“El meu pare era un director que baixava a la fàbrica, no de despatx. I era estimat”

Just al costat de la fàbrica hi ha un carrer que s’enfila cap a un turonet. Aquí encara hi ha la casa del director de la fàbrica quan els anglesos BICC van aterrar a Manlleu, després que l’empresa Preston del nord d’Anglaterra s’aliés amb Conductores Eléctricos Roqué de Manlleu. “Va ser al principi de la globalització”, explica Belinda Parris, filla petita de Leslie Parris, el director que BICC va enviar a Manlleu l’any 1973. “Veníem de Jamaica i ja era el tercer destí del pare”, explica Parris, que afegeix que el seu pare va ser el nexe entre dues cultures, “la catalana, bé, l’espanyola, perquè ens van fer aprendre castellà, i l’anglesa. I a vegades allà no entenien els d’aquí i aquí no entenien els d’allà”. Es vivia al costat de la fàbrica, com els treballadors, “gairebé tots de Gràcia”, i el seu horari era de 8 del matí a 8 del vespre. No recorda com anava la fàbrica perquè a més “el meu pare s’ho guardava tot i no ho explicava. Això li va comportar problemes de salut”. Hi havia dies que “aquesta pujada” se li feia llarga i “s’aturava”. Al cap de poc va tenir un atac de cor. Va ser l’any 1980 i encara va treballar fins al 83, quan “es va prejubilar”. Parris assegura que el seu pare “era estimat. A l’enterrament, a Pruit, va venir molta gent i ho deien. Perquè era fill de carnisser, un director que baixava a la fàbrica, no de despatx”, diu. I afegeix que “patia quan en alguna crisi havia de fer fora gent”. Leslie Parris va morir fa 15 anys. Núria Uriach, vídua del exdirector Josep Albareda: "Tots junts feien pinya" Núria Uriach és la vídua de Josep Albareda, exdirector de la fàbrica, que va substituir al càrrec Leslie Parris a mitjans de la dècada dels vuitanta. Uriach ha escrit un text amb els records d’aquella etapa. És el següent: “El meu marit em deia que a la fàbrica hi havia bon ambient, les persones eren molt agradables, de bon tracte i que creia que l’acceptarien bé dins la gran família que tots ells representaven. Així va ser, tot i que, com a la majoria de les famílies, hi podia haver desacords, que eren solventables. L’empresa anava bé, estava content i amb ganes de fer moltes coses i sempre pensant en positiu. Tots junts feien pinya. També hi va haver temps difícils en el transcurs dels anys: canvis de propietaris, jubilacions anticipades... però no es parlava de tancament. Ara sí que ha arribat un mal moment i això ens ha entristit a tots. Moltes famílies s’han quedat sense feina i les perspectives no són gaire bones. Jo estic segura que el meu marit els diria que no es desanimessin, que les coses poden canviar, que intentin no deixar-se vèncer per les circumstàncies. Ja sé, tots sabem, que això està molt aviat dit i les paraules, davant els fets, no ho arreglen, però l’esforç que ja hi deuen estar posant els ajudarà a trobar alguna solució que jo els desitjo de tot cor”.

“El meu pare era un director que baixava a la fàbrica, no de despatx. I era estimat”

Montesquiu treu pit de tenir una càrrega fiscal per sota la mitjana

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

Receptes del passat

El Tona ho paga car a Cornellà

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic