En l’acte de renúncia de Joan Manso, vostè va dir que donaria el punt de vista d’un municipi petit a la presidència del Consell Comarcal. Com es notarà?
Notar-se no crec que es noti massa. Estem a final de mandat, amb eleccions d’aquí a poc i els canvis no serien lògics. Però crec que és bo que l’alcalde d’un poble petit com Gombrèn sigui representant de la comarca perquè fins ara sempre ho han estat de municipis més grans. La visió d’un poble gran a un de petit canvia molt, tant en serveis com en economia. Tenim mancances que no s’assemblen en res als pobles més grans. Per desenvolupar-ho faltaria més temps, però la idea de l’equip de govern actual ja ha estat afavorir els pobles petits.
El fet que els presidents fossin d’algun dels cinc pobles grans de la comarca es pot considerar un greuge per a la resta?
Tampoc ho definiria així. Les coses van com van, i són els partits els que trien els seus representants. Suposo que els pobles grans tenien més avantatge en aquest aspecte.
Els malpensats diran que l’intercanvi de papers entre vostè i Joan Manso és una manera que el president sortint té de continuar influint en el govern del Consell.
El president tampoc actua per si sol. Es deu a un equip de govern, i les decisions pròpies són poques, cal que siguin consensuades amb el seu grup. Un govern presidencialista no seria bo ni per la comarca ni pel mateix president.
Fa anys es deia que els consells comarcals no servien per a quasi res, però al Ripollès semblava que tenia un paper més actiu. En quin moment ens trobem ara?
En serveis com el benestar social, la deixalleria, la problemàtica de la gent gran, tenim un Consell on els pobles petits ho tindrien molt complicat per portar-los a terme.
Aquesta serà una presidència de només mig any. Si els resultats del maig vinent els són favorables, la voluntat seria donar-li més recorregut?
No ho sé. No tinc clar encara si em presentaré a l’alcaldia. Per tant, seria impropi respondre afirmativament. Seria fer volar coloms.
Ja són 20 anys al capdavant de Gombrèn.
Em sembla que ja toca un relleu, amb coses bones i dolentes. La gent també es cansa de veure’t, però tampoc es deu haver fet tan malament. El cas és que encara no se n’ha parlat.
I n’hi ha, de relleu?
Ara mateix, no. S’està mirant però no.
Com valora el mandat de tres anys i mig de Joan Manso com a president del Consell Comarcal?
No és perquè sigui company de govern, però al Consell hi ha hagut molts canvis que feien falta. S’ha ordenat la institució, i això és bo, sobretot per la gent que hi treballa. És una de les seves virtuts, juntament amb haver anat sempre de cara als municipis.
L’arribada de Joan Manso a la presidència no va ser fàcil. Un altre company de l’equip de govern com Miquel Rovira va ser apartat en contra de la seva voluntat.
Són coses que no ens van agradar. En Miquel és un company meu, però en definitiva són els partits els que manen. Va haver-hi una problemàtica entre partits en aquell moment i va derivar d’aquella manera.
El replantejament de la recollida de residus no ha servit perquè més municipis se sumin al porta a porta com fa Sant Joan des de fa una dècada i mitja. Creu que aquest model serà inevitable en el futur?
És una de les expectatives que hi ha. Jo continuaré portant el tema de residus, i crec que cal respectar la decisió i autonomia de cada poble. A Sant Joan li funciona bé, i podria haver-hi algun altre poble que s’hi sumi. Però tothom ha de triar el millor pel seu municipi.
A Sant Joan fins i tot Convergència va ser molt crític amb la pujada del cost de les escombraries, assenyalant el Consell Comarcal.
La puja ha estat a tot arreu. No depèn només dels serveis que oferim, sinó també de l’abocador clausurat de les Llosses, amb unes partides indecents pels lixiviats. A la llarga o aprenem a reciclar molt bé o serà un problema. I aquesta tasca cal fer-la ja des de les escoles. Com més reciclem menys pagarem.
Com pot ajudar la comarca a reduir el deute de municipis com Vallfogona i sobretot Ogassa?
La comarca ho té complicat. El Consell no és un banc que pugui finançar pobles. Sí que destinem petites partides a finançar els municipis, però no tenim una gran caixa. Cadascú ha de vigilar fins on pot arribar, i no estirar més el braç que la màniga. En això també els pobles petits ho tenim més complicat que els grans. Estem tancats en pressupostos finalistes. Qualsevol desgavell es nota moltíssim.
Com s’entén que l’equip de govern fes fora l’Agència de l’Habitatge de la seu del Consell, i després en votés el retorn en un ple?
No és que es fes fora. Simplement es va dir que havia de pagar per estar aquí. Cada servei que tenim aquí es correspon amb un abonament dels diferents departaments de la Generalitat. En aquest cas es va negociar, però no es va fer fora ningú. Es va dir que estaven aquí, ocupaven un espai, i això tenia un cost.
Així avantposen el cobrament d’un lloguer al servei que donava als ciutadans?
És clar que sí. Encara que doni un servei si arrenda el lloc on està, haurà de pagar-lo. El Consell ho pot acollir tot, però també ha de viure. A més la competència és de la Generalitat.
La gent pot pensar que com pot ser que manant el mateix partit a una institució i l’altra, no es trobi una solució.
La solució ja s’ha trobat. Cadascú a casa seva a fer el que li correspon.
El PDeCAT és un partit amb futur?
No li sabria respondre. Pot ser que en tingui. Però el que no hem de fer és anar-nos marejant. Abans hi havia una Convergència, que no tenia cap problema. El problema en tot cas era de gent que hi havia a dins de Convergència. Jo sempre poso l’exemple de la Volkswagen, que ha tingut molts problemes, però mai se li ha acudit de canviar de nom. Per mi el canvi de nom de Convergència no va ser una bona decisió. El PDeCAT necessita un lideratge fort, però no el sé veure.
Com ha viscut aquesta davallada i desaparició de Convergència i de la figura de Jordi Pujol?
Crec que Pujol va fer país, amb les errades que pogués tenir. Ha estat lleig que una persona que va fer tant per Catalunya acabi així. Evidentment que cal pagar si ha fet alguna cosa mal feta, però crec que va ser molt positiu pel país. Amb la manca de lideratge actual una figura com la seva es troba a faltar molt.
Carles Puigdemont no seria l’home?
No ho sé. Ens estem fent mal tots. Sempre dic que el problema dels catalans no és Madrid. Som els mateixos catalans. Si anéssim PDeCAT, ERC, la Crida, qui sigui, junts i units, Madrid no faria por. Tal com anem, som una presa fàcil.
Què en pensa de l’ascens de la ultradreta al nostre entorn?
Ho veig molt malament. Per desgràcia penso que és el que ens espera en el futur. Quan la societat està descontenta sempre vota extrems. Per dretes o esquerres. I ara està descontenta amb la classe política. Potser després la gent se’n penedeix, i al cap de quatre anys podran canviar-ho. Però els polítics hem de donar més solucions a la gent, per evitar que sorgeixin aquestes opcions.
Els partits unionistes repeteixen el mantra del conflicte social a Catalunya. Al Ripollès hi ha divisió?
No la veig ni a Catalunya ni aquí. És una manera que tenen de vendre el producte, i com que els va bé no la canviaran. La poca eficiència del nacionalisme alimenta que tinguin ressò amb aquests arguments, i els donin vots.
ESCOLLIT EN SEGONA VOTACIÓ
L’elecció, en el ple extraordinari de dimarts, d’Eudald Picas com a nou president del Consell Comarcal del Ripollès en substitució de Joan Manso va necessitar una segona votació. Els nou vots que va obtenir a favor del grup dels consellers de Convergència, a més de l’abstenció dels vuit consellers de la resta de grups, van motivar que s’hagués de votar de nou, amb idèntics resultats però ja suficients per proclamar-lo. Va destacar que els dos consellers del grup de MES s’abstinguessin tot i que han donat suport explícit a l’equip de govern per no perdre la majoria durant tot aquest mandat. El seu suport no va anar però fins al punt de votar el nou president. També va haver-hi dues absències. Una de circumstancial, perquè el conseller del PSC Carlos Fernández es trobava convalescent d’una dolença. L’altra, més significativa. Miquel Rovira, expresident del Consell i exmembre d’Unió, tampoc va assistir-hi. Mai ha perdonat la forma com el van rellevar de la presidència, i s’ha mantingut durant tot el mandat com a conseller malgrat haver estat destituït també com a vicepresident i de les pressions que ha rebut per deixar l’acta. Eudald Picas va remarcar en el seu discurs la voluntat continuista que tindrà el seu breu mandat, on més enllà del ball de cadires tot queda més o menys igual. Joan Manso és vicepresident primer; Imma Constans, segona, i Josep Coma, tercer.
