El riu Mèder al seu pas pel nucli urbà de Vic és el que registra pitjors paràmetres entre els deu trams fluvials d’Osona que va mostrejar el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) l’any 2019. Tal com recull l’informe que acaben de publicar, des del Sucre fins a la zona de l’antiga Genís Antel la qualitat del bosc de ribera disminueix de “forma dràstica”, s’hi donen altes concentracions de nutrients i una manca de diversitat biològica.
Marc Ordeix, doctor en Biologia i coordinador del CERM, explica que “es tracta d’un tram molt transformat, ja que la tendència ha estat de mantenir el riu més aviat net i fins i tot potser massa enjardinat”. Ara bé, també destaca que la intenció de l’Ajuntament de Vic és revertir-ho i que amb mesures com enderrocar una antiga palanca a l’altura de Genís-Antel, que ja s’ha portat a terme, “segur que milloraran els resultats”.
Seguint la tònica d’altres edicions –el CERM realitza l’estudi sobre l’estat ecològic dels rius des de l’any 2002–, també es registra un augment d’amoni, fòsfor i sobretot nitrats als trams de riu que circulen per la plana agrícola, com ara el Rimentol a Gurb o el Gurri a la Serra-de-senferm. Ho explica que amb els anys milloren els sistemes de detecció, però el principal motiu continua sent un excés d’adob als camps de conreu.
“Quan plou, una part d’aquests nutrients van a parar al riu”, apunta Ordeix. A priori, que passi això és una bona notícia, perquè els nitrats són indispensables per al creixement d’algues i plantes aquàtiques, però les concentracions massa elevades poden provocar l’efecte contrari i que a causa d’un creixement excessiu d’aquestes algues la resta de la comunitat biològica no pugui desenvolupar-se amb normalitat.
A l’altra cara de la moneda hi ha el curs principal del Ter, que destaca especialment al seu pas per l’illa del Sorral o de Gallifa, a les Masies de Voltregà, gràcies al baix impacte que han generat els humans sobre el riu. Ordeix assegura que de trams similars “en queden pocs a Catalunya, almenys a les zones més habitades”, i subratlla que aquí “el Ter té prou espai per dividir-se en més d’una branca. Això permet que l’aigua passi enmig de la vegetació i que hi hagi força diversitat, amb una riquesa important d’espècies”. Els últims anys hi han localitzat una xinxa d’aigua present únicament als trams mitjans i alts de rius ben oxigenats i conservats del continent europeu.
L’informe recull que a mesura que el riu avança i passa per Manlleu continua gaudint d’una bona qualitat biològica, si bé també és veritat que augmenten els nivells de nitrats i fosfats, un increment que el CERM atribueix en gran mesura a les fuites de clavegueram del nucli urbà i, en concret, a “un trencament” al carrer Sant Martí. El regidor d’Urbanisme, Enric Vilaregut (ERC-JfM), confirma que l’Ajuntament n’està al corrent i que aquest mateix any tenen previst intervenir-hi, una actuació que pujarà a 365.000 euros: “En aquest punt hi havia una de les sortides de les turbines de les antigues indústries. El 1992, l’ACA hi hauria d’haver construït un col·lector, però l’obra era molt complexa. Ara l’hem assumit nosaltres. Ja tenim el projecte aprovat”.
Malgrat situacions com aquesta, el CERM destaca que –segons indica l’índex de qualitat obtingut a partir dels macroinvertebrats aquàtics– set dels deu trams de rius osonencs analitzats es troben en un estat bo o molt bo. De cara a aquest 2020, apunten l’interès de sumar a l’informe els cursos fluvials de la conca del Llobregat al Lluçanès, i els de la del Besòs a l’extrem sud d’Osona, com la riera de Martinet i el Congost.
