Sant Sadurní és un dels pobles amb menys habitants d’Osona però amb projectes per créixer com el que es planteja a la zona de l’església. Com està aquest projecte?
Aquest espai es va aprovar dins del POUM perquè enteníem que a Sant Sadurní no hi havia espai per créixer en habitatge. El 99% del municipi és massa forestal. Vam voler incloure una zona on si algú s’hi volgués construir un habitatge ho pogués fer. Això, però, ho ha d’entomar un promotor o el mateix propietari del terreny. L’Ajuntament no té capacitat econòmica per desenvolupar-ho. De moment ho tenim aturat, tot i que durant la pandèmia sí que hem notat interès a voler venir a viure a Sant Sadurní.
Hi ha habitatge?
Hi ha diverses masies. Algunes s’han venut o llogat i altres s’haurien de reformar. És cert que hi ha poca oferta a Sant Sadurní, i la poca que hi havia en bones condicions en pocs mesos o s’ha venut o s’ha llogat.
I quin perfil de població s’hi interessa? És segona residència o nous veïns?
Un percentatge molt elevat és gent jove, ja que ja disposem de fibra òptica al 80% dels habitatges i això, combinat amb un entorn natural, els crida l’atenció. La gent quan vol anar a un poble ja no només demana els serveis d’aigua i llum, sinó que tenir internet és molt important.
Qui ha rebut molts veïns nous recentment és Espinelves. S’imagina aquest escenari a Sant Sadurní?
En el POUM vam dibuixar la zona urbanitzable a l’església per cridar l’atenció de gent que es volgués establir al poble més que segona residència. Ens interessa que la gent s’empadroni. El nucli urbà estava ben dissenyat. Ara hi ha hagut un repunt d’interès pel món rural però caldrà veure si té continuïtat.
L’objectiu seria aconseguir un petit nucli urbà?
Tampoc volem un gran nucli d’habitatges. Senzillament disposar d’una zona on es pugui construir. Ens vam mirar diverses zones amb urbanisme de la Generalitat, i l’escollida va ser la més adequada.
Deia que tenen masies per reformar. Les administracions s’adapten a les necessitats del món rural?
Malauradament el món rural està força abandonat. I el problema que tenim és que moltes coses que ens afecten s’acaben decidint des d’un despatx de grans ciutats. Els problemes dels pobles petits són diferents als de les ciutats i s’haurien de permetre segons quines coses. O si més no donar més facilitats per fer-les. Que no hi hagués tanta burocràcia ni excés de tràmits. També és cert que a Sant Sadurní ja disposem d’un catàleg de masies inclòs dins del POUM que permet tenir un control des del poble del que es pot fer i el que no.
Que l’eix passi tan a prop és una benedicció o també els comporta maldecaps?
Com a municipi ens va tallar per la meitat. Quan ho poses tot en una balança veus que és un avenç. Avui en dia necessites connexions adequades. I l’eix ens ofereix una comunicació excel·lent amb Vic, Girona, Barcelona o qualsevol dels pobles veïns. També hi ha coses no tan bones com el fet que facilita l’arribada de gent que potser no són gaire benvinguts perquè et generen problemes.
L’estiu del 2020, després del confinament, van tenir problemes de massificació del medi en llocs com la riera Major. S’han repetit aquest estiu?
Aquest estiu la situació ha baixat força respecte al que va passar el 2020. S’han obert més espais, i també perquè s’ha fet més vigilància, s’han posat més cartells informatius i la gent té una mica més de consciència de la situació.
Per què era necessari fer un POUM a Sant Sadurní?
Si vol que li sigui sincer, ara no el faria.
Per què?
Perquè l’Ajuntament s’hi ha gastat molts diners. S’han hagut de fer tràmits dues i tres vegades perquè canviaven les lleis, calia demanar nous informes, anar a molts llocs… i ha sigut molt carregós. Fa uns anys, quan vam iniciar el procés era obligatori que cada poble tingués un pla urbanístic. Ara ja l’hem aprovat i estem contents.
Passat el tràngol, però, quina part positiva hi veuen a tenir-lo?
Abans moltes llicències vinculades a urbanisme no es podien donar a Sant Sadurní. Ara, amb tot regulat, qualsevol llicència o construcció que es demani i que reculli el POUM es pot tirar endavant. En algunes ocasions també ens permet copsar més subvencions. És més fàcil perquè tenim tot el tema urbanístic més endreçat.
Un POUM amb alguna peculiaritat com el fet de determinar una zona del poble per fer entrenaments del sector del motor.
Això es va aprovar perquè és una zona al costat de l’eix i mediambientalment no oferia cap problemàtica. Tenint en compte que a Osona el motor té molta rellevància, s’ofereix una zona determinada per si equips de motos o cotxes hi volen venir a fer testos. Són un seguit d’hectàrees i camins per poder treballar. De moment, però, això està força parat.
Per tant, pot ser una font d’ingressos pel poble?
Sí. En definitiva les marques o un particular el que busquen és una zona adequada per provar els cotxes. Vam pensar que podíem oferir un bon lloc. Amb la Covid-19 aquesta activitat ha quedat molt parada però ho tenim engegat.
També tenen una església romànica. Se n’hauria de treure més suc turístic?
I tant. Sempre hem entès que és un bé molt important pel poble. Tenim un projecte per a ella i si aconseguim els diners mirarem de fer-hi alguna actuació. No sabem si serà posar-hi una reproducció del pantocràtor o una reforma a les parets per fer més visibles els arcs romànics.
Què opina dels qui diuen que els pobles petits s’haurien de fusionar amb més grans?
Jo crec que no. Cada poble té la seva manera de funcionar per petit que sigui. I s’està demostrant que els pobles petits poden funcionar perfectament. La prova és que nosaltres no tenim cap deute, cada any tenim superàvit i funcionem bé. A Sant Sadurní som pocs habitants però gestionem més de 30 quilòmetres quadrats de terreny. Els qui millor sabem com gestionar-ho som nosaltres mateixos. Si ens uníssim a un municipi més gran el més probable és que tota aquesta zona forestal quedés desatesa.
Quina és la principal despesa municipal?
Aquest any hem hagut d’invertir força diners a arreglar camins. Tenim moltes masies i hem de tenir els camins bé. També s’ha arreglat la carretera que va de Vilanova a Sant Sadurní, que és molt important. I hem aconseguit fer arribar la fibra òptica al 80% de cases del municipi.
És el seu setè mandat. Pensa en la jubilació o té corda per estona?
Penso en la jubilació, però encara no ho sé. Hem de decidir què passarà. Queden molts dies per a les eleccions, però sí, penso en la jubilació.
Li agradaria fer un pas al costat?
Sí, veurem quin relleu hi pot haver i si ens convenç faríem el pas al costat.
I quin perfil s’imagina?
Si hi ha una persona que transmet confiança, que poden ser moltes perquè al poble hi ha gent molt vàlida per ocupar aquest càrrec, doncs faria aquest pas al costat. No hi hauria problema.
{{ comment.text }}