Manlleu és la capital del Ter i des de dissabte també ho és d’Osona, si més no en matèria de memòria històrica. Manlleu va acceptar organitzar un acte d’homenatge als més de 400 osonencs represaliats pel franquisme que Vic havia renunciat a fer malgrat demanar-li-ho la Generalitat. Joan Boada, en nom del govern, va ser molt crític amb la postura de Vic, que va qualificar d’“error molt lamentable” i “incomprensible”.
Joan Boada, secretari general del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, va ser molt crític amb l’Ajuntament de Vic, que va negar-se a organitzar l’acte d’homenatge als represaliats pel franquisme. Un homenatge que ve fent-se des de fa setmanes a diverses capitals de comarca catalanes. Vic va adduir que preferien fer un homenatge a part més endavant, però a les víctimes dels dos bàndols de la guerra. L’homenatge als més de 400 osonencs represaliats pel franquisme es va fer dissabte a Manlleu.
“Lamentem l’actitud de l’Ajuntament de Vic”, va declarar Joan Boada un cop acabat l’acte de Manlleu. El secretari d’Interior va qualificar d’“error molt lamentable” la decisió de Vic. “Les persones assassinades per la República han estat homenatjades una, dues, tres i mil vegades; no és comparable ni de bon tros”, va afegir. Respecte al fet que al govern vigatà hi hagi dos grups com el PSC i ERC que avalin les tesis de CiU, va qualificar-ho d’“incomprensible”.
Boada va fer les declaracions sobre Vic a EL 9 NOU. Abans, durant l’acte, tot i no referir-se ningú explícitament a Vic, sí que va surar la negativa vigatana a organitzar l’homenatge en l’ambient. De fet, quan Ricard Mont, un dels cinc represaliats que va recollir en persona el diploma acreditatiu de l’homenatge, ho va fer de mans de Joan Boada, sí que algú del públic que omplia la sala va trencar-ne el silenci solemne cridant: “On és l’alcalde de Vic, on és?”.
I és que quatre dels cinc homenatjats que van poder assistir en persona a l’acte del MIT van poder recollir el diploma de mans de l’alcalde del municipi on viuen: Manlleu (Jaume Vilalta), Orís (Jordi Casanellas) i Roda (M. Elena Mínguez i Pere Orra). Ricard Mont, però, viu a Vic i va haver de ser Joan Boada qui li va lliurar el diploma. Ningú de l’Ajuntament de Vic va presentar-se a l’acte per fer el lliurament.
L’alcalde de Manlleu, Pere Prat (ERC), en canvi, va ser contundent: “Quan em van demanar de fer l’acte a Manlleu, sense dubtar mai, vaig dir que sí; no calen dubtes, en aquestes qüestions”. I al final va afegir: “Manlleu sempre ha estat generós, i sempre ha recordat els seus homes i les seves dones”.
L’historiador Joaquim Albareda, en el seu emotiu i documentat parlament, va felicitar l’alcalde Pere Prat per haver acollit l’homenatge. “És un acte que honora Manlleu com una ciutat oberta i plural”. L’acte es va fer a l’Auditori Roca del MIT, que es va fer petit.
En total, la Generalitat té censats a Osona 416 persones represaliades pel franquisme (bàsicament empresonades per motius ideològics). No vol dir, però, que siguin tots, ja que són els que han demanat la indemnització a la Generalitat i els l’han concedida. També hi ha, però, els que ho han fet a través de l’Estat, els que no l’han demanat o els que havent-ho fet no ho han pogut acreditar documentalment.
Joaquim Albareda va ser l’escollit per fer la dissertació entorn a la repressió que el franquisme va exercir entorn als seus opositors. Va partir de les xifres de la repressió, algunes d’elles prou sorprenents, com la que el 1939 hi havia a l’Estat espanyol 70.000 esclaus que van aprofitar les empreses per a la reconstrucció del país. Alguns d’ells per reconstruir el Seminari de Vic o el Canal i l’església de Santa Maria a Manlleu. L’historiador manlleuenc va parlar d’“oblit”, d’“amnèsia” i de la “inexistència de la reparació” durant els governs de CiU i del PSOE fins al 2004.
Va referir-se a les víctimes dels dos bàndols durant la guerra, i que el franquisme va continuar la repressió després d’haver acabat la contesa bèl·lica, “en una política tendenciosa que només tenia per objectiu justificar l’alçament”. Mentrestant, el franquisme “elevava les seves víctimes a la categoria de màrtirs, en un exercici d’exhibicionisme de sang màrtir”. Va negar que la memòria amenaci la convivència, i en canvi sí que ho fa “continuar encasellant els dos bàndols”. També va ser molt crític amb “l’agressiva rèplica” a la recuperació de la memòria històrica de “sectors neofranquistes”, i ho va exemplificar en la campanya que està patint el jutge Baltasar Garzón.
Joan Boada, per la seva part, va destacar el fet que el govern d’esquerres hagi impulsat la recuperació de la memòria històrica, i que amb actes com el de dissabte “hem guanyat l’última batalla contra el franquisme, la batalla del silenci”. “La democràcia no va ser cap regal, sinó una conquesta fruit del compromís polític i social de milers de persones anònimes”, va afegir, com les homenatjades a Manlleu.
{{ comment.text }}