El parc per a bicicletes de Ripoll tindrà una extensió d’unes 150 hectàrees al Puig de la Devesa

Una oportunitat de mercat en un sector de l’oci esportiu i familiar que està a l’alça a escala europea però que a Catalunya i l’Estat espanyol gairebé no té oferta. Amb aquesta anàlisi prèvia, l’empresa Elevated MTB va començar a projectar un parc per a bicicletes al sud d’Europa que, a diferència dels que proliferen a la zona dels Alps, tingués capacitat per estar obert tot l’any. En la recerca de la ubicació, “el Ripollès ens oferia uns bons serveis de base per desenvolupar la nostra idea”, explica Xavier Serret, un dels promotors del projecte, fent referència a l’experiència i potencial turístic de la comarca. Així doncs, a principis del 2020 Elevated MTB presentava la proposta a les institucions públiques del Ripollès i sortia a la recerca de l’emplaçament. “Hem analitzat fins a quinze turons”, apunta Serret sobre un procés que no ha sigut fàcil. La mostra és que les tres primeres zones que es van temptejar –Llaés, Sant Bernabé de les Tenas i Tres Plans– es van haver de descartar per l’oposició del territori o del propietari de la zona boscosa on es volia aixecar el parc. Finalment l’acord s’ha assolit amb un propietari particular del Puig de la Devesa, i es podrà disposar d’una extensió de 150 hectàrees en aquesta àrea al límit dels municipis de Ripoll i Campdevànol, però molt a prop del nucli urbà d’aquesta segona població. El contracte s’ha signat per 25 anys, i tal com va explicar Serret en la presentació que es va fer aquest dijous a la tarda a la seu de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), inclou un aval econòmic “perquè si les coses no surten bé, deixem el turó tal com l’hem trobat”. Precisament l’emplaçament amaga una de les claus del parc per a bicicletes de Ripoll, “ja que es troba en el vessant sud del turó”, a diferència de la majoria d’estacions d’esquí –reconvertides a la pràctica del ciclisme de muntanya a l’estiu–, i això ha de permetre que la nova instal·lació del Ripollès estigui oberta tot l’any. La seva construcció requerirà “al voltant de 8 milions d’euros d’inversió”, que han de sorgir d’inversors europeus que controla Elevated MTB i dels que s’hi puguin afegir en els propers mesos. I és que les obres, si tots els tràmits administratius ja en procés compleixen calendaris, haurien d’iniciar-se el març de l’any que ve, amb la idea d’obrir el novembre del 2022. Plànol de la ubicació i alguns detalls del Bike Park de Ripoll / EMTB / N.P. Entre els aspectes més destacats i que han aixecat més enrenou hi ha la construcció d’un telecadira per remuntar els ciclistes fins a dalt del turó. Serret va remarcar que és un mitjà de transport “sostenible”, que funcionarà totalment amb energies renovables i que quedarà “integrat en la zona boscosa”. També va matisar que si proposessin fer pistes forestals per passar-hi amb 4x4, “no hi hauria tant enrenou i seria el doble de contaminant”. De fet, al massís no s’hi faran aparcaments i la connexió des de Ripoll i Campdevànol serà o bé en bicicleta o a través d’un petit autobús elèctric. Pel que fa a l’activitat que s’hi desenvoluparà, els promotors pensen “més en una activitat familiar i d’esbarjo” que no pas en una instal·lació de competició. És per això que s’hi podran fer molts corriols per a totes les edats però també n’hi haurà per a practicants experts. La referència més propera actualment és el que hi ha a Vall Nord, a Andorra, tot i que els promotors s’emmirallen més en el de Les Gets, als Alps francesos. La previsió és que en el primer any de funcionament s’arribi als 50.000 forfets venuts, i que el parc arrossegui fins a 62.000 visitants a la comarca.Precisament aquest impuls a l’economia vinculada al turisme és el que “engresca” –tal com va dir el conseller de Turisme del Consell Comarcal, Xavier Guitart– les autoritats i empreses del sector. L’alcaldessa de Campdevànol, Dolors Costa, va qualificar el projecte com “una alenada d’aire fresc després de patir molt”, i va reconèixer que en un principi “em va costar assimilar la idea”, però quan va conèixer els promotors “vaig veure la seva seriositat i que era una bona oportunitat”. En aquesta línia s’expressava la regidora de Turisme i Comerç de Ripoll, Manoli Vega, apuntant que es crearan “llocs de treball directes i també indirectes”. Des del vessant institucional es va apuntar a l’encaix del projecte a l’hora de demanar fons europeus vinculats a la sostenibilitat així com fer pressió perquè es millorin infraestructures com el tren. La Generalitat veu amb bons ulls el projecte però de moment no està previst que hi hagi participació pública. Durant l’últim any també s’han aixecat veus crítiques al Ripollès pel possible impacte que la infraestructura pot provocar en un entorn natural i la viabilitat del projecte. Durant la presentació, regidors del PSC i d’Esquerra de Ripoll van reclamar que es doni molta informació sobre com evoluciona el projecte. També es va acordar fer diverses trobades entre els promotors del bike park i aquelles entitats, plataformes o sectors amb sensibilitat o dubtes cap al projecte.

El parc per a bicicletes de Ripoll tindrà una extensió d’unes 150 hectàrees al Puig de la Devesa

L’escola d’Ogassa perilla per la falta de nens

Ja és Nadal a Espinelves

Jordi Pujol rep un homenatge a Castellterçol acompanyat de Mas, Trias, Puig i De Gispert

Carles Garcia tanca una etapa de 20 anys al Museu del Ter de Manlleu

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter