El govern de la Generalitat ha decidit allargar quatre anys més la limitació d’ampliar i instal·lar noves granges a 68 municipis de Catalunya –37 dels quals d’Osona– en què hi ha un gran nombre d’explotacions i les aigües estan contaminades per purins. La limitació, que no afecta a cap municipi ripollès, era vigent des de juliol de 2019 i estava inicialment previst per un període de dos anys. Segons ha explicat el govern, s’ha decidit allargar la moratòria perquè les anàlisis de les aigües posen de manifest que aquest període ha estat insuficient per corregir l’excés de nutrients, principalment de nitrats. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que lidera la ripollesa Teresa Jordà, confia que aquesta limitació de noves granges i l’ampliació d’aquestes afavorirà que les existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals “sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment en el nombre d’animals que es crien en aquestes zones”. Segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a finals del 2020 hi havia un total de 769 explotacions porcines a Osona amb capacitat per a 1.113.000 porcs. En el cas del Ripollès, el nombre d’explotacions porcines és de 59, amb 21.217 caps de bestiar, mentre que al Moianès, la xifra és de 70 granges amb 84.935 porcs.
L’any passat es van generar a Osona 8,6 milions de quilos de nitrogen procedents de dejeccions ramaderes, el 52% d’aquestes no poden ser absorbides per la superfície fertilitzable existent. D’aquest sobrant, un 20% s’exporta a altres comarques de Catalunya i la resta se’n va fer un tractament per valoritzar les dejeccions. La part positiva és que durant l’any passat va augmentar la quantitat d’aquest nitrogen procedent de dejeccions que es va poder valoritzar.
Els municipis
Més de la meitat dels municipis afectats per la moratòria –68 en total– són d’Osona. N’hi ha 37 d’Osona i 2 del Moianès. Són poblacions amb un gran nombre d’explotacions i amb aigües contaminades per nitrats.
OSONA: Balenyà, Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Lluçà, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Muntanyola, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Prats, Roda, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, l’Esquirol, Seva, Sobremunt, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona, Torelló, Vic i Vilanova de Sau.
MOIANÈS: Santa Maria d’Oló i Collsuspina.
Reaccions
Des dels sindicats agraris s’ha vist amb bons ulls la moratòria del govern, tot i que creuen que hauria d’haver arribat molt abans. Oriol Rovira, permanent comarcal d’Osona i el Lluçanès del sindicat Unió de Pagesos (UP), creu que “aquesta mesura s’hauria d’haver fet abans per evitar aquest creixement elevat i desordenat que hi hagut”. Rovira retreu que “no podem estar creixent constantment” i que algú “havia de frenar aquesta situació per posar uns límits”. Rovira afirma que “a Osona s’ha crescut massa”. Aquesta situació ha arribat a un límit “per un creixement desorbitat”, i retreu que “si s’haguessin pres mesures abans i d’una forma diferent, potser ara s’hauria evitat una mesura tan extrema”.
Des de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) també s’ha valorat positivament la limitació, mostrant-se en contra “de les grans explotacions” i la “creació de macrogranges per fer plegar les petites”, segons la presidenta d’Asaja, Rosa Pruna. Tot i així, Pruna creu “que l’ampliació de granges sí que té lògica en alguns llocs, i s’hauria de mirar en cada cas”.
Greenpeace també s’ha pronunciat favorablement per la decisió del govern. Luis Ferrerim, responsable d’agricultura, creu que la mesura s’hauria d’estendre a tot el país.
{{ comment.text }}