“El pacte amb JxCat és molt sòlid; fer una sola llista és una possibilitat”

Divendres els va visitar el conseller de Salut, Josep M. Argimon. Els faran el CAP?Complicat. D’entrada, sí que tindríem assegurat l’equipament però no la infraestructura i aquest és el problema. Tenim menys de 5.000 habitants i només tenim dret a un consultori. Els consultoris sempre compten amb una col·laboració entre l’Ajuntament i el departament i ara és complicat que Salut inverteixi el 100% en un de nova creació. Intentarem buscar un conveni, ja que representem a gairebé 4.000 habitants, una xifra propera a la que requeriria que Salut invertís en un CAP. Se’ns ha quedat petit. Té 200 metres quadrats i en necessitaríem 700. "Buscarem un conveni perquè Salut inverteixi en el nou consultori" També han posat uns mòduls per guanyar espai.Va ser per urgència amb la Covid per separar les persones amb símptomes de Covid. Ens ho van demanar des del CAP i els hi vam posar, tot i que són una mica incòmodes. Els haurem de mantenir força temps.Per tant, fer el nou depèn de l’Ajuntament. Tenen diners per fer-lo?Al conseller li vam entregar un avantprojecte i li vam dir que tenim un terreny perquè ho tinguin a la cartera i anirem insistint, i si no és a través de Salut però pot ser a través per altre departament intentarem trobar la via per poder finançar-lo, com hem fet amb l’institut escola.E l nou consultori hauria d’anar al solar de l’antic Karibú. És fruit d’una permuta que van fer amb Bon Preu. Ja és definitiu?Ara està a Urbanisme esperant l’aprovació definitiva, segurament pel gener. Vam analitzar tot el patrimoni de l’Ajuntament i els terrenys destinats a equipaments estan dispersos i no són cèntrics. Al sector Bon Preu hi ha un terreny de 3.000 metres quadrats al qual no trobem cap ús per a equipament. Vam demanar les possibilitats a Urbanisme de desqualificar el terreny per tenir diners per comprar-ne un al centre o fer una permuta. Vam proposar a Bon Preu la compra del terreny de 9.000 metres quadrats de l’antic Karibú, que és estratègic pel municipi. Podrà ser l’any que ve, ja?En teoria, si passa la comissió d’Urbanisme del gener, ja es podrà escripturar i fer els passos. L’important és disposar del terreny, unir els dos sectors del poble amb el nou passeig i acabarem arrodonint urbanísticament un poble que si hi haguessin hagut pisos s’hauria torçat. És molt important poder disposar d’aquest terreny. Estan creixent en població. Ho fa ser a tocar de la C-17?Aquesta discussió la vam tenir amb Educació per l’institut, que ens deia que no feia falta, que amb una reforma n’hi havia prou. Això era mirat amb el nivell de natalitat i nosaltres ho mirem veient que cada setmana ingressa gent nova al padró que ja comença a ser expulsada de la primera corona metropolitana per qüestions de preu. Centelles i Tona tenen preus més alts i Balenyà queda al mig amb estació de tren, en un lloc bastant estratègic i moltes famílies estan venint perquè continuen estant relativament a prop de l’àrea metropolitana i amb uns nivells més assequibles. Les properes setmanes han d’acabar les obres de l’institut escola, van sobre el termini.El termini es va reduir a vuit mesos, pràcticament ja ens el lliuren. Només hem tingut un petit endarreriment per manca de subministrament dels tancaments d’alumini, l’únic que falta és poder muntar unes quantes finestres. La falta de material ha encarit el cost de les obres?No havíem previst una baixa econòmica sinó millores. Es va treure per uns 2 milions i les constructores havien de fer millores en els edificis existents i va guanyar el que va oferir més millores. N’hi havia una d’important de substitució d’una teulada d’Infantil que es va analitzar bé i no ha fet falta, s’ha reparat sense fer-la nova i renunciant a alguna millora ens n’hem sortit. Quin sobrecost preveuen?Uns 80.000 euros com a molt, aquest seria el topall. Per a l’institut escola l’Ajuntament va avançar els diners i Educació els tornarà. S’han endeutat.Partíem de la base que hi havia bastant romanent i es podia amortitzar l’endeutament que hi havia, que es va reduir a zero. Després ens vam endeutar per poder licitar les obres. En tres mesos vam licitar dues obres de 2 milions cadascuna, aquesta i la carretera de Ribes. Vam haver de fer crèdits bancaris per tenir els diners. I en l’obra de la carretera hi va haver una baixa important. "La reforma de la carretera de Ribes suposa un abans i un després" Què ha suposat per Balenyà la reforma de part de l’antiga N-152?És més que un rentat de cara, és un abans i un després. Feia més de 20 anys que havia desaparegut la carretera i estava tot igual: passos subterranis, cap pas de vianants, un desnivell amb un talús, cap ombra, una amplada descomunal… Ara estem a l’inici i tenim projectat una sortida de vianants fins al nord i acabar la urbanització de la carretera fins a la sortida sud. Tenen terminis i diners per a les altres fases?Tenim els projectes. La part nord, que seria adaptar la carretera fins a l’enllaç amb l’autovia fent un carril bici i un per a vianants amb arbrat i enllumenat segregat de la carretera. Ho tenim entregat en una subvenció per finançar-ne el 80%, té un cost d’uns 700.000 euros i si ens la donen el fem segur. De la part sud, hem fet el projecte i quan es pugui demanarem subvencions i l’executarem. "Un 10% d'energia solar de les teulades serà per a famílies vulnerables" Un dels projectes que estan treballant és el de la transició energètica. S’ha creat la comunitat i l’Ajuntament hi posa les teulades.La comunitat està desvinculada de l’Ajuntament, és una cooperativa de consum compartit que és una entitat privada. Hem fet un acord de cessió de 50 anys de totes les teulades i de terrenys susceptibles de posar plaques solars a la comunitat. Aquesta comunitat de consum compartit admet com a soci qualsevol habitant comprant una acció que val 50 euros. La comunitat intentarà buscar un soci tecnològic, que esperem que pugui ser l’empresa distribuïdora, que en aquest cas és Estabanell, que tingui capacitat d’inversió, d’amortització del material i gestioni tot l’estalvi quan hi hagi generació. Una part anirà per a famílies vulnerables.A canvi de cedir les teulades municipals demana a la cooperativa que un 10% de l’energia produïda reverteixi a les famílies necessitades energèticament. Tenien la formació d’adults mancomunada amb Tona i Centelles. L’entitat era deficitària. N’estan a punt de sortir.L’esperit de la fundació era molt bo, mancomunar el servei de l’escola d’adults, però ha acabat sent difícil de gestionar, sobretot per Balenyà, que és més petit i amb menys necessitats. Això creava uns desequilibris econòmics que per nosaltres era difícil de suportar, juntament amb la crisi de la Covid-19. També hi ha l’esperit de reestructurar l’escola d’adults de Balenyà per portar-la més directament des de l’Ajuntament i si convé amb el suport de la Mancomunitat La Plana, que també fa formació d’adults. La fundació no ens aportava el que necessitàvem i és un moment delicat econòmicament per a la fundació. Amb molt bona predisposició estem fent aquesta sortida. Per part dels tres municipis hi ha molt bona predisposició per fer la liquidació final. Fan obres a l’edifici de la Pista després del trasllat de l’Ajuntament, que val 1,6 milions. És una reforma polèmica.S’havia de reestructurar per donar espai a les entitats i fer una ampliació per les necessitats i les ganes que tenim d’unes dependències per a una escola de música. Quan va arribar el moment de reestructurar l’edifici, assessorats per arquitectes de la comarca, ens van dir que no podia perdre l’esperit Miralles; és un edifici que volem catalogar i que tingui un ressò mundial que ja té. L’esperit Miralles només el podíem aconseguir perquè la seva dona, que és amb qui va fer el projecte original, encara està en actiu. L’hi vam encarregar i es va disparar molt de preu, s’ha triplicat, en diners i en qualitat. Vam trossejar el projecte en fases per poder-les executar de mica en mica. La carretera ha anat bé econòmicament i hem pogut desviar una subvenció de la carretera per a la Pista i hem trobat altres subvencions. "Reconeixem que hem tingut mancances en la comunicació amb l'oposició" Això ha portat polèmica amb l’oposició. No es veu una bona relació.Dolenta crec que no és. L’estem reconduint i reconeixem que potser hem tingut mancances en la comunicació. Se’ls pot donar la raó perfectament, perquè hi ha coses sobre les quals no hem informat o no hem cregut que calia, però costa molt compartir temes quan la crítica és constant. L’equip de govern va fent i tampoc penses que has d’estar rendint comptes constantment, no és amb mala intenció. També hi ha el ple per rendir comptes públicament. Reconeixem que hem de millorar la comunicació amb l’oposició i ells no haurien de ser tan bel·ligerants amb el govern. El pacte de govern entre JpB i JxCat és sòlid?Sí, molt sòlid. Tan sòlid com per anar en una mateixa llista en les properes eleccions?Sí, crec que sí, és una possibilitat. Se n’ha parlat. JpB ens sentim molt còmodes sent independents, sense dependre de l’estructura de cap partit. Això també té la seva part dolenta, que és trobar gent per a la llista i relacionar-te amb els partits que estan a les institucions. Gràcies a la meva relació amb JxCat, ja no només amb Oriol Usart, que ha estat perfecta des del minut zero, també he tingut la meva incursió a JxCat, el que passa que tinc molt clar que a escala municipal he de mirar pel poble. D’entrada em sento molt còmode com a independent, em relaciono perfectament amb partits independentistes i al meu cap no hi entren els problemes que hi ha entre aquests partits. Va ser president de Junts quan es va crear de manera transitòria. Ara té carnet?Sí. De fet al meu poble els únics afiliats que hi ha som Oriol Usart i jo. En cas que JpB i JxCat vagin junts encapçalarà la llista?No ho sé. Tothom em diu que hem de començar a preparar-ho. Per mi és complicat, no només políticament sinó també professionalment, perquè no sé què passarà.

“El pacte amb JxCat és molt sòlid; fer una sola llista és una possibilitat”

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme