Estem enmig d’una emergència climàtica i hem de començar a tractar aquesta crisi com a crisi, deia la jove ecologista Greta Thunberg. A Osona ja han posat fil a l’agulla per fer la transició energètica i han elaborat el projecte Osona ECOTransició40% amb la voluntat de reduir fins a un 42% les emissions de CO2 en els propers sis anys. És un projecte ambiciós que vol ser un referent d’àmbit català, estatal i europeu, remarquen des del Consell Comarcal, des d’on s’ha impulsat amb el suport dels 50 ajuntaments de la comarca. La gènesi és la suma de diversos projectes, apuntava Gil Salvans, responsable tècnic de l’Agència de Local de l’Energia d’Osona (ALEO). Per una banda, hi havia un pla de transició energètica que treballaven a Sant Pere i per l’altra, la feina per obtenir fons Next Generation EU, i tot plegat en un moment, recordava la vicepresidenta tercera del Consell, Margarida Feliu, la preocupació de diversos ajuntaments que havien rebut la petició per fer macrocamps fotovoltaics. I d’aquí se’n desprenia la necessitat de fer una planificació. Així es va decidir aprofitar les sinergies i traslladar el projecte santperenc a escala comarcal. Ermen Llobet, regidor de Transició Energètica de Sant Pere, destacava que la clau en l’àmbit local i comarcal és “posar un objectiu de temps”, ja que fins ara “ningú ho ha plantejat així”. El regidor afegia que calia aprofitar l’oportunitat dels Next Generation perquè fent-ho d’abast comarcal “té més valor estratègic”.
El pla planteja 25 actuacions als 50 municipis en cinc línies de treball: l’energia tèrmica, l’elèctrica, la mobilitat, les comunitats energètiques i altres actuacions complementàries. Tot plegat suposa una inversió de 818 milions d’euros dels quals el Consell preveu que 350 siguin subvencionats. Joan Carles Rodríguez, president del Consell, deia que “intentarem que els diners públics siguin el mínim, però hi ha d’haver una part, l’encenall que fa que pugui començar a rodar”. La idea, apuntava Llobet, és mobilitzar el sector financer perquè hi doni suport i també crear una plataforma de crowdfunding o fons d’inversió. Quan es porti a terme, deien des del Consell, es reduiran un 52% les emissions derivades de consums tèrmics actuals, també disminuiran un 64% les derivades de consums elèctric i un 20% les que estan relacionades amb la mobilitat.
Una de les principals accions que es plantegen pel que fa als consums elèctrics és la creació de 50 parcs solars que produeixin 5 MW i que ocupin un màxim de 10 hectàrees, tots promoguts per ens i entitats locals. En el mateix àmbit d’actuació hi entrarien 50 programes d’ecopolígons amb 2,5 MW de mitjana i mesures d’estalvi energètic industrial, 50 plantes d’acumulació elèctrica en polígons o 50 programes de cobertes sobre habitatges.
Es generaran uns 1.700 llocs de treball i té un vessant social
Entre les actuacions concretes en consums tèrmics destaca la creació de 15 xarxes de distribució de calor per a habitatges, edificis municipals, serveis i polígons amb la central de biomassa de Sant Pere que fa 30 anys que funciona com a referent. Per complementar-ho en punts on és difícil desplegar una xarxa d’aquest tipus es pretén crear plantes individuals de calor i fred amb bombes de calor i geotèrmia. Una altra acció és intervenir en la rehabilitació energètica de 10.000 habitatges per estalviar fins a un 20% de calefacció i també posar panells solars a les cobertes.
En l’àmbit de la mobilitat, el projecte d’ecotransició osonenc planteja la reducció del 20% dels consums potenciant la substitució per vehicles elèctrics –donant incentius–, el transport públic i també instal·lant fins a 300 punts de recàrrega de vehicles elèctrics –actualment n’hi ha una vintena.
Un dels pals de paller també serà la creació de comunitats energètiques als polígons, i la constitució de 50 cooperatives ciutadanes d’energia, que serien copromotores dels parcs amb els ajuntaments, dels programes de cobertes i de les instal·lacions de geotèrmia. En aquest cas, deia el regidor santperenc, és clau que aquetes cooperatives estiguin “relligades” a escala comarcal, on també es preveu crear una Taula Comarcal de Transició Energètica per aplegar consistoris, comunitats, empreses, institucions i universitats.
Com a aspectes complementaris, també es vol fer èmfasi en la pobresa energètica, també a la creació d’oficines d’eficiència energètica i de fires i simposis. Tot plegat també ho volen vincular a un programa de formació i als centres educatius, i a un pla d’ocupació de persones amb discapacitat. La iniciativa també té un vessant social amb la implicació d’entitats del tercer sector com el TAC Osona, per exemple de fer el manteniment de les plaques solars. En el global del projecte es preveu generar al voltant de 1.700 llocs de treball, part dels quals es podrien mantenir a llarg termini per a la gestió de les futures infraestructures. I pel que fa a la gestió i governança per implantar el pla d’ecotransició s’està estudiant la creació d’un consorci públic.
Feliu apuntava que es tracta de fer “dues transicions, no només de fòssil a renovables, sinó a un altre model energètic”. Per això remarcava que és important que la ciutadania i tots els agents del territori s’hi impliquin perquè “estem dibuixant el nostre paisatge del futur”. Un paisatge que admetia que en certa manera canviarà. Salvans remarcava que “la transició energètica es farà i si es fa ben planificada des del territori tots hi guanyem”. La vicepresidenta afegia que “no fer res seria que vinguin de fora i ens ho facin”. Llobet apuntava que l’objectiu final és que Osona sigui autosuficient i amb aquest pla “estem més o menys a mig camí”. La idea és que els territoris siguin autònoms “però intercanviant energia” amb d’altres zones que no tindran la capacitat de fer-ho. Osona, deia, és un territori “adequat” per desenvolupar el pla i ser un model per a altres zones.
