemes. Està sobreexplotat, igual que el Llobregat. Arran de la Taula del Ter va entrar en vigor que s’ha de deixar un 60% de cabal ecològic a les rescloses. A veure què passarà amb això i quines multes posaran amb l’incompliment, perquè fins ara ens deien que no hi havia llei.
L’entitat s’ha finançat sempre amb les aportacions dels socis.
Són 40 euros a l’any. Amb això ja paguem alguna activitat i la figura de l’alliberat, Laura Generó, contractada a mitja jornada, i ens permet fer molta cosa. Ens agradaria funcionar des del voluntariat exclusivament però no es pot. Som una entitat molt coneguda i tenim moltes demandes. Ella s’ocupa més del dia a dia i de donar una resposta ràpida, que amb voluntaris no podríem.
Desapareguts el sector de la pell i el tèxtil, el gran problema ambiental d’Osona ve ara de la cabana porcina?
Fa uns anys vam decidir que ens dedicàvem a aquest tema i vam haver de canviar els estatuts i tot. Hi ha diverses comissions per tractar el purí i el model ramader. Sortim de la conca i ens fiquem també amb el model alimentari. Encara hi ha gent que aboca purins directament al riu. Hem avançat, però queda un romanent d’una mala manera de fer. Amb els purins hi ha un problema si en sobra la meitat.
S’acaba d’aprovar el nou decret que estableix una moratòria de granges a la majoria de pobles d’Osona.
És una de les nostres demandes històriques, però no és suficient. Fa 15 anys hauria tingut sentit. És un acte polític que agraïm, però és que ara per raons sanitàries ja no hi caben més porcs.
Fer l’anàlisi de nitrats de fonts és ara una de les seves principals activitats.
És un tema que ja va rodat, amb uns 40 voluntaris i nosaltres pensem quin acte farem. Té una part bonica que és aquesta d’anar a la font. Si ho fem és perquè ens estimem la terra i la comarca però sembla que només donem aquest discurs negatiu.
La contaminació de l’aire és un altre dels temes que els preocupen?
Aquest tema també surt del riu i tenim una comissió de qualitat de l’aire. Hi ha molts problemes de contaminació atmosfèrica per ozó, partícules i sutge a l’hivern.
També fan tasques divulgatives, a part de denúncies.
Intentem anar a molt jovent. De petita em va calar tot el que em van explicar d’ecologisme. Tenim més demandes de les que podem assumir. Sap greu, però no hi ha tanta gent disponible. Ara fa temps que no fem exposicions.
La gestió de l’embarcador de Manlleu és una ajuda pel GDT, però més en l’aspecte econòmic o de visualització del col·lectiu?
Hi perdem diners moltes vegades, comprem producte de qualitat i ho venem a un preu baix. Per nosaltres és un lloc on es pot visibilitzar l’entitat i el que fem.
Quins són els reptes de futur de l’entitat?
Intentar que entri jovent. En realitat no ha canviat gaire el nostre discurs. Hem d’intentar que la gent senti aquest amor pel medi que ens sustenta i fer el màxim de difusió que cal una nova consciència. Si no, no ens en sortirem.
L’aparador de l’embarcador
L’actuació del grup Faremhits, el diumenge 30 de juny a l’embarcador | Marc Sanyé
L’agost de 1996 l’Ajuntament de Manlleu va construir al costat del passeig del Ter un embarcador per facilitar la navegació pel riu i una terrassa-bar, que es va millorar el 2004. Aquest espai, gestionat pel GDT, s’ha convertit en el seu principal aparador cada estiu. Serveix per donar a conèixer l’entitat, fer xerrades divulgatives i activitats culturals als vespres. La programació de les Llunes del Ter s’allarga durant sis setmanes, entre juny i agost.
