La secretària d’Igualtats de la Generalitat de Catalunya es va reunir aquest divendres al migdia amb representants del Consell Comarcal d’Osona i de l’ONG Osona amb els Nens per conèixer el model d’acollida de refugiats ucraïnesos.
Quants refugiats ucraïnesos hi ha ara a Catalunya?
Són 20.900 persones que es troben repartides en diferents indrets de tot el territori, tot i que el fet que hi hagi gent allotjada en un programa estatal d’acollida en grans hotels vol dir que hi ha una part de la població a la línia de la costa. Afortunadament tenim experiències com la d’Osona que permet una acollida més territorial, familiar i comunitària.
Hi ha capacitat per acollir més persones?
Som un país d’acollida que pensem que volem i podem acollir, però és cert que per acollir bé calen recursos i, per tant, en la mesura que des de l’Estat espanyol hi pugui haver transferència d’aquests recursos europeus esperem acollir més i millor.
Amb la campanya Osona amb Ucraïna, com ho gestionen per no trepitjar-se…
El model d’Osona el qualificaria com a virtuós, va aconseguir actuar amb molta celeritat, gràcies a unes característiques molt particulars. Osona paradoxalment tenia molt poca gent ucraïnesa resident i l’efecte crida d’altres llocs no es va activar. En canvi hi havia l’ONG Osona amb els Nens que tenia moltes relacions i ha permès una aliança amb el Consell Comarcal per generar un treball de planificació i d’acollida que ha combinat la part institucional amb l’associativa. Com a govern no tenim la capacitat d’activar amb aquesta celeritat, per tant és un model de referència que volem seguir de prop i veure en quina mesura aquests fons que han d’arribar poden servir també per realimentar i rescabalar aquestes despeses que s’han fet, més enllà de la solidaritat de les famílies osonenques, que vull destacar que és immensa.
Econòmicament hi ha un greuge entre les persones acollides en famílies i les que segueixen l’altre circuit.
El programa estatal està obert a tothom, qualsevol persona que vulgui incorporar-s’hi, però ens sembla que el model osonenc és ple de bondat que millora en molt el pla estatal. Estem demanant que les persones ucraïneses puguin tenir uns diners de butxaca que els permetin contribuir amb aquesta acollida que els estan afavorint les famílies. Estem exigint que l’Estat ho activi de manera ràpida: diners per a les persones que al seu torn facin que no siguin una càrrega per a les famílies que els acullen.
Quina pot ser la via per fer-ho?
Els fons europeus hi són. Hi ha maneres diferents que en circumstàncies precedents s’han activat, com les targetes moneder. És l’Estat qui ho ha de determinar. Les administracions ens movem amb molta lentitud, que aquesta capacitat que ha tingut Osona és difícilment replicable per un estat o per un govern de la Generalitat, però pensem que acostant-nos ja als tres mesos de l’inici de la guerra, de la mateixa manera que la Generalitat hem escolaritzat més de 4.300 infants, hem pogut donar més de 7.000 targetes sanitàries i fer inscripcions al SOC i altres de contractes, l’Estat com a mínim hauria de tenir la capacitat de donar aquests diners.
En alguna ocasió ha dit que necessitaven mentors per acompanyar els refugiats. A Osona ja serien les famílies acollidores…
Sí, de fet aquest projecte d’Osona ja incorpora aquests mentors que esdevenen les mateixes famílies, ja que també hi ha atenció psicològica i psicosocial, no només per a les persones que arriben sinó també per als qui acullen i això ja és una preparació per a aquestes bones condicions emocionals perquè les persones puguin fer de mentores. Les famílies d’acollida no han de ser els únics referents, però és una primera arribada amb una família que està esperant i preparada. Hi ha un acompanyament tant comunitari que ja és una mentoria del projecte en si.
Als albergs, sembla que només hi podran ser fins al juny… què passarà llavors?
No depèn de nosaltres però la intenció seria poder capacitar aquestes persones per tenir una autonomia que puguin anar en llars d’altres persones, llars cedides o fins i tot si poden tenir contactes de treball acompanyar-les i trobar un habitatge i que puguin viure amb màxima normalitat. Viure en un alberg, per més que els cuidin, no és una vida normal.
“Reclamem que l’Estat activi ràpid els ajuts econòmics per als acollits”
Ara no arriben tantes persones i es parla de consolidar les estades. En l’àmbit laboral es treballa per donar incentius a les empreses per fomentar la contractació?
Estem treballant amb el món empresarial que s’ha abocat a oferir llocs de treball que requereixen poques capacitats lingüístiques o d’incorporar treballadors. El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ja ha activat unes petites promocions capacitadores professionalment però també lingüísticament i està ampliant projectes per poder activar contractacions d’un any, i per tant una estabilitat professional perquè aquestes persones trobin feina i puguin marxar d’aquestes famílies que les cuiden molt, però tothom vol ser independent i no dependre de ningú altre.
Molts ja tenen el permís de treball.
A diferència que altres persones refugiades tenen un tracte molt digne, perquè tenen permís de residència i de treball, cosa que no tenen les persones que fugen de totes les ucraïnes del món. Tenen permís de treball i moltes ganes de treballar, només superades per ganes de poder tornar al seu país, que és una cosa que no hem d’oblidar mai, no són persones immigrades, no han vingut aquí per guanyar-se més bé la vida o per canviar d’aires, han vingut fugint d’una guerra i la seva primera prioritat és poder tornar al seu país.
La regularització s’ha fet més ràpida que altres persones migrades. És una desigualtat de tracte, n’hi ha que triguen anys.
És més que evident, des de la Generalitat hem denunciat moltes vegades el sistema estatal d’acollida que després de mesos d’incertesa denega les proteccions internacionals, hem denunciat la llei d’estrangeria que té les persones dos anys treballant en la incertesa, en la clandestinitat i moltes vegades fins i tot en la precarietat o l’esclavitud. Celebrem infinitament que les persones que fugen d’aquesta guerra d’Ucraïna tinguin el permís de residència i treball i tot el suport institucional, però demanem que totes les persones que fugen de totes les ucraïnes puguin tenir el mateix tracte, que no és altra cosa que el respecte als seus drets humans.
