“El meu pare era un director que baixava a la fàbrica, no de despatx. I era estimat”

Just al costat de la fàbrica hi ha un carrer que s’enfila cap a un turonet. Aquí encara hi ha la casa del director de la fàbrica quan els anglesos BICC van aterrar a Manlleu, després que l’empresa Preston del nord d’Anglaterra s’aliés amb Conductores Eléctricos Roqué de Manlleu. “Va ser al principi de la globalització”, explica Belinda Parris, filla petita de Leslie Parris, el director que BICC va enviar a Manlleu l’any 1973. “Veníem de Jamaica i ja era el tercer destí del pare”, explica Parris, que afegeix que el seu pare va ser el nexe entre dues cultures, “la catalana, bé, l’espanyola, perquè ens van fer aprendre castellà, i l’anglesa. I a vegades allà no entenien els d’aquí i aquí no entenien els d’allà”. Es vivia al costat de la fàbrica, com els treballadors, “gairebé tots de Gràcia”, i el seu horari era de 8 del matí a 8 del vespre. No recorda com anava la fàbrica perquè a més “el meu pare s’ho guardava tot i no ho explicava. Això li va comportar problemes de salut”. Hi havia dies que “aquesta pujada” se li feia llarga i “s’aturava”. Al cap de poc va tenir un atac de cor. Va ser l’any 1980 i encara va treballar fins al 83, quan “es va prejubilar”. Parris assegura que el seu pare “era estimat. A l’enterrament, a Pruit, va venir molta gent i ho deien. Perquè era fill de carnisser, un director que baixava a la fàbrica, no de despatx”, diu. I afegeix que “patia quan en alguna crisi havia de fer fora gent”. Leslie Parris va morir fa 15 anys. Núria Uriach, vídua del exdirector Josep Albareda: "Tots junts feien pinya" Núria Uriach és la vídua de Josep Albareda, exdirector de la fàbrica, que va substituir al càrrec Leslie Parris a mitjans de la dècada dels vuitanta. Uriach ha escrit un text amb els records d’aquella etapa. És el següent: “El meu marit em deia que a la fàbrica hi havia bon ambient, les persones eren molt agradables, de bon tracte i que creia que l’acceptarien bé dins la gran família que tots ells representaven. Així va ser, tot i que, com a la majoria de les famílies, hi podia haver desacords, que eren solventables. L’empresa anava bé, estava content i amb ganes de fer moltes coses i sempre pensant en positiu. Tots junts feien pinya. També hi va haver temps difícils en el transcurs dels anys: canvis de propietaris, jubilacions anticipades... però no es parlava de tancament. Ara sí que ha arribat un mal moment i això ens ha entristit a tots. Moltes famílies s’han quedat sense feina i les perspectives no són gaire bones. Jo estic segura que el meu marit els diria que no es desanimessin, que les coses poden canviar, que intentin no deixar-se vèncer per les circumstàncies. Ja sé, tots sabem, que això està molt aviat dit i les paraules, davant els fets, no ho arreglen, però l’esforç que ja hi deuen estar posant els ajudarà a trobar alguna solució que jo els desitjo de tot cor”.

“El meu pare era un director que baixava a la fàbrica, no de despatx. I era estimat”

L’Institut de Vic acull una trobada de centres de formació professional de tot Europa

L’Ajuntament de Vic desencalla el projecte Riberes, que treurà rescloses del centre

Un estudi sobre la incorporació de microalgues en la dieta humana rep el premi Vicenç Fisas de la Fundació La Farga

Medieval abans del Medieval

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

L'avaria d'un autocar ha obligat a tallar l'eix de Bracons sentit Olot