Aquest mes de juny, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha tret a licitació la redacció de tres estudis que permetin analitzar la viabilitat de tres nous projectes ferroviaris en territori català. D’entre tots ells –també hi ha una proposta que afecta les Terres de l’Ebre i una altra a la Costa Brava–, el que podria tenir conseqüències per a Osona i el Ripollès és la construcció d’un ramal que unís Catalunya amb Andorra en tren. En aquest esborrany, s’hi marca un nou recorregut construït per FGC que cobriria una distància de 57 quilòmetres entre Alp –a la Cerdanya– i Escaldes, ja al Principat d’Andorra. El nou traçat passaria per Bellver de Cerdanya fins a la Seu d’Urgell en un primer tram en paral·lel a la carretera N-260. Un cop a la capital de l’Alt Urgell, prendria direcció nord entrant a Andorra pel congost de la Farga de Moles i Sant Julià de Lòria, també resseguint la carretera N-145. Des del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori confirmen que hi ha aquest projecte sobre la taula, i precisament ha de ser el document que ara s’ha licitat el que permeti determinar “possibles demandes del servei, modes, corredors o viabilitat de l’actuació”.
Així doncs, quin paper hi juguen Osona i el Ripollès en aquest projecte ferroviari impulsat per FGC? Doncs que un dels objectius és acabar enllaçant Barcelona i Andorra en tren, i per aconseguir-ho es compta amb la línia R3, que travessa les dues comarques i té parada a Alp, estació que un cop reformada seria la ròtula per fer-hi els transbords: o bé seguir cap a Puigcerdà amb la línia estatal o bé fer un canvi i prendre direcció Andorra amb els FGC.
La licitació i la voluntat d’analitzar el projecte no sorgeix del no-res. De fet, la connexió en tren amb Andorra és una reivindicació històrica del Principat –el govern andorrà va reclamar el projecte el 2005–, i tal com apunta el president de l’associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), el taradellenc Adrià Ramírez, “hi ha una massa crítica també a la Seu d’Urgell”, que demana aquesta connexió. De fet, Ramírez apunta que caldria “definir què volem en l’àmbit ferroviari en un període de 20 anys”, per no trobar-se amb diverses realitats en el transport públic –TMB, FGC i Renfe–, que van cadascú a la seva. En aquest sentit, tot i que el projecte del tren fins a Andorra pot semblar difícil de realitzar-se, “potser caldria plantejar una primera actuació entre la Seu i Andorra”, ja que hi ha molts lligams i molts desplaçaments que ara només es poden fer en vehicle particular.
D’altra banda, Ramírez també explica que el projecte que ha començat a estudiar FGC “és causa i conseqüència d’una millora a l’R3”. Tenir “un estat andorrà a qui li pot interessar el vincle” pot ser una pressió més per impulsar les millores en Rodalies, i per contra disposar d’una R3 més fiable és imprescindible per desplegar nous projectes.
A Catalunya s’han impulsat estudis de nous projectes ferroviaris que mai es van arribar a executar. Un d’ells va ser el tren transversal entre Lleida i Girona.
