Amb un balanç aproximat de 300.000 visitants, el Mercat Medieval de Vic tancava aquest diumenge la 26a edició, la del retorn a la normalitat en tots els espais. La xifra acumulada durant quatre dies és semblant a la de l’any passat, en què es va haver d’adaptar l’activitat a la pandèmia. “Ha estat molt positiu poder tornar a l’escenari habitual”, deia Bet Piella, regidora de Promoció Econòmica fent balanç. Però a més, destacava que segons les enquestes, un 35% del públic és nou. “Teníem la sensació que repetia molt el mateix visitant fidel, que ja ho té com una tradició, però veiem un perfil d’entre 30 i 40 anys que hi venen en família.” En aquest sentit, la zona ampliada d’activitat infantil al bosquet de L’Atlàntida ha complert bé la seva funció. No menys important és el balanç econòmic: es calcula que el Mercat Medieval ha deixat a la ciutat un benefici aproximat de 5 milions d’euros.
Els paradistes confirmaven amb el seu testimoni la versió oficial. Diumenge al migdia, ja feien un balanç positiu d’aquest any. Alguns, amb l’autoritat moral del navarrès Enrique Orta, d’Artesania Orta, que ha estat a totes les edicions. “I des de fa 18 anys, al mateix lloc”, a la plaça de la Catedral, amb les seves culleres, plats i objectes diversos fets en fusta d’olivera i de boix. “Potser ens ha faltat un dia, haver començat per la Constitució, tota la resta molt bé i l’afluència ha estat bona.” Li surt a compte, venir des de Cascante, a la Ribera de Navarra, on tenen el taller? Diu que sí, que el medieval de Vic és “entre els quatre o cinc millors” de l’Estat, al costat dels que es fan a Alcalá de Henares, Cocentaina i Terol.
Per a Enrique Orta, els millors dies van ser dijous i dissabte, però per a Konstantina Konsoula va ser molt bo el diumenge, el dia de més fred. No és estrany, perquè ella i la seva parella tenen una parada d’artesania de pell: guants, gorros, peücs… Amb la temperatura que no remuntava ni al migdia, era difícil no mirar amb ganes tot el que mostraven a la seva parada. Fa 12 anys que no fallen a Vic, aquesta parella que són originaris de la regió de Salònica. Passen temporades a Mallorca, però ara mateix “el nostre taller el tenim a Grècia”, expliquen. Segueixen una tradició d’artesans pelleters que venia ja dels seus pares, i a Vic han fet fins i tot una clientela fidel. “Hi ha gent que demana quins productes volen, els fem i l’any següent els portem”, expliquen.
No de tan lluny però ben acostumats al fred a l’hivern són la gent d’Arbequí de Vila-sana, que amb la seva parada d’oli de producció pròpia fitxen a cada fira de Vic. “Venim pel Mercat Medieval, pel Mercat del Ram i pel Lactium”, explica Joan Manuel Arisa, al capdavant d’aquesta empresa familiar que treballa amb oli d’arbequines en aquest poble del Pla d’Urgell, a tocar de Mollerussa. L’oli de la primera premsada acusa el fred: “No és d’aquest color, eh?”, adverteix Arisa. Però només és qüestió que s’escalfi una mica per poder sucar una torrada en aquest or líquid. D’aquí a poc més de tres mesos, amb temperatura de primavera, ja es tornaran a veure amb molts dels clients fixos que han fet a Osona.
El concurs organitzat entre els 385 paradistes per premiar la millor decoració el va guanyar Isabel Artigas, que tenia una parada de decoració tèxtil al carrer de Sant Antoni Maria Claret.
