Els municipis del Lluçanès han fet notar el seu malestar arran de l’aprovació pel Consell Executiu de la Generalitat de Projecte de llei de governs locals.
El que provoca recels és el topall de 15.000 habitants que fixa l’article 48 sobre la creació de noves comarques, ja que els 13 municipis d’aquest territori només sumen prop de 8.000 persones.
Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà i membre de la plataforma El Lluçanès és Comarca, comenta que “això no ho entenem des del territori, perquè s’havia dit que la nova llei s’adequaria a la realitat de les zones que es reivindiquen”.
Aquest és l’únic punt que consideren que no poden complir. Fa uns mesos ja van presentar al·legacions a la Generalitat sobre aquest punt, que “no podem afrontar”.
Per aquest motiu, des de la plataforma “pressionarem el Consorci del Lluçanès i els ajuntaments perquè es torni a al·legar”.
Si no és possible que durant el tràmit parlamentari es modifiqui el topall, demanaran “que es tramiti per la llei actual”, afirma Boixadé.
L’alcalde de Prats i president del Consorci del Lluçanès, Lluís Vila, assegura que “complim totes les condicions” de creació de nova comarca de la llei de 1987, que és la que està vigent.
És per això que ja fa tres anys que van iniciar els tràmits perquè se’ls reconegués, però “no s’ha acabat de desblindar”.
Explica que dels 13 municipis del Consorci, “10 vam presentar la petició formal per crear la comarca i d’aquests, nou, a més de la paperassa vam fer una sol·licitud expressa per pertànyer a la comarca”.
Pel fet que ells, com el Moianès, tenen els tràmits iniciats prèviament a l’entrada en vigència de la nova llei, Vila considera que el topall dels 15.000 habitants s’hauria d’aplicar “a les zones que facin peticions a partir d’ara”.
Boixadé vol deixar clar que la reivindicació del Lluçanès “no és una dèria, no és pur romanticisme i no només és per una qüestió històrica”, sinó que també es tracta “de la supervivència dels 13 pobles que en formem part, perquè no morin”.
Remarca que, amb tot, sí que estan a favor d’aspectes que es plantegen com “el reequilibri territorial, el treball en xarxa i de mancomunar serveis”, un aspecte del qual “en som experts”.
Vila i Boixadé reivindiquen “el nostre model de gestió en xarxa” a través del consorci supramunicipal “que fa anys que fem”, de manera que “sabem què vol dir optimitzar recursos”.
Des de la plataforma diuen que “tenim pressa igual que el país”.
Comenten que “estem demanant un model de país en el qual s’escolti la gent”.
I al Lluçanès “sabem que som pocs però no vol dir que no sapiguem el que volem”, diuen.
Els 13 municipis volen ser escoltats “perquè les persones que vivim en zones rurals podem proporcionar aquest reequilibri territorial que se’ns demana”, segons Boixadé.
A més, asseguren que des de sempre “la reivindicació ve des del territori”, de la societat, i s’ha reforçat sobretot a través de la relació dels joves a l’institut, on “s’han creat lligams i ha augmentat el sentit de pertinença”.
Políticament, tot i haver-hi diferents colors, en la reivindicació de la comarca van tots a la una.
