La Generalitat ha pogut activar de nou el PUOSC. Quin ha de ser l’objectiu d’aquesta línia de finançament als municipis?
D’una banda, busquem recuperar la capacitat inversora de la Generalitat en el món local, ja que l’última convocatòria va ser la del període 2008-2012. Teníem clar que quan les finances ho permetessin havíem de posar a disposició dels ajuntaments aquesta eina. El segon objectiu és garantir l’equilibri territorial, i per això en la dotació de 250 milions del PUOSC hi ha una reserva de 90 milions només per a municipis amb menys de 5.000 habitants.
Què li sembla la proposta de l’Estat d’absorbir el romanent que han acumulat els municipis i que aquest els el vagi tornant a poc a poc?
Em sembla una proposta injusta. El món local és l’administració que millor ha fet els deures en l’àmbit econòmic. Se li van imposar unes normes molt estrictes per no generar dèficit i eixugar el deute. Aquesta feina els ajuntaments l’han fet, i la gran majoria ha aconseguit el superàvit, que s’acumula en forma d’un romanent que no poden utilitzar. El fet d’haver fet bé les coses, generar estalvi i no poder-los invertir de nou al teu propi municipi és molt injust, i més en una situació com l’actual, en què caldran més recursos que mai. Reclamem que el 100% del romanent es pugui incorporar directament a les finances municipals.
“El 100% del romanent s’ha de poder incorporar a les finances municipals”
En comarques com Osona i el Ripollès preocupa en molts municipis petits el despoblament. Què pot fer la Generalitat per evitar-ho?
Des del govern treballem en l’estratègia País Viu, un projecte que dissenyem en conjunt amb els actors dels territoris afectats per aquest despoblament. Hi participen representants polítics, econòmics i socials, i l’objectiu és analitzar què passa en aquestes zones i buscar solucions de manera conjunta. Fins ara, la gran metròpoli s’associava al lloc de les grans oportunitats, però amb projectes com per exemple el desplegament de la fibra òptica a tot el territori aquesta idea es pot repensar.
Una de les claus dels desenvolupament d’Osona i el Ripollès seria el desdoblament de l’R3. Com fa pressió la Generalitat perquè sigui una realitat?
Em consta que el govern hi està treballant de la mà dels municipis afectats, i com a exalcaldessa de la Garriga així ho puc confirmar. La col·laboració entre la Generalitat i el món local està sent clau en aquest sentit. Sembla ser que alguns trams del desdoblament en trams interurbans entre Montcada i la Garriga estan garantits. Entre Centelles i Vic també s’hi està treballant. La gran dificultat la trobem en superar el tram del Congost. Si aquests primers trams que s’estan licitant van endavant serà un avanç molt important.
Hem superat una primera onada de la pandèmia però tot indica que un nou brot ja ha arribat. Estan preparats per fer-hi front o s’ha avançat més del compte?
Des del març fins ara hem anat coneixent com es comporta el virus i com hi hem de fer front. El que tenim molt clar és que cal posar barreres per evitar-ne la propagació, i a falta de la més efectiva –que seria la vacuna– ens hem de basar en la distància física, les mesures d’higiene i la mascareta. Vam rebaixar la corba, i les dades en van permetre tornar a certa normalitat però potser ens hem relaxat massa. El virus continua entre nosaltres i hem d’evitar certes actituds i activitats si no volem que els nous brots vagin a més. Ara tenim uns territoris afectats i caldrà prendre decisions dràstiques, i si no volem que la situació es generalitzi cal evitar el relaxament.
Quant a actuacions, però, què canviarà respecte al març? Tenim l’experiència adquirida, però s’ha treballat en nous protocols o recursos d’actuació?
Des del Departament de Salut s’estan treballant tots els protocols que caldrà aplicar en cas d’un nou brot, i hi ha una proposta per millorar un sistema que no ha acabat de funcionar. I hem de ser capaços de dir-ho. En la gestió d’aquesta crisi sempre hem escoltat els experts, i sempre hem deixat clar que preníem les decisions basant-nos en les dades epidemiològiques. En aquest moment, diverses autoritats sanitàries ens diuen que el sistema de rastreig del país no està acabant de funcionar bé i que cal reforçar-ho. Em consta que des de Salut es treballa per reforçar i millorar el rastreig i garantir que és l’adequat per la dimensió de Catalunya.
” En aquest moment, diverses autoritats sanitàries ens diuen que el sistema de rastreig del país no està acabant de funcionar bé i que cal reforçar-ho”
Han aprovat el decret llei que permet a la Generalitat prendre les mesures necessàries en situació de pandèmia. Els dona total capacitat de decisió o sempre tindrà l’última paraula un jutge?
Com a govern volíem aprovar un pla de xoc per si hi havia nous brots. Es va demanar el confinament perimetral del Segrià tal com el març passat vam fer amb la Conca d’Òdena. Tot i tenir el mateix marc legal no se’ns va autoritzar. El que hem fet és convertir aquest pla de xoc en un decret llei per dotar-nos de més base legal i d’un marc jurídic adequat. Les decisions s’han de presentar sempre al jutge perquè és el procediment legal. A partir d’aquí, queda en la mà del jutge acceptar o matisar les decisions del govern. Ja hem vist contradiccions entre unes mesures que hem pogut aplicar a barris de l’Hospitalet però no al Segrià. Aquest criteri diferent entre jutges ens espanta i ens preocupa. Les mesures les demanem perquè s’han d’aplicar de manera urgent i estan basades en criteris únicament sanitaris. Que hi pugui haver divergència en funció del criteri dels jutges és preocupant.
I genera desconcert a la població.
Òbviament. I no és adequat en aquest moment.
“Que hi pugui haver divergència a l’hora d’acceptar mesures que creiem necessàries en funció del criteri del jutge ens preocupa”
Com valora el comportament de la població?
Durant la pandèmia i de manera majoritària el comportament ha sigut exemplar. Vam aconseguir aplanar la corba i frenar els contagis. També és cert que després d’uns mesos durs de confinament i molt d’esforç hi ha hagut certa relaxació. Això no pot ser perquè ens pot tornar massa enrere després de molta feina. Ara toca prendre totes les mesures necessàries per frenar l’augment de nous brots, i evitar el relaxament en les accions de prevenció és molt important.
El dia 25 de juliol es constitueix el nou espai polític de Junts per Catalunya. Creu que serà una evolució del PDeCAT o una escissió?
Crec que és l’evolució natural del que ara és Junts per Catalunya. Amb aquestes sigles ens vam presentar per primer cop el 21 de desembre de 2017 a les eleccions catalanes, i hem completat tot el cicle electoral: Junts per Catalunya s’ha presentat a unes generals espanyoles, a les municipals i a les europees. Ara el que farem és l’evolució natural d’endreçar-nos com a partit polític per poder fer front als nous reptes que vinguin. Ens cal una estructura clara de partit i tothom qui ho vulgui hi tindrà cabuda.
Quin espai ideològic ha de cobrir Junts per Catalunya?
Jo sempre m’he sentit còmoda en un espai polític que tingués amplitud de mires. En el seu dia, i originàriament, jo vinc de Convergència i Unió. Hi podies trobar des de l’espai més socialdemòcrata i fins i tot d’esquerres, fins al perfil més neoliberal. Em sento còmoda en un espai polític que permeti visualitzar com és el país. Sense blanc o negre, sinó amb matisos, que sempre són importants. A Junts per Catalunya tothom hi ha de tenir cabuda, i que no et qüestionin pel fet de tenir un pensament o un altre sinó que ens uneixi un projecte per fer un país millor.
