Des que Tona va començar a aplicar el porta a porta l’any 2000, aquest sistema de recollida de deixalles s’ha anat estenent per la comarca com una taca d’oli. Primer, a través dels diversos municipis que conformen La Mancomunitat La Plana i més tard, en d’altres poblacions que també van veure en aquesta manera de gestionar la brossa un camí cap a l’eficiència, la sostenibilitat i la disminució de tones que acaben a l’abocador. A dia d’avui ja hi ha 19 municipis osonencs que apliquen el porta a porta i a curt termini està previst que se n’hi afegeixin set més.
D’altra banda, nuclis importants de població com Manlleu, Torelló i Centelles ja han iniciat un procés que molt probablement també acabarà amb l’aplicació d’aquest sistema de deixalles durant aquest mandat. A Manlleu, sense anar més lluny, en el ple d’aquest dimarts s’hi portarà a votació un punt titulat “Compromís canvi de model de recollida de residus i sol·licitud subvenció ARC”. A Torelló, coincidint amb la fi de l’amortització dels contenidors de deixalles, el consistori és conscient que és el moment de prendre una decisió pel que fa al tipus de recollida que es fa al municipi, i en l’objectiu de fer créixer les xifres de reciclatge i disminuir la quantitat de material que entra a l’abocador d’Orís –cada vegada es penalitza més en l’àmbit econòmic i això es tradueix en augments en les taxes de deixalles–, es veu el porta a porta com una opció adequada. En tots dos casos, tot just s’inicia el debat polític, els estudis de costos i les explicacions a la ciutadania, un escenari que també es repeteix a Centelles. En el cas de la població del sud d’Osona, a dia d’avui ja es fa recollida porta a porta per la fracció orgànica “però tenim una implicació inferior al 20%. Hem constatat que qui ho fa, ho fa molt bé, però costa que s’hi afegeixi un gruix important de la població”, diu l’alcalde, Josep Paré (PSC), que explica que actualment es troben en pròrroga del contracte del servei de deixalles i “estem valorant cap on hem d’anar”. En aquest sentit, Paré remarca que més enllà del model que s’esculli “hem d’aconseguir que la població sigui conscient de la importància de reciclar bé”. En els propers mesos, es posarà sobre la taula un pla pilot pel que fa a la recollida de deixalles en determinats barris de Centelles.
A Vic, el debat del model de recollida es va entomar a finals del mandat passat i la decisió va ser donar continuïtat als contenidors convencionals. Aquest escenari condiciona els propers anys, en què no es farà el canvi cap al porta a porta però sí que es buscaran maneres per millorar els percentatges de reciclatge, que des de la Regidoria de Medi Ambient, Albert Castells valora com a bones per un municipi del volum de Vic: “No farem un canvi radical, però sí que tenim projectes per anar fent passos endavant”. Un dels que està força avançat és el que encapçala el centre tecnològic BETA de la UVic-UCC, i que s’aplicaria en un barri de Vic i un de Manlleu. El projecte DECOST va vinculat al compostatge comunitari amb l’objectiu de valoritzar els residus orgànics i donar-los sortida a través de l’agricultura urbana. D’altres idees per la capital d’Osona a mitjà termini serien els contenidors tancats i amb xip al centre històric per poder premiar qui recicla correctament, o l’aplicació del porta a porta en determinats barris perifèrics de la ciutat.
Al Ripollès, només Sant Joan de les Abadesses va fer el pas cap al porta a porta, però cap altre municipi l’ha seguit. Actualment es fan campanyes de sensibilització per reciclar millor, com la que es presenta a Ribes aquest dilluns, però el debat del canvi de model no sembla immediat a la comarca.
Aposta de Manresa pels contenidors que s’obren amb targeta
La capital del Bages ha anunciat que desplegarà a la ciutat el model de recollida de deixalles amb contenidors que s’obren amb targeta. Cada dia s’establirà la recollida d’una fracció, i en funció d’això cada veí haurà d’obrir el contenidor amb la seva targeta i llençar el material correcte. D’aquesta manera es vol créixer en recollida selectiva i detectar qui fa les coses bé i qui no. Manresa serà pionera a establir aquest model pel que fa a ciutats de més de 50.000 habitants.
