Des de fa dècades, usuaris i classe política d’Osona i el Ripollès reclamen millores a l’Estat –propietària de la infraestructura– i a la Generalitat –responsable dels horaris i les freqüències de pas– amb l’objectiu de millorar el servei ferroviari de l’R3. En tots aquests anys, però, el retorn ha sigut més aviat escàs. Tal com va recordar l’enginyer i membre de l’Oficina Tècnica de l’R3 Jordi Julià en la presentació de la proposta per millorar el corredor ferroviari que uneix la Tor de Querol i l’Hospitalet travessant Barcelona –que es va fer aquest dijous al Paranimf de la Universitat de Vic–, l’aposta a meitat dels anys 90 de l’Estat “per l’alta velocitat” i l’arribada de la crisi econòmica a finals de la primera dècada del 2000 “va deixar del tot oblidat el servei de Rodalies”.
Ara, i aprofitant un moment de “consens polític, complicitat en la societat i oportunitat d’anar tots a l’una amb el tema del tren”, tal com va recordar el president de Creacció i regidor de l’Ajuntament de Vic, Josep Arimany, el territori ha canviat d’estratègia per fer-se escoltar: d’anar a fer peticions de voluntats i desitjos a les institucions superiors per millorar la línia del tren, a presentar projectes sòlids i amb coneixements específics gràcies al treball de l’Oficina Tècnica de l’R3. “Convertim les demandes de la societat en propostes tècniques. Perquè és necessari que algú parli aquest llenguatge concret per fer d’interlocutor i demanar millores reals i factibles”, va remarcar Julià.
I en la presentació del treball realitzat per l’oficina en l’últim any van demostrar capacitat per tocar la tecla adequada i, amb arguments tècnics, fer replantejar coses i obligar a moure fitxa al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA).
I és que en la proposta de millora del corredor ferroviari de l’R3, on s’ha analitzat en profunditat el Pla de Rodalies que s’està desplegant fins al 2030, l’Oficina Tècnica hi detectava una mancança important: “No preveu res en el tram del Congost, entre Centelles i la Garriga”, apuntava l’enginyer Jordi Tordera. Això, alertava Tordera, vol dir que si no es fa cap pas abans del 2030 i la redacció dels estudis informatius i l’execució “sol ser un procés de 10 anys”, no hi haurà desdoblament d’aquest punt “fins al 2040”. Una zona, el Congost, que un altre dels membres de l’Oficina Tècnica de l’R3 com Arnau Comajoan assegurava que té “complexitat econòmica, perquè hi caldria un gran túnel”, però “no tècnica”.
Minuts després, i intervenint per videoconferència, el secretari general d’Infraestructures del MITMA, Xavier Flores, confirmava que la intenció del Ministeri “és licitar l’estudi informatiu d’aquest tram del Congost de cara a l’any vinent”. Aquest procediment no estava inclòs en el document del Pla de Rodalies de Catalunya que es va presentar ara farà dos anys. Els estudis informatius són tot un seguit de tràmits administratius i d’anàlisi del tram on s’ha d’actuar, i són imprescindibles per avançar cap a l’execució del desdoblament de la línia. De fet, en l’actualitat s’està treballant en aquesta tasca en el recorregut entre Centelles i Vic, amb l’objectiu que les màquines puguin entrar en acció a partir del 2025.
Més enllà d’arrencar el compromís d’iniciar de cara a l’any vinent els tràmits per fer passar la doble via a la zona del Congost, l’Oficina Tècnica va desgranar aquest dijous un seguit de propostes per millorar el corredor ferroviari que travessa Osona i el Ripollès. Amb l’objectiu situat al 2035 es van presentar mesures concretes per aconseguir “més capacitat de trens a la via, més fiabilitat i més competitivitat per ser atractiu per les mercaderies”.
Tal com es van encarregar d’explicar Julià i Comajoan, un punt molt important per millorar el corredor ferroviari és fer realitat l’enllaç entre l’R3 i l’R2 a l’altura de Mollet. Aquesta connexió permetria l’entrada a Barcelona pel túnel de plaça Catalunya –com fa actualment l’R3– i afegir-hi l’opció de fer-ho pel túnel de passeig de Gràcia, per on arriba a la capital catalana l’R2. “Això ens permetria assumir la capacitat que volem”, va dir Julià.
En concret es va parlar d’uns 10 trens per sentit i hora, i diferenciats com a Rodalies o Serveis Regionals. A prop de l’àrea metropolitana, “guanyarem temps amb més freqüència de pas a totes les estacions”, i més al nord, “buscar l’equilibri entre els Rodalies i els Regionals”, assegurant que cada 60 minuts un comboi amb parada a les capitals de comarca permetés, per exemple, connectar Vic i Barcelona en 45 minuts.
Un altre front important de l’Oficina Tècnica de l’R3 ha estat treballar en un projecte per convertir Torelló en l’estació de referència de la Garrotxa. “Amb el que tenim ara, ja es poden fer passos en aquest sentit”, va destacar Comajoan. L’enginyer feia referència a crear un servei d’autobús llançadora entre Olot i l’estació torellonenca, i fer arribar més trens a la capital de la Vall del Ges. “Això depèn de la Generalitat, i és fàcil de fer.” En cas que tingués una bona acollida es podria passar a projectes més ambiciosos, “com la construcció d’una nova estació de referència a prop de l’eix de Bracons”.
A l’acte hi van ser presents representants polítics i també d’entitats vinculades al transport públic i la defensa de l’R3. Precisament el president de l’associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), el taradellenc Adrià Ramírez, va destacar que una feina “amb visió integral i coneixements tècnics” com la que ha realitzat l’Oficina “no s’havia vist mai”. Des de la Cambra d’Osona –un dels impulsors del projecte juntament amb Creacció, els ajuntaments de Vic i Manlleu, el Consell Comarcal d’Osona i la UVic–, el seu president, Pere Antentas, va remarcar que aconseguir millores a l’R3 “seria comparable a la implantació de la Universitat”, fent referència a la capacitat de “captar i retenir talent en molts àmbits”.
