“El nou calendari evita la desconnexió escolar. Ha vingut per quedar-se”

Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, Karine Rivas és professora en aquesta mateixa universitat i a la UVic-UCC. Amb un màster en Recerca, Formació i Avaluació Educativa, té centrada la seva investigació en el camp de les polítiques educatives i la pedagogia internacional. EL 9 NOU l’ha convidat a parlar sobre algunes de les incògnites que envolten el nou curs escolar, com els efectes de l’avançament del calendari o la sentència del 25% de castellà a les aules. Dilluns encetem nou curs, una setmana abans de l’habitual. Entén la decisió de la Generalitat d’avançar la tornada?Es pot entendre. Fa temps que la Generalitat s’emmiralla en països del centre i el nord d’Europa per tal d’adaptar els seus calendaris a casa nostra. Les regions mediterrànies tenim una aturada de l’espai no lectiu massa llarga. Escurçar les vacances d’estiu exercirà una influència positiva en l’aprenentatge de l’alumne. Ara passa massa temps desconnectat dels estudis. Els quaderns d’estiu no eviten aquesta desconnexió?Sí, però no n’hi ha prou. A vegades, una família no té els recursos necessaris per comprar materials didàctics als seus fills. Amb el nou calendari s’igualen les oportunitats, ja que els nens i nenes tornen a les classes abans. Com a pedagoga, per tant, diria que és un pas important a l’hora d’apropar-nos a models estrangers?Sens dubte. Sobretot amb els dels països nòrdics, on la tendència és començar les classes abans de setembre i repartir el temps no lectiu al llarg del curs. És més equilibrat. El nostre període no lectiu, per contra, està massa concentrat a l’estiu. A això se li ha de sumar que les vacances acadèmiques les tenim determinades per l’ordre cultural, és a dir, el calendari catòlic i les dinàmiques de caràcter comercial. Hem de trobar un equilibri entre el fet pedagògic i les necessitats que tenim en termes culturals. A Twitter, alguns mestres han piulat que s’han trobat planificant el curs en plenes vacances. Com canvia l’organització dels docents a causa del nou calendari?Crec que molts professors de primària estan d’acord amb la proposta, però no amb les formes que s’han utilitzat a l’hora de donar-la a conèixer. El canvi es va anunciar de manera unilateral i sense tenir en compte la seva veu. A més, la notícia va coincidir amb el mes de maig, un moment en què estaven saturats d’informació perquè es plantejava la modificació dels currículums escolars. En què consisteixen aquests currículums?S’han d’acabar de definir. S’està aplicant una modificació dels cursos imparells amb l’objectiu de treballar per competències, o sigui, fer projectes que aglutinin diferents matèries. Fa anys que parlem de ser competencials, però és una realitat que encara no ha arribat perquè les avaluacions continuen essent per continguts. L’avançament del curs escolar va fer que alguns directors i directores convoquessin els nous docents durant els cinc primers dies laborables de juliol.En principi, les escoles tanquen al juliol, però hi ha docents que, de manera més aviat voluntària, hi continuen anant per formar-se. Els professors no tenen dos mesos sencers de vacances. En aquesta línia, una de les pors que tenen és que, amb l’avançament del curs acadèmic, això es converteixi en obligació. D’altra banda, el canvi de calendari ha comportat un augment important de tràmits burocràtics, i els han hagut de gestionar els equips docents. Aquesta feina és invisible, es valora poc. Qualsevol modificació en termes de planificació acadèmica pot suposar una càrrega excessiva que socialment no es percep. El nou calendari escolar afectarà de la mateixa manera centres públics i concertats?L’única diferència és que els públics faran jornada intensiva al setembre mentre que, de moment, els concertats continuaran funcionant amb l’horari normal. I per les famílies? Què implica el canvi de calendari?Si hi ha una bona organització i tenen clar que és un benefici pedagògic, l’acabaran acceptant. La revolta ha vingut sobretot per la sobrecàrrega dels equips docents. Si realment la jornada intensiva del setembre s’acaba coordinant com s’espera, penso que el nou calendari serà favorable per les famílies i no els implicarà cap sobrecost econòmic. A hores d’ara, no s’han solucionat tots els desacords entre el conseller Josep Gonzàlez-Cambray i la comunitat educativa. Hauria d’haver sigut més fàcil trobar un encaix entre les dues postures?Més fàcil no ho sé. L’avançament es va anunciar a mitjans de maig, a dues setmanes que la majoria d’escoles comencessin la jornada intensiva. Tot plegat va ser molt precipitat. Continuaran les desavinences entre el govern i la comunitat educativa? Ho desconec. Només espero que els alumnes no surtin perjudicats d’aquestes pugnes, perquè ja estaran fent classes. Per quin moment passa el sector educatiu a Catalunya?Ens trobem amb el període postpandèmic, en què s’han repensat molts models educatius i el sector de l’ensenyament ha posat una sèrie de problemàtiques a sobre la taula: falta de recursos, de formació, de noves oportunitats… Possiblement per això des de la Conselleria d’Educació s’han volgut tirar endavant petits canvis. El tema d’avançar la tornada escolar ja va sortir el curs passat. En un context en què s’havien perdut hores lectives, crec que molts docents podien coincidir a plantejar-se un canvi de calendari, però les modificacions són difícils, sobretot quan afecten jornades laborals. Els sindicats buscaven que aquestes demandes tinguessin ressò amb dues vagues al setembre, però aquest dijous finalment es van desconvocar.Estem en un punt en què ja no es negocia la proposta d’avançar el calendari escolar, sinó que es recuperin altres reformes pendents. La del calendari crec que ha vingut per quedar-se i que serà el tret de sortida per repensar una millor planificació acadèmica, i en benefici de tots. Recordo, per exemple, que durant el curs 2010-2011 es va posar en marxa la Setmana Blanca, una iniciativa inspirada en altres models educatius europeus que també pretenia equilibrar el calendari escolar. Pedagògicament parlant, representava un gran avanç, però només va durar un any perquè es va posar en dubte la conciliació familiar. El calendari escolar és un apartat important als sistemes educatius. Afecta famílies senceres i els professionals de l’ensenyament. Es preveu que el curs comenci amb ràtios més baixes a les aules. En els grups d’infantil hi haurà 20 o menys alumnes per classe.Això és molt positiu. Fa anys que a Catalunya es promet que les ràtios baixaran i al final això no s’acaba materialitzant tant com voldríem. Som dels països d’Europa amb més alumnes per aula. Reduir la ràtio implica oferir unes classes més individualitzades i personalitzades. Aquesta necessitat quedarà en res, els anys que venen, amb les baixades successives de natalitat?Pot ser. Hem de plantejar-nos si, amb la disminució de la natalitat, la baixada de ràtios serà sostenible al llarg del temps. En el pitjor dels escenaris, no descarto el tancament d’escoles. A zones rurals, sobretot?Tot pot passar. A Barcelona hi ha escoles concertades que no es poden mantenir i que, per no desaparèixer, estan passant al model d’institut-escola, la qual cosa permet aprofitar espais, equips directius… La sentència del 25% de castellà a les aules, ara congelada, ha fet anar de bòlit els mestres, que hauran de continuar amatents per si a mig curs s’inicia una nova batalla legal pel català… Quin maldecap, no?Sí. Hi ha tantes batalles obertes que al final acaben significant una càrrega informativa pels equips docents. No és positiu que l’escola estigui contínuament al centre del focus mediàtic. Els darrers anys estem vivint una intromissió de la política en l’educació que va creant tensions. Es traspassarà realment la responsabilitat als docents amb el compliment de la sentència? O diria que la Generalitat entomarà el paper que li correspon?No ho tinc clar. Diria que els professors estan tranquils amb la seva feina i responsabilitat respecte als alumnes en termes idiomàtics. Una altra de les controvèrsies que ha sembrat el nou calendari és l’aplicació d’un horari reduït al setembre, en què els alumnes acabaran a la 1 del migdia. Què pot suposar això per les famílies?La jornada intensiva de setembre, amb matins lectius i tardes d’activitats d’oci gratuïtes fins a les quatre, és una incògnita. S’haurà de veure com la gestionen els centres. Si és un èxit, potser ens portarà a repensar el calendari de tot l’any. És veritat, però, que es respira malestar en els equips directius perquè han hagut de tancar contractes amb empreses privades d’extraescolars en un període de temps ajustat i sense disposar de tota la informació necessària. Em fa una mica de por la introducció del sector privat dins de les escoles públiques. I hi haurà prou monitors per cobrir les tardes de lleure educatiu?És precisament la incertesa que serà determinant per avaluar la continuïtat d’aquest calendari. Encara hi ha dubtes per resoldre. Desconec si hi haurà famílies que després de dinar portaran els fills a l’escola per només una estona. Hi ha pares que han protestat per la calor de les aules a principis de setembre. Diuen que poden ser un forn…Des de la pandèmia estem dibuixant l’escola del futur. El canvi climàtic tindrà repercussions en la manera d’ensenyar i farà canviar el calendari escolar. Les escoles han de disposar de recursos per fer front als episodis de calor de tardor i primavera, cada vegada més habituals. No és un disbarat plantejar aturades o protocols de jornades intensives quan hi hagi canícula al maig. L’avançament del calendari escolar també ha afectat la temporada turística, amb un setembre amb menys reserves.Qualsevol cosa que passa al món educatiu té repercussions en altres sectors productius. Ara sembla que el turístic ha perdut i les empreses d’extraescolars, que tindran uns beneficis econòmics inesperats, han guanyat. Aquest 2022 entra en vigor la gratuïtat de l’últim curs de la llar d’infants. Si es consolida, quins efectes socials hauria de generar?La gratuïtat fins als tres anys està assumida en el finançament educatiu de molts països nòrdics. A més, s’està demostrant que avançar l’entrada a l’escola garanteix èxits educatius futurs. Ara bé, que les escoles puguin oferir aquesta etapa gratuïta i amb qualitat passa perquè els municipis disposin de moltes més competències en matèria d’educació.

“El nou calendari evita la desconnexió escolar. Ha vingut per quedar-se”

L’Institut Miquel Martí i Pol i la UVic-UCC, en un projecte europeu per promoure la lectura digital

Per una Plana Viva diu ‘no’ al polígon de 60 hectàrees entre Vic i Folgueroles

Miquel Pérez estrena un documental sobre la primera expedició femenina europea a l’Himàlaia

Un terçó de Setcases, campió del concurs nacional de cavall pirinenc

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs